(26) Platon. Oeuvres complètes. Tome I. Introduction. Hippias Mineur. Alciabiade. Apologie de Socrate. Euthyphron. Criton. Texte établi et traduit par Maurice Croiset ..., París, Société d’Édition ‘Les Belles Lettres’, 1920.
(27) Lucrèce. De la nature. Tome premier. Texte établi et traduit par Alfred Ernout, París, Société d’Éditions ‘Les Belles Lettres’, 1920.
La ‘Budé’: model de la Fundació Bernat Metge
Aquest mateix any de 1919 –en què es produí l’encàrrec directe de Francesc Cambó a Joan Estelrich– el felanitxer visità París on participà en la creació de les Oficines d’Expansió Catalana des de les darreries de juliol. Estelrich aprofità l’estada per entrar en contacte amb l’Association Guillaume Budé, fundada el 1917, per tres filòlegs francesos –Maurice Croisset, Paul Mazon, Alfred Ernout–per promoure l’edició científica d’autors grecs i llatins, acompanyada de la traducció al francès. El resultat fou l’aparició, el 1920, dels primers volums de la Collection des Universités de France (CUF), el nom oficial de la sèrie que també es coneguda simplement com “la Budé”. La col·lecció també es coneix amb el nom de “Les Belles Lettres”, que és la casa editorial que l’imprimeix.
Els volums d’aquesta nova col·lecció començaren a aparèixer aquest mateix any de 1919 amb una particularitat compartida per altres col·leccions d’edicions o traduccions dels clàssics: el color de la coberta i el ‘logo’. Així, la Budé empra el color groc (inicialment, era un ataronjat més clar) i l’òliba per als autors grecs, mentre que per als autors llatins reserva el color ataronjat (vermell des de l’incendi que destruí els fons de la col·lecció el 2002) i la lloba capitolina.
El primer volum a aparèixer fou el primer tom de les obres completes de Plató (que inclou Hípias Menor, Alcibíades, Apologia de Sòcrates, Eutifró, Critó) a càrrec de Maurice Croiset (Nr. 26). El primer de la sèrie llatina de la Budé fou el primer volum de Lucreci (1920), a càrrec d’Alfred Ernout (Nr. 27), el primer de la sèrie grega fou la traducció de l’Híppias Menor de Plató (1920).
Les normes d’edició de la FBM
Són moltes les decisions Estelrich i Cambó prengueren basant-se en el model ofert per la col·lecció Budé. A diferència, però, del model francès, no s’adoptà la forma jurídica de l’associació, sinó que es preferí el paraigua d’una Fundació que rebé el nom d’un traductor català d’època medieval, l’humanista Bernat Metge († 1413), actiu a la cancilleria dels reis Pere iii, de Joan I i de Martí l’Humà. El 1935, Estelrich confessava que com que “l’interès primordial radicava en les traduccions”, es trià el nom de Bernat Metge, afegint que “si s’hagués tracta d’una col·lecció de textos antics hauríem triat el nom de Vives”.
Text, aparat crític, traducció i notes
 |
||
|
(28) Seccions de l’edició crítica de la col·lecció d’Escriptores grecs i llatins de la FBM, amb el text original (blau), l’aparat crític (carabassa), la traducció catalana (vermell) i les notes a peu de pàgina (verd) [Plató, Diàlegs. Vol. I. Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques. Text i traducció de Joan Crexells, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1924].
|
||
S’optà també pel mateix format editorial de la Budé, amb algunes diferències: així, la col·lecció principal oferia el text original (grec o llatí segons el cas) amb l’aparat crític de variants manuscrites o conjectures a la part inferior de les planes parells; la traducció catalana anava a les planes parells, enriquida de notes a peu de pàgina (Nr. 28). Cada volum constaria d’una introducció que podia comprendre diversos aspectes: presentació de l’autor i de l’obra, tradició i vigència de l’obra en els territoris de parla catalana, història del text. Naturalment, la decisió d’optar per una edició crítica del text original –que feia necessari un treball amb els manuscrits o amb les principals edicions històriques– ha estat un dels condicionants que ha afectat negativament l’evolució de la col·lecció.
El logo general de la col·lecció, de forma quadrada, reprodueix el cap de l’estàtua del dit ‘Esculapi’, trobat a les excavacions d’Empúries l’any 1909.
L’any 1922 Joan Estelrich redactà unes “Normes generals” que regularien la publicació dels diversos volums de la FBM. Aquest document, que donà a coneixer Montserrat Franquesa (*), es conserva actualment al Fons Joan Estelrich de la Biblioteca de Catalunya (Nr. 30). Incloia el pla de la col·lecció, el pla general de cada volum, i les obres de consulta. S’hi descrivien les característiques de la introducció i del comentari general. Seguidament s’especificaven les normes per a l’establiment del text grec, amb direcrius sobre l’ortografia grega i llatina que calia adoptar. Hi havia també un extens apartat dedicat a les normes de traducció (amb 20 subapartats). El document també contenia indicacions de caràcter tipogràfic i directrius per a la correcció i revisió final dels volums.
Aquestes “Normes” es basaven en un document semblant que am el títol de Règles pour éditions critiques havia publicat Louis Havet cap al 1919. Precisament, l’exemplar d’aquestes Règles emprat per Estelrich es conserva també entre els seus papers a la Biblioteca de Catalunya (Nr. 29). En aquestes Normes, Estelrich hi exposava, per primera vegada, els principis traductològics que havien d’imperar i les normes d’edició que, amb alguna modificació, s’han conservat fins als nostres dies:
«Per a les nostres edicions cal una cosa que no sia ni la traducció literal ni tampoc la traducció literària lliure. Un terme mig que tingui de la primera l’exactitud, i de la segona, la forma i el gust literari» (**).
(*) Montserrat Franquesa Gòdia, “Les primeres normes generals de traducció de la Fundació Bernat Metge”, Quaderns. Revista de traducció 17 (2021), 213-223.
(**) Joan Estelrich, “Normes generals”, Biblioteca de Catalunya, fons Joan Estelrich (citat per Franquesa Gòdia, “les primeres normes generals ...”, op. cit., 218-219).
(29) Louis Havet, Régles pour éditions critiques, Chartres, Imprimérie Durand, s.a. (ca. 1919).
(30) Joan Estelrich, “Normes generals”, Biblioteca de Catalunya, fons Estelrich. Activitats Editorials.
