Llengües

2. Publicacions

2. Publicacions

Els clàssics en la literatura infantil i juvenil

A cura de Jordi Malé i Josep Murgades 

Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020. 

  • Presentació.
  • Cristina Garreta Girona. “Mare, qui són els déus de l’Olimp?”. Pervivència dels clàssics grecs en la literatura infantil actual.
  • Rosa Navarro Durán. La gruta de Calipso, un tesoro para los niños.
  • Jaume Almirall i Sardà. Alguns motius odisseics en la rondallística catalana. 
  • Eloi Creus. Les adaptacions d’Homer de Carles Riba per a infants.
  • Albert Jané. Els mites clàssics i Cavall Fort.
 Els clàssics en la literatura infantil i juvenil

 

 

Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània, II

A cura d’Eulàlia Miralles i Jordi Malé 

Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017.

  • Presentació.
  • Montserrat Jufresa, Carles Miralles, in memoriam.
  • Marc Sogues, Noms femenins de la tradició clàssica en la poesia de Francesc Fontanella.
  • Vicent Josep Escartí, La presència i l’absència d’elements mitològics en l’obra del poeta valencià Carles Gassulla d’Ursino (1674-1745). 
  • Núria León Mercader, (In)versions del mite d’Odisseu en la literatura catalana contemporània.
  • Jordi Malé, Medea i Dones de Troia, d’Esteve Albert i Corp.
 Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània, II
  • Jaume Pòrtulas, L’Ulisses a l’Argòlida de Nicolau M. Rubió i Tudurí.
  • Giuseppe Grilli, El mite i Vicent Andrés Estellés.
  • Carles Garriga, Les Variacions sobre mites grecs de Romà Comamala: gènere literari i tragèdia.
  • Amaranta Sbardella, Reptar enmig d’ecos i reverbers: els mites clàssics a Les hores detingudes de Ramon Solsona.
  • Nancy De Benedetto, Da Ulisse all’Ulisses a alta mar di Baltasar Porcel.
  • Anna Maria Saludes Amat, Les sirenes de Carme Riera.

 

 

TRAGÈDIA / ΤΡΑΓΩΙ∆ΙΑ

A cura de Jordi Pujol Pardel i Meritxell Talavera Muntané 

Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015.

  • Presentació.
  • Rosa Cabré. La crítica catalana del segle XIX i la tragèdia.
  • Carles Garriga. La tragèdia i el tràgic de Riba.
  • Roser Homar. El tràgic en els relats d’amor i d’aventures.
  • Montserrat Jufresa. Una aproximació a les tragèdies de Francesc Ubach i Vinyeta.
  • Jordi Malé. Tragèdies catalanes del primer terç del segle XX.
 TRAGÈDIA / ΤΡΑΓΩΙ∆ΙΑ
  • Carmen Morenilla. Helena de Villalonga: referents i innovació.
  • Joan Josep Mussarra. Aspectes del Sèneca tràgic dins la tradició literària catalana.
  • Guido Paduano. L’ironia tragica nell’Antigone (con una nota sull’Antigone di Salvador Espriu).
  • Jaume Pòrtulas. Pere Bosch Gimpera i la tragèdia grega.
  • Paola Volpe. Il Prometeo di Eugeni d’Ors.

 

 

Mercè Rodoreda i els clàssics

A cura de Jordi Pujol Pardel i Meritxell Talavera Muntané 

Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013.

  • Presentació.
  • Carme Arnau. Mercè Rodoreda i els clàssics.
  • Rosa Cabré. El pensament clàssic a Quanta, quanta guerra…, de Mercè Rodoreda.
  • Jaume Pòrtulas. Ulisses ja no viu aquí? Notes sobre el Món d’Ulisses segons Mercè Rodoreda.
  • Giuseppe Grilli i Anna Maria Saludes. Poesia i política a l’exili. Cinc cartes entre Mercè Rodoreda i Josep Tarradellas
 Mercè Rodoreda i els clàssics
  • Meritxell Talavera. De la inspiració i l’ofici en la poètica de Rodoreda.
  • Maria Salvador. Personatges tancats i imatges platòniques en la narrativa de Mercè Rodoreda.
  • Marina Gustà. Vençudes i heroiques. Patrons tràgics en els personatges rodoredians. 
  • Roser Porta. El joc amb els clàssics a les novel·les humorístiques de joventut.
  • Joaquim Molas. Rodoreda en el meu record.

 

Actes del III Simposi Carles Riba

A cura de Carles Miralles, Jordi Malé i Jordi Pujol Pardell 

Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Aula Carles Riba, 2012

Presentació

  • Carles Miralles i Jordi Malé, El III Simposi Carles Riba

Discursos d’inauguració

  • Montserrat Jufresa, Carles Riba i els clàssics
  • Joan Martí i Castell, Carles Riba i la unitat de la llengua
  • Salvador Giner, Parlament del president de l’Institut d’Estudis Catalans

​Riba en la literatura europea

 Actes del III Simposi Carles Riba
  • Giuseppe Grilli, Carles riba: humanista i viatger.
  • Jordi Llovet, Carles Riba, intel·lectual europeu.
  • Denise Boyer, La crítica ribiana de la literatura francesa.
  • D. Sam Abrams, Llum, voluptat i risc: Carles Riba i la cultura anglosaxona.

Irradiació

  • Ferran Carbó, Carles Riba i el País Valencià: la relació amb Joan Fuster.
  • Margalida Pons, Riba insular: de contactes, influències i models de recepció.
  • Jordi Amat, Miralls duplicats: Riba i Ridruejo.
  • Jordi Mas i López, Salts i continuïtats en les traduccions al castellà de Carles Riba

Poesia

  • Jordi Malé, El diàleg poètic i amorós entre Clementina Arderiu i Carles Riba.
  • Jordi Pujol Pardell, Salvatge cor: el manuscrit de treball com a document crític.
  • Jordi Cornudella, Salvatge cor: vigència de la poesia de Riba.
  • Enric Sullà, Una lectura d’«El fill pròdig» 
  • Víctor Obiols, La poesia que no va arribar a ser (un llibre truncat, l’ombra de Dickinson i la responsabilitat poètica.

Llengua i traducció

  • Josep Murgades No fets per a un destí bestial: Fabra i Riba.
  • Maria Pilar Perea La llengua de Carles Riba: de la correcció a l’estètica.
  • Albert Jané La llengua de Riba en la narrativa infantil.
  • Vittorio Citti i Carles Garriga, Carles Riba, traductor d’Esquil.
  • Joan Solà, Impressió que em va causar la segona traducció de l’Odissea de Carles Riba.
  • Feliu Formosa i Cinta Massip, Prometeu: llengua i escena

L’home

  • Carles-Jordi Guardiola, Carles Riba. Relacions. Un projecte.
  • Jaume Medina (coord.), Taula rodona: Testimonis d’excepció.
  • Oriol Casassas, Carles Riba, vist de prop, quan l’alba encara era lluny.
  • José Corredor-Matheos, Carles Riba i els intel·lectuals castellans.
  • Albert Manent Alguns records de Carles Riba.
  • Ricard Torrents, El plor de Riba: Estudiants de Vic 1951.
  • Joan Triadú, Aproximació al que vaig dir.

Cloenda

  • Joaquim Molas, Apunts personals sobre Riba.

 

Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal

A cura de Jordi Pujol Pardell i Meritxell Talavera Muntané 

Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2011

Maria Àngels Anglada

  • Carles Miralles, Làpida i capitell. Un brot de raïm.
  • Marta Pessarrodona, Maria Àngels Anglada i la literatura de la Shoah: un comentari.
  • Mariàngela Vilallonga, Compartir una sensibilitat: Virgili i Maria Àngels Anglada.
  • Anna Maria Saludes, Maria Àngels Anglada: el ressò d’una cultura antiga.

Maria-Mercè Marçal

 Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal
  • Giuseppe Grilli, Comentaris polítics de poemes de Maria-Mercè Marçal.
  • Montserrat Jufresa, L’escriptura de l’Erínia.
  • Rosa Cabré, Maria-Mercè Marçal i els clàssics en La passió segons Renée Vivien.
  • Josep Murgades, Clàssics i Maria-Mercè Marçal.

 

L’idil·li als segles XIX i XX. Literatura, música i arts plàstiques

A cura d’Eulàlia Miralles, Jordi Malé i Roger Canadell.

Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2010. 

  • Jaume Pòrtulas, Els malentesos de l’idil·li.
  • Rosa Cabré, L’idil·li en el Vuitcents i la seva projecció en Jacint Verdaguer i Apel·les Mestres. 
  • Montserrat Jufresa i Jordi Malé, L’idil·li al teatre català del tombant del segle XX.
  • Carles Garriga, La problematització de l’idil·li a l’època moderna. 
  • Roger Canadell, L’idil·li en l’obra poètica i musical de Josep Anselm Clavé.
 L’idil·li als segles XIX i XX. Literatura, música i arts plàstiques
  • Xosé Aviñoa, L’idil·li musical.
  • Francesc Fontbona, Idil·lis pintats i dibuixats.
  • Giuseppe Grilli, La temptació dels petits idil·lis.

 

 

 

 

Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX)

A cura d’Eulàlia Miralles i Jordi Malé. 

Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2008. 

  • Eulàlia Miralles, Muses i Fama: notes per a la lectura del Lepant de Joan Pujol.
  • Mireia Campabadal, D’èpica catalana setcentista.
  • Rosa Cabré, Cap de ferro, de Francesc Pelagi Briz, un poema èpic?
  • Eusebi Ayensa, El tema almogàver en la literatura grega i catalana dels segles XIX i XX. Bases per a una nova èpica.
 Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX)
  • Carles Garriga, L’Indíbil i Mandoni d’Àngel Guimerà. 
  • Xosé Aviñoa: El sentit èpic de la música: de Wagner a Felip Pedrell i Enric Morera. 

 

 

​

Del Mite als mites

A cura de Jordi Malé. 
Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2007. 

  • Lluís Duch, Les raons del mite.
  • Ezio Pellizer, Migració i polisèmia dels mites. L’exemple de Babel.
  • Jordi Sales, Mites platònics sobre l’amor: entre Aristòfanes i Diotima.
  • Rosa Sala, Visions escatològiques de la mitologia germànica en la cosmovisió nazi.
  • Jaume Radigales, El mite eròtic i la música: el Don Giovanni de Mozart.
 Del Mite als mites

  • Rosa Rius, Remedios Varo revisita el somni mític.

 

 

 

Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània

A cura de Jordi Malé i Eulàlia Miralles. 

Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007.

 Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània

 

 

 

Joan Ferraté. Actes de la Jornada d’estudi i evocació organitzada per l’Aula Carles Riba i la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya 

A cura de Jordi Malé. 

 Joan Ferraté. Actes de la Jornada d’estudi i evocació organitzada per l’Aula Carles Riba i la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya

 

 

​

Del Romanticisme al Noucentisme. Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona

A cura de Jordi Malé, Rosa Cabré i Montserrat Jufresa. 

Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2004.

 Del Romanticisme al Noucentisme. Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Polis i nació. Política i literatura (1900-1939)

A cura de Rosa Cabré, Montserrat Jufresa i Jordi Malé. 

Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Clàssics, IEC, 2003. Annexos 2 d’Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica.

 Polis i nació. Política i literatura (1900-1939)

 

​

Publicacions de la primera època

PRIMERA ÈPOCA

 

In Memoriam Carles Riba (1950-1969). Barcelona: Institut d’Estudis Hel·lènics, Departament de Filologia Catalana i Editorial Ariel, 1973.

 

Sòfocles, Tragèdies, traduïdes per Carles Riba, edició a cura de Carles Miralles. Barcelona: Curial, 1977 (“Clàssics Curial”, 8 i 9).

  • Volum 1: Edip rei, Edip a Colonos, Antígona. 
  • Volum 2: Les dones de Traquis, Àiax, Electra, Filoctetes. 

Eurípides, Tragèdies, traduïdes per Carles Riba, edició a cura de Carles Miralles. Barcelona: Curial, 1977 (“Clàssics Curial”, 2, 3 i 4).

  • Volum 1: El cíclop, Alcestis, Medea, Els fills d’Hèrcules, Hipòlit, Andròmaca. 
  • Volum 2: Hècuba, La follia d’Hèrcules, Les suplicants, Ió, Les troianes, Ifigènia a Tàurida, Electra. 
  • Volum 3: Helena, Les fenícies, Orestes, Ifigènia a Àulida, Les bacants, Resos. 
 In Memoriam Carles Riba (1950-1969). Barcelona: Institut d’Estudis Hel·lènics, Departament de Filologia Catalana i Editorial Ariel, 1973.

 

 

 

 

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright

 

Logo de Creative Commons Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Pla de sostenibilitat del CRAI                           Segell EFQM 500    Logo de Bibliotecas comprometidas con la excelencia