Llengües

Inici >> Coneix el CRAI >> Biblioteques >> CRAI Biblioteca de Reserva >> Exposició virtual: Llibre d'Oficis del segle XVI

Exposició virtual: Llibre d'Oficis del segle XVI

InfoCRAI coronavirus

De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus … és la segona edició en llatí, impresa l’any 1574, d’un recull il·lustrat dels principals oficis, professions i ocupacions presents en les ciutats burgeses del centre d’Europa en el segle XVI. La cura i la fidelitat amb que estan representats els artesans mentre treballen en els seus tallers, envoltats de les seves eines, fan que els seus gravats constitueixin un testimoni extraordinàriament valuós per a la historia de la vida diària, social i econòmica al llarg del segle XVI.

07 B-47/7/29

SCHOPPER, Hartmann. De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus, humani ingenii sagacitate atque industria iam inde ab exordio nascentis mundi vsque ad nostram aetatem adinuentis, iuculentus atque succinctus liber. Francofurti ad Moenum : apud Georgium coruinum : impensis Sigismundi Caroli Feyerabent,1574.

[148] f.: il.; 8º. Signatures: A8, A-R8, S4. Gravats xilògrafics a la major part dels fulls, representant diversos oficis, alguns signats "IA", inicials de Jost Amman, caplletra ornada.

De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus … és la segona edició en llatí, impresa l’any 1574, d’un recull il·lustrat dels principals oficis, professions i ocupacions presents en les ciutats burgeses del centre d’Europa en el segle XVI. La cura i la fidelitat amb que estan representats els artesans mentre treballen en els seus tallers, envoltats de les seves eines, fan que els seus gravats constitueixin un testimoni extraordinàriament valuós per a la historia de la vida diària, social i econòmica d’aquesta època alhora que ens permet fer una ullada privilegiada a l’ús de la tecnologia aplicada al treball al llarg del segle XVI.

 
L’obra és fruit de la col·laboració d’un impressor i llibreter, també tallador de punxons i gravador, molt actiu a Frankfurt durant prop de més de 30 anys: Sigmund Feyerabend (1528-1590) i d’un il·lustrador, un dels més prolífics del seu temps: Jost Amman (1539-1591), resident a Nüremberg . Bona part de la producció artística d’Amman correspon a treballs encarregats per Feyerabend, una figura clau en l’activitat impressora de la ciutat de Frankfurt.
 
No és cap raresa que Amman s’inspirés en Nüremberg per aquest encàrrec. Era una de les ciutats alemanyes més riques, amb un fort moviment comercial i una major prosperitat econòmica. De fet, diversos viatgers en visitar-la, com per exemple l’italià Aeneas Sylvius (Papa Pius II, 1458-1464), ens han deixat una detallada descripció escrita del seu esplendor.
 
Sembla que un esperit didàctic guia la successió dels gravats xilogràfics, impresos en el recto del full i acompanyats per uns versos que expliquen els aspectes bàsics de cada activitat, ofici o professió. El responsable del text en llengua alemanya és Hans Sachs (1494-1576), d’ofici sabater i poeta, molt popular. En canvi el text de l’edició en llatí s’encarregà a Hartmann Schoper, un escriptor humanista menys conegut.
 
Se’n feren diverses edicions. La primera en alemany i i tot seguit en llatí, el mateix any 1568 amb els títols: Eygentliche beschreibung aller stände auff erden, encara que és mes coneguda amb el nom de Ständebuch i Panoplia, omnium illiberalium mechanicarum aut sedentariarum artium genera continens ... respectivament.
 
L’edició en alemany constava de 114 gravats, però a l’edició llatina que li segueix immediatament, se li afegiren 18 gravats més, corresponents a ocupacions relacionades amb l’àmbit militar, ja utilitzats prèviament per Amman en altres obres, i eleven el nombre de gravats a 132. Dos dels gravats presents a l’edició alemanya: l’organista i el timbaler, foren substituïts en l’edició llatina pel filòsof i l’emperador, mentre que l’ordre en que apareixen els gravats també varia.
L’any 1574 es publicà la segona edició, també en alemany i en llatí, de forma simultània, ambdues amb els 132 gravats. Probablement les edicions llatines estaven destinades al mercat europeu, per atraure un major nombre de compradors, als quals podria ser difícil la comprensió de la llengua alemanya.
 
Tots els oficis relacionats amb la producció del llibre i la il·lustració es troben plenament representats: adumbrator,sculptor, fusor literarius, typographus, chartarius, concinnator librorum, illuminator imaginum, membranarius. Precisament, sembla ser que Jost Amman, s’autoretratà en les figures corresponents al dibuixant (adumbrator) i al gravador (sculptor) als fulls C1 i C2.

Portada

 

Enquadernador. F. C5

Enquadernador. F. C5

 

Paperer F. C4

Paperer F. C4

 

Dibuixant: F. C1- es creu que és l’autorretrat de Jost Amman

Dibuixant: F. C1- es creu que és
l’autorretrat de Jost Amman

 

Gravador: F. C2

Gravador: F. C2

 

Fonedor de tipus d’impremta: F. B8

Fonedor de tipus d’impremta: F. B8

 

Opineu sobre aquesta exposició

abril, 2012

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                            Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia