Àmbit 4. Testimonis de l’època persa a Oxirrinc (525-330 aC)

Sector 36. Tombes individuals 41 i 43 A aquestes tombes perses s’hi accedia per un pou de 4 metres de fondària, situat sota el paviment de la casa funerària 3. La tomba 43 estava intacta i al seu interior es va trobar un individu femení.		Sector 36. Tombes perses 46 i 47 Aquestes tombes es van localitzar sota el paviment de la tomba romana 42. Se’n van poder recuperar alguns uixebtis i moltes denes de faiança de la malla funerària que cobria les benes del difunt.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

Un cop acabat l’estudi que en va fer l’ictiòleg Wim Van Neer, es va poder precisar que es tractava d’uns 50.000 exemplars de peixos i que el 97 % eren de la família dels mormírids (Mormyridae), és a dir, peixos oxirrinc, que eren el símbol de la ciutat. Aquesta ofrena ritual estava relacionada amb el culte a la deessa Tueris, patrona de Per-Medjed, a la qual es representava com un peix Oxirrinc.

Ofrena votiva de peixos oxirrinc Taca marró en forma de creu amb una gran quantitat de peixos oxirrinc momificats. Vinculat amb aquesta ofrena votiva es va trobar un pou, que es relacionava amb l’arribada de la inundació anual, moment del renaixement del país.		Corona Corona de fusta localitzada enmig dels estrats del dipòsit votiu de peixos. Pertany a una estàtua d’un oxirrinc, que es representen amb aquest tipus de corones hathòriques.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

L’any 2019 es va inaugurar una nova àrea d’excavacions a la Necròpolis Alta: el sector 36. Sota les estructures romanes o en pous de fins a quatre metres, hi van aparèixer construccions funeràries d’una tipologia diferent.

Detall de l’excavació d’un oxirrinc Moment en què s’excava un dels peixos oxirrinc. Aquest espècimen estava protegit amb diverses capes de fulles de palmera. Els peixos tenen 52 espines-vèrtebres.		Esquelet d’un oxirrinc Esquelet sencer d’un peix oxirrinc. Al cap, ressalta el morro punxut tan característic que dona nom a aquest peix.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

Així es va descobrir que, en època persa, les tombes es construïen amb blocs de pedra calcària i disposaven d’una única cambra funerària, de mida reduïda, coberta amb blocs disposats sobre les parets inclinades. Aquesta disposició conformava una volta amb arcs de clau horitzontal plana. A més, davant de la porta d’entrada a la tomba es col·locaven diverses lloses verticals de pedra per protegir-la.

La cua d’un peix oxirrinc Una de les característiques d’aquest peix, a banda del morro prominent, és la forma de la cua.		Tomba saïtopersa 37 Estructura funerària que havia estat espoliada. Tot i així, es van localitzar les tapes de dos vasos canòpics: Amset, cap humà, que protegia el fetge, i Duamutef, cap de cànid, protector de l’estómac.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

Algunes estaven intactes i s’hi han trobat individus momificats coberts amb cartonatges, embolcalls rígids fets amb benes i guix, sovint decorats, i malles funeràries de denes de faiança.