INTRODUCCIÓ
El jaciment arqueològic d’Oxirrinc, ubicat a la localitat egípcia d’al Bahnasa —l’antiga Per-Medjed, es troba a 190 quilòmetres al sud del Caire. Actualment és un dels cinc jaciments més grans d’Egipte.
Plànol d’Oxirrinc
Plànol topogràfic: Antonio López Cano. Missió Arqueològica d’Oxirrinc.
1. Osireion: santuari dedicat al déu Osiris.
2. Fortalesa: monestir fortificat.
3. Traces de l’urbanisme de la ciutat: carrers porticats i monuments.
4. Teatre, avui desaparegut.
5. Porta monumental d’època faraònica: una de les entrades de la ciutat. Un minaret d’època islàmica aprofita el basament d’aquesta porta.
6, 7 i 8. Muralles: aquestes construccions permeten fer-se una idea dels límits de la ciutat.
9. Necròpolis Alta: zona de necròpolis més important, amb vestigis des de l’època saïta fins al període cristiano-bizantí.
Mapa: Jaume Vivó. Societat Catalana d’Egiptologia.
En l’antiguitat, Per-Medjed va ser la capital del 'nomós XIX' de l’Alt Egipte. Era un enclavament d’una gran importància per la seva situació geogràfica: era a la riba del canal del Bahr Yussef i a la cruïlla de les vies d’accés als deserts occidentals, especialment el de Bahariya, cap on es dirigien nombroses caravanes amb finalitats comercials.
Les primeres notícies d’època moderna que tenim d’aquest jaciment van arribar amb Dominique Vivant Denon (1747-1825), membre de l’expedició científica de Napoleó Bonaparte (segles xviii i xix). Vivant va publicar alguns gravats sobre l’arquitectura antiga d’Oxirrinc, entre els quals destaca el que mostra una enorme columna dedicada a Focas, emperador de l’imperi romà d’Orient.
A finals del segle xix i començaments del xx, els papiròlegs Bernard Pyne Grenfell (1869-1926) i Arthur Surridge Hunt (1871-1934) no només van descobrir més de cent mil fragments de papirs, la majoria en grec, sinó que també van dur a terme un extens estudi arqueològic de la zona.
A partir de la Primera Guerra Mundial, i com a conseqüència de la construcció del ferrocarril, van començar a tenir lloc els primers saquejos a Oxirrinc, fins que al començament dels anys vint arqueòlegs com Flinders Petrie (1853-1942) i Evaristo Breccia (1876-1967) van iniciar diversos treballs arqueològics per tal de salvaguardar aquell valuós patrimoni històric.
 | | |
Vista del Bahr Yussef entre al Bahnasa i Sandafa El Bahr Yussef, un braç del Nil, separa les veïnes poblacions d’al Bahnasa (l’antiga Oxirrinc) i Sandafa. Les cases de tovot i les palmeres recorden el paisatge que hi devia haver en època faraònica. | Un meandre del Bahr Yussef Les restes arqueològiques d’Oxirrinc estan envoltades de terres agrícoles. La pressió dels camps de conreu es deixa sentir als marges del jaciment. | |
Fotografia: MAO* | Fotografia: MAO* |
El 1982, arran del saqueig d’una gran tomba saïta, el Servei d’Antiguitats d’Egipte (avui Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte) es va fer càrrec d’aquest jaciment, que va començar a dirigir Mahmud Hamza.
 |  | |
Vista aèria d’Oxirrinc Vista aèria de la zona nord del jaciment d’Oxirrinc, on probablement hi havia l’hipòdrom de la ciutat antiga. | Grenfell i Hunt, els descobridors dels papirs d’Oxirrinc A finals del segle xix, els papiròlegs Bernard P. Grenfell i Arthur S. Hunt van excavar a Oxirrinc i van descobrir més de cent mil fragments de papirs. Actualment la majoria són al Museu Ashmolean d’Art i Arqueologia, a Oxford. | |
Fotografia: MAO* | Fotografia: Egypt Exploration Society. |
La Missió Arqueològica d’Oxirrinc, amb un equip de recerca consolidat, va començar l’any 1992 sota la direcció del Dr. Josep Padró i del Sr. Mahmud Hamza, amb la titularitat de la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte. L’objectiu no era altre que aprofundir en el coneixement global de la societat oxirrinquita. El 2002 la Missió va esdevenir exclusivament de la Universitat de Barcelona, i des de l’any 2019 la titularitat és de l’Institut del Pròxim Orient Antic d’aquesta universitat.
 |
Vista panoràmica d’al Bahnasa L’ahir i l’avui conviuen en harmonia: la porta hel·lenística és la base d’un antic minaret i presideix l’espai la tomba d’un personatge venerable, mentre el bullici de la vida quotidiana continua a la ciutat. |
Fotografia: MAO* |
 |
Blocs del temple anomenat Per-khef El 1957, Serge Sauneron va localitzar els relleus d’un temple anomenat Per-khef relacionat amb l’Osireion. Els que es presenten mostren el faraó Ptolemeu I fent l’ofrena de Maat als déus Dedun i Tueris la Medjat. |
Fotografia: Rijksmuseum van Oudheden, Leiden (1961/12.3). |
Actualment dirigeixen la Missió, en la qual ja fa trenta anys que es treballa de manera ininterrompuda, la Dra. Maite Mascort i la Dra. Esther Pons.
Vista aèria de la casa de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc
L’any 1999, la Universitat de Barcelona va construir aquesta casa per albergar-hi l’equip d’investigadors. És un espai de convivència i estudi que ha permès consolidar l’equip científic de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc.
Vista aèria de la tomba 14
És la tomba més gran de la necròpolis. És una estructura funerària d’onze cambres i imponents sarcòfags de pedra on va ser enterrat Padineit, un dels grans personatges de la ciutat, juntament amb la seva família.
Fotografia: MAO*
,
*MAO: Missió Arqueològica d’Oxirrinc
