Dones pioneres UB

Doctora en dret, es va convertir en la primera Catedràtica de Dret Internacional Públic com a disciplina autònoma d'Espanya, a la Universitat de Barcelona.

Metgessa catalana, la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor.

Advocada –primera jutgessa espanyola–, periodista i autora de teatre catalana en català i castellà. Amb només vint anys va escriure una obra de teatre en català, Judit.

Geògrafa catalana. Primera catedràtica de Geografia Física de la universitat espanyola. Va destacar en la consolidació de la Geografia a la Universitat de Barcelona, impulsant el Pla Maluquer i establint la primera estructura de la Llicenciatura de Geografia a Espanya el 1969, d'on van sortir els primers graduats l'any 1972. Com a docent i investigadora en Geografia Física, especialment en Biogeografia i Ciència del Paisatge, ha contribuït amb una notable producció científica i ha influït en deixebles que actualment ocupen càrrecs docents en diverses universitats.

L'any 1946 es va graduar com a professor mercantil, a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona, l’única dona de la seva promoció. L'any 1949 es gradua com a Intendent Mercantil a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona. Entre 1949-1956 va ser professora ajudant a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona. El 1956 va ser nomenada, a Madrid, Catedràtic Numerari d’Escoles de Comerç, la primera dona catedràtic de comptabilitat, a tot l’estat espanyol. El 1957 va aconseguir la càtedra de Comptabilitat a l’Escola Universitària d’Empresarials de Sabadell. Entre els cursos 1972-1983 va ser professora de Comptabilitat, a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB i l'any 1983 va prendre possessió de la Càtedra de Comptabilitat de la UB.

Lingüista i filòloga catalana, presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans. Cofundadora de diversos organismes per a la normalització lingüística, entre els quals hi ha el TERMCAT. Fundà el Servei de llengua Catalana (actualment Serveis Lingüístics) de la Universitat de Barcelona. El juny del 2021 fou elegida presidenta de l’Institut d’Es tudis Catalans, i es convertí en la primera dona a presidir aquesta institució.

Economista xilena i catalana, ha investigat sobre el treball domèstic, el treball de les dones, l'economia feminista. És una de les fundadores de les "Jornadas de Economía Crítica de Valladolid". Va ocupar la presidència de la primera Comissió d'Igualtat creada a la Facultat d'Economia i Empresa i va elaborar, entre altres fites importants, el "Protocol de prevenció, detecció i actuació en contra de l'assetjament sexual" a la Facultat, i la va convertir així en la primera a disposar d'un protocol d'aquestes característiques. Va impulsar, ja als anys noranta, una assignatura amb perspectiva de gènere, Dones i Economia (de lliure elecció), en un moment en què no hi havia precedents.

Farmacèutica catalana, professora de la Universitat de Barcelona i catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1942 començà a estudiar els briòfits que fins aleshores no havien captat l'interès dels científics. Fou la primera dona de l'estat espanyol a ser catedràtica de Botànica i la primera dona membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Metgessa catalana, coneguda per ser una de les tres primeres dones de l'Estat espanyol –juntament amb Maria Elena Maseras i Dolors Aleu– a matricular-se (l'any 1877) i llicenciar-se (l'any 1882 en Medicina, per la Universitat de Barcelona). En només dos anys, es va llicenciar en Medicina. Primera dona que va assolir un doctorat a l'Estat espanyol, el 4 d'octubre de 1882.

Oceanògrafa catalana. Pionera de la presència catalana a l'Antàrtida i el 1984 va ser la primera dona de l'estat espanyol a participar en una expedició internacional a l'Antàrtida.

Matemàtica i astrònoma catalana. Fou la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, amb la tesi "Contribució a l'estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars a simetria cilíndrica".

Biòloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona. Primera professora de la secció de Pedagogia a la Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat Autònoma (nom de la UB durant la II República). Possiblement la científica espanyola més important del primer terç del segle XX.

Escultora catalana. El 1964 va esdevenir catedràtica de modelatge i composició a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, essent la primera dona catedràtica d'escultura de l'Estat espanyol.

Antropòloga social argentina. Es va especialitzar en l'estudi de les minories ètniques i en qüestions de gènere, com la marginació de la dona en la societat. El 1977 fou nomenada professora d'antropologia a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Va comparèixer en la Comissió del Senat sobre la prostitució com a col·laboradora en la redacció de l'informe final de la Comissió. Contribuí de manera cabdal en el desenvolupament teòric i metodològic de l'antropologia feminista, i també dels estudis migratoris, la cultura popular, l'educació intercultural i l'antropologia jurídica. Fundà l'associació LICIT (Línia d'Investigació i Cooperació amb Immigrants Treballadores Sexuals) des d'on promogué la investigació col·laborativa i la legalització de les dones indocumentades.

Metgessa i pedagoga catalana, primera dona de tot l’Estat que va accedir a la universitat, matriculada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Biòloga catalana. Obtingué la primera càtedra d'ecologia atorgada a una dona a l'Estat espanyol. Va destacar com una de les principals figures de la limnologia, arribant a ser la presidenta de l'Associació Ibèrica de Limnologia.

Historiadora irlandesa, resident a Catalunya des de 1968. Especialitzada en història de les dones; ha sigut directora del Grup de Recerca Consolidat de Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona; fundà el Centre d'Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona i l'Associació Espanyola d'Investigació de la Història de les Dones; principal introductora dels estudis sobre dones i gènere a la universitat espanyola; fundadora de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, que va fundar el 1994 .

Científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a la docència. Primera dona docent de la Facultat de Ciències. Primera dona docent que es va jubilar a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, l'any 1991, i la seva darrera lliçó versà sobre l'obra de Leopold Kronecke.

Antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona, especialitzada en cultura popular de Catalunya i l'Aragó. Va ser precursora en el paper de les dones a la universitat, tant per la seva implicació en destacar la tasca de les investigadores en l'antropologia, com per les temàtiques que va abordar. Mitjançant els seus estudis sobre etnomusicologia, la cultura popular, les fades i la religió, ha tractat de fer aparèixer el món ocult del gènere i posar en relleu el paper de les dones en la societat.

Professora de Bromatologia. Primera dona catedràtica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona; va ser la primera vicedegana de la Facultat de Farmàcia (1975-1980)