El reconeixement a l’obra
L’any 1950 fou escollit acadèmic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, amb la medalla número 6, succeint Esteve Terradas Illa i apadrinat per Antoni Torroja, càrrec que assumí el dia 5 de març de 1952. A l’acte de recepció desenvolupà el tema Matemática y cibernética i cità les màquines predecessores del que més tard anomenaríem ordinadors. A l’Academia va exercir de bibliotecari i va ser Secretario de la Sección de Exactas.
A la dècada dels anys cinquanta, Puig es relacionà amb els grups de matemàtics europeus, d’idees més avançades sobre la didàctica matemàtica: Gattegno, Fletcher, Servais, Castelnuovo, Campedelli i la Comissió Internacional per l’Estudi i Millora de l’Ensenyament de les Matemàtiques (CIEAEM), i es convertí en un dels membres més actius del grup, amb el reconeixement dels seus col·legues europeus. Fou en aquesta època que començà a parlar de cibernètica i va ser una de les poques vegades que intervingué fora d’Espanya. Les seves idees van ser reconegudes internacionalment. Participà en els projectes del Instituto de Cálculo del CSIC, on plantejà problemes matemàtics que hagueren de resoldre els primers ordinadors d’Espanya.
L’any 1955 publicà el seu Decálogo de la didáctica matemática media a la revista Gaceta matemática, que sintetitzava la seva idea del que havia de ser la didàctica de les matemàtiques, en la que l’adaptació, el respecte a l’alumne i l’experimentació jugaven el paper més important per aconseguir estimular-lo i dotar-lo d’esperit crític, tot plegat per mitjà de mètodes actius i sense la pressió d’un examen. Utilitzà el mètode heurístic i ensenyà a utilitzar-lo a partir de lliçons concretes. Per mirar d’allunyar l’aversió cap a les matemàtiques, defensà la seva utilitat i bellesa i intentà vitalitzar els aspectes lúdics de l’aprenentatge: els jocs de pati, els jocs a l’aula i la construcció de models i màquines. Acostumava a afirmar que les millors idees didàctiques procedien dels mateixos alumnes. El seu tarannà personal, treballador, obert i renovador, i les seves teories didàctiques van ser una alenada innovadora enmig de la pràctica docent conservadora i immobilista.
Els càrrecs i la Exposición Internacional de Material Didáctico y Matemático
Arribat l’any 1955, fou nomenat membre de la CIEAEM i l’any següent formà part del comitè, presidit per Jean Piaget, encarregat de la redacció de les «Recomanacions sobre l’ensenyament de la Matemàtica». En aquell moment, se li encarregà la càtedra de Metodología de las matemáticas a la Facultad de matemáticas de Madrid i fou nomenat director de la Sección de didáctica de la Matemática al Centro de Orientación Didáctica del Ministerio de Educación.
Tots aquests projectes i nomenaments, junt amb d’altres, l’animaren a tenir contacte amb nombrosos professionals, davant dels quals s’esforçà en difondre la metodologia i els materials d’un ensenyament «més eficaç i actualitzat de la Matemàtica».
L’any 1957 fou l’ànima en la Exposición Internacional de Material Didáctico y Matemático que es va celebrar a Madrid, organitzada per la CIEAEM i que ell mateix ressenyà a la seva obra El material didáctico matemático actual, publicada l’any 1958, en la que recull i descriu els materials presentats a l’exposició per professors espanyols i estrangers. L’Instituto San Isidro hi va participar amb diversos materials i amb la construcció d’un gran icosaedre al pati de l’institut.
 |
|
| Icosàedre regular. Imatge de Moroplogo, sota llicència CC-BY-SA 4.0 |
A l’Exposición, que es realitzà a l’Instituto San Isidro i en el que participaren cinquanta professors estrangers i un centenar de l’estat espanyol, Puig Adam hi llegí la conferència inaugural, amb el títol “El papel de lo concreto en la Matemática”, que acabà amb les següents paraules: «Treballem amb fe. Pensem que de la nostra tasca pot resultar la felicitat de milions de nens per als quals l’estudi de la Matemàtica és encara un suplici. Bé mereix el nostre esforç l’esperança del seu alliberament.»
Coneixedor dels destacats docents i teòrics de la seva època (Pestazolli, Montessori, Décroly, Piaget, Dewey, Gattegno, etc.) i fervent enamorat de les tesis de Josep Estalella, Puig Adam defensà l’adaptació a l’alumne, l’estimulació i la guia del mestre.
Treballador infatigable, defensor de l’home renaixentista multidisciplinar, dedicà els darrers anys al tractament científic de la bellesa, amb la defensa de la utilitat i la bellesa de les matemàtiques.
A més de matemàtic, Puig Adam va ser un notable compositor musical, poeta i dibuixant. De la seva mà es coneixen algunes composicions per a piano, tres preludis i harmonitzacions musicals de cançons i danses per a diversos conjunts, tasca musical a la que cal afegir la direcció de corals. Autor de poemes, en va musicar alguns i els va harmonitzar per a conjunts instrumentals. Bon dibuixant i pintor, usava el dibuix com a recurs a les classes de matemàtiques. Va deixar algunes caricatures, per exemple les del seus mestres Julio Rey Pastor i Esteve Terradas. Dotat també per a les llengües, parlava català, castellà, francès i alemany.
 |
 |
| Caricatura de Julio Rey Pastor | Caricatura d'Esteve Terradas |
De caràcter afable i obert, Pere Puig Adam va morir a Madrid el dia 12 de gener de 1960, a l’edat de 59 anys.
Va ser condecorat amb la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio i la de Comendador de la Orden del Mérito Civil. Actualment, un institut del municipi de Getafe porta el nom de Pedro Puig Adam. Des de l’any 2000, cada 12 de maig, data del naixement de Puig Adam, la Federación Española de Sociedades de Profesores de Matemáticas (FESPM) celebra el Día escolar de las matemáticas. El Departamento de Álgebra de la Facultad de Pedagogía de la Universidad Complutense de Madrid acull la Sociedad Puig Adam de profesores de matemáticas, que des de l’any 1983 edita el Boletín de la Sociedad Puig Adam.
 |
| Màquina de vapor WATT instal·lada des de 1910 al vestíbul de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales de Madrid, que conserva una aula Puig Adam en honor del seu professor. Fotografia de Nicolás Pérez sota llicència CC-BY-SA 3.0 |
Centres en els quals treballà
- Escola d’Enginyers Industrials (Barcelona)
- Escuela de Ingenieros Industriales (Madrid)
- Escuela Superior Aerotecnia (Madrid)
- Institut-Escola del Parc (Barcelona)
- Instituto de Enseñanza Media San Isidro (Madrid)
- Instituto Católico de Artes e Industrias (Madrid)
- Universidad Central de Madrid. Facultad de Ciencias (Madrid)