Àmbit 5. L'època grecoromana

Tomba 11 Vista de l’escala d’entrada, el vestíbul i tres cambres funeràries. A l’interior es van trobar nombrosos individus momificats, la majoria coberts amb cartonatges i màscares policromats.		Tomba 11. Cartonatge d’un nen A la cambra 2 es va trobar el cartonatge molt decorat d’un nen. Per sota del pit es poden veure un oxirrinc i un lepidot enfrontats, una iconografia típica a Oxirrinc.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

Sector 26. Individu momificat amb una llengua d’or a la boca Crani d’un individu momificat d’època romana. A l’interior de la cavitat bucal encara conservava la llengua, protegida per una làmina d’or amb forma de llengua.		La columna honorífica de l’emperador Focas i el minaret, construït sobre una porta hel·lenística La ciutat grecoromana comptava amb una arquitectura de prestigi, de la qual només sobreviuen escasses restes. De l’època islàmica es conserven alguns monuments com la tomba del venerable Fat el-Bab.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

Però va ser en època romana que la ciutat va créixer més. La vila disposava d’importants vies de comunicació que facilitaven la mobilitat dels ciutadans.

Tomba 3 Decoració pictòrica d’un dels dos sarcòfags adossats a la paret d’aquesta tomba. El difunt, seguit d’Anubis, presenta libacions a un Osiris sedent, al costat d’Isis i Hathor.		Tomba 3 El pilar djed, relacionat amb Osiris, és l’element central de l’escena. Està flanquejat per genis funeraris i pels quatre fills d’Horus. Un oxirrinc i un lepidot enfrontats davant una flor de lotus presideixen la composició.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

A Oxirrinc, la zona ocupada per les necròpolis s’estenia a l’oest de la ciutat grecoromana, just al límit entre la zona desèrtica i l’àrea fèrtil, rica en vegetació. És precisament per aquesta raó que les edificacions funeràries s’han pogut preservar i han arribat en bon estat fins als nostres dies.

Màscara daurada A la tomba 5 es van exhumar diversos individus momificats d’època romana. Són interessants el cartonatge i la màscara daurada d’una nena, amb incrustacions de pasta vítria als ulls. Una diadema adorna l’elaborat pentinat.		Tomba 11. Mòmia amb cartonatge Algunes mòmies es van trobar mal col·locades. En aquest cartonatge policrom s’aprecia un marcat sincretisme: decoracions i divinitats egípcies amb elements típicament romans, com els trets de la cara, el pentinat i el collaret del nen.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*

Les tombes estan construïdes amb blocs de pedra calcària, tenen el sostre de volta i consten d’una o de tres càmeres, algunes amb pintures a les parets. Al seu interior s’han trobat persones momificades, moltes de protegides amb màscares o amb cartonatges policroms decorats amb iconografia faraònica. Algunes estan cobertes amb un embenat que forma una decoració geomètrica o amb fines làmines de pa d’or que en recobreixen els ulls, el crani o altres parts del cos. S’ha pogut constatar que, de vegades, una làmina d’or en forma de llengua protegia la cavitat bucal del difunt.

Tomba 18 Fragment de decoració pictòrica amb la representació del peix oxirrinc. Observem que porta la corona hathòrica amb el disc solar entre les banyes de vaca. Aquestes corones són utilitzades per divinitats femenines.
Fotografia: MAO*

Aquestes troballes evidencien un canvi de creences religiosofuneràries respecte al període faraònic, però sense perdre la influència de l’antiga civilització egípcia.

Tomba 19 Cambra funerària que conté una seixantena d’individus momificats recoberts amb cartonatges i màscares policromades. La decoració geomètrica i complexa de les benes és típica de l’època grecoromana.		Capitell figurat trobat a la Necròpolis Alta Aquest capitell jònic amb decoració figurada s’inscriu en la tradició hel·lenística de la Mediterrània oriental, i alhora recull la tradició egípcia dels capitells hathòrics dels temples faraònics.
Fotografia: MAO*		Fotografia: MAO*