5. El Nou Testament (1522)

Després de participar en la Dieta de Worms (20 i 21 d’abril de 1521), Luther, de conformitat amb Frederic III de Saxònia, el seu senyor territorial, es va amagar durant poc menys d’un any al castell de Wartburg (Fig. 1ab), en concret deu mesos, per tal d’evitar la ira de l’emperador Carles V i el papa Lleó X, que l’havien declarat fora de la llei i heretge respectivament. Això volia dir que qualsevol que se'l trobés devia lliurar-lo a les autoritats pertinents o matar-lo amb absoluta impunitat. Així doncs, durant el seu viatge de regrés a Wittenberg des de Worms, un escamot format per uns quants soldats de Frederic el “van segrestar” i el van portar en secret a aquella fortalesa de Turíngia pertanyent als ducs de Saxònia. Un cop allà, per poder passar desapercebut, es va deixar créixer la barba i va agafar una nova identitat, fent–se dir “el cavaller Jordi” (Junker Jörg, Fig. 2).

Figura 1a Castell de Wartburg (Eisenach, Turíngia) Imatge: Arxiu privat

Figura 1b Castell de Wartburg (Eisenach, Turíngia) Imatge: Arxiu privat

Luther anomenava el castell de Wartburg "el seu Patmos", pel silenci i la solitud que hi regnava. i perquè, com l'autor de l'Apocalipsi, havia acceptat aquell aïllament "per defensar la Paraula de Déu i donar testimoni de Jesucrist". Al principi, la vida de reclús, encara que voluntària, li va afectar negativament la seva salut. Per les seves cartes, tenim constància que hi va patir restrenyiment i forts dolors abdominals, així com depressió i insomni. A poc a poc, però, va anar superant totes aquestes xacres, es va acostumar a la dura vida de l'alcaid Hans von Berlepsch i va poder seguir escrivint frenèticament en favor de la causa reformadora i contra els seus enemics. L'encara monjo agustí posseïa total llibertat de moviment dins la fortalesa, i de vegades fins i tot va participar en alguna cacera amb els castellans que la custodiaven. A més, per al seu confort, gaudia d'unes dependències privades al primer pis i un despatx, austerament guarnit, per treballar i escriure amb tranquil·litat (Fig. 3).

Figura 2 Luther com a Cavaller Jörg (L. Cranach) Imatge: Museum der bildenden Künste, Leipzig

FIgura 3 L'escriptori de Luther a Wartburg Imatge: Wkimedia Commons

Segurament, en algun moment a finals de 1521 va decidir traduir el Nou Testament a l’alemany, i ho va fer al cap de poc... i en tan sol onze setmanes va tenir-ne enllestit un primer esborrany. La seva traducció es basava en el text grec tal com l'havia fixat Erasme de Rotterdam al seu Novum Instrumentum, Basilea, 1516 (Fig. 4ab), o més aviat segons el text revisat i corregit de la segona edició de 1519, ja amb el títol de Novum Testamentum, també publicat per la casa Froben de Basilea (Fig. 5ab). Aquesta edició comptava amb la traducció llatina del Nou Testament i amb interessantíssimes anotacions filològiques i teològiques que el reformador va consultar i va saber-ne aprofitar. Luther, per tant, va haver d'aprendre grec de manera autodidacta partint d'aquesta obra erasmiana. Sembla ser que no hi va fer servir cap Bíblia alemanya anterior.

Figura 4a Erasme de Rotterdam. Novum Instrumentum, 1516 Imatge: Thüringer Universitäts	Figura 4b Erasme de Rotterdam. Novum Instrumentum, 1516 Imatge: Thüringer Universitäts
Figura 5a Erasme de Rotterdam. Novum Testamentum, 1519 Imatge: Thüringer Universitäts	Figura 5b Erasme de Rotterdam. Novum Testamentum, 1519 Imatge: Thüringer Universitäts

Luther tenia llavors 38 anys, posseïa un vast coneixement de la Bíblia i un extraordinari bagatge acadèmic com a doctor de la Sagrada Escriptura. En efecte, des de 1513, les seves classes a la Universitat de Wittenberg s’havien centrat exclusivament en l’explicació d’algunes de les seves parts. Aquesta és la successió dels seus cursos o conferències fins a 1521:

• El Psalteri (primer el 1513/15, i després 1518/21)
   
• La Carta als Romans (1515/16)
   
• La Carta als Gàlates (1516/17)
   
• La Carta als Hebreus (1517/18)
   

Aquest material didàctic, doncs, que Luther va fer imprimir per realitzar les seves classes i que va repartir entre els seus estudiants (bàsicament còpies impreses del text bíblic amb amplis marges a fi que els deixebles prenguessin les notes que el doctor els anava dictant), pot ser considerat com la primera mostra de la tasca preparatòria de Luther en vistes a la posterior traducció de la Bíblia, un llibre per cert que, segons el seu propi testimoni, llegia almenys dos cops a l’any. Veiem, per tant, com des del començament de la seva tasca acadèmica a la universitat, Luther no va deixar passar ni un sol mes sense estudiar, explicar, predicar i practicar les Escriptures. Això ens porta a dir que la seva tasca traductora de la Bíblia en alemany va ser el fruit natural de l’ensenyament universitari que Luther desenvolupà durant els anys previs. Però, des d’una perspectiva més àmplia i en total sintonia amb els humanistes de l’època, també Luther era de l’opinió que la traducció de la Bíblia en llengua vernacla havia d’esdevenir un instrument decisiu per a la tan esperada renovació del cristianisme.

Aquesta tasca universitària el va portar també a familiaritzar–se amb les llengües bíbliques (altrament dites «sagrades») d’una forma autodidacta, tot i que no va arribar a ser un reconegut especialista. Així sabem que va fer servir la gramàtica hebrea de Johann Reuchlin (De rudimentis hebraicis, 1506), per escriure la seva traducció amb comentari dels Set salms penitencials (Die Sieben Busspsalmen, primavera de 1517), que fou la primera obra publicada per l’agustí en alemany, així com també la susdita edició del Nou Testament (amb anotacions filològiques i traducció sinòptica llatina) d’Erasme de Rotterdam per explicar les cartes paulines durant les seves classes a la universitat. Sabem que la versió grega del Nou Testament realitzada, a imitació del d’Erasme, per l’humanista d’Estraburg Nikolaus Gerbel, Novum Testamentum Graece, 1521 (Fig. 6) també la coneixia, així com el Quincuplex Psalterium de l’eminent teòleg i humanista francès Jacques Lefèvre d’Etaples, 1513 (Fig. 7). Altres obres que segurament va tenir a mà el reformador van ser: la Glossa Ordinaria, un recull de comentaris bíblics d’època medieval (segle XIII), la Biblia cum postillis et expositionibus de Nicolau de Lyra (Fig. 8ab); els Septem psalmi poenitentiales de Reuchlin, que incloïa el text hebreu amb la traducció llatina, i el Psalterium hebraicum, imprès a Basilia per Froben el 1516.

Figura 6 N. Gerbel. Novum Testamentum Graece Imatge: Forschungsbibliothek Gotha	Figura 7 J. Lefèvre d'Étaples. Quincuplex psalterium Imatge: Österreichische Nationalbibliothek
Figura 8a N. de Lyra. Biblia cum postillis Imatge: München, Bayerische Staatsbibliothek	Figura 8b N. de Lyra. Biblia cum postillis Imatge: München, Bayerische Staatsbibliothek

Podem dir que a necessitat d'una traducció de la Bíblia a l'alemany estava en l'ambient dels cercles reformadors d'aquells anys, esperonada també pel missatge programàtic humanista de tornada als textos originals grecs i hebreus. Així, per exemple, durant l'estiu de 1521, Johann Lang, amic de Luther i germà de l'orde agustinià a Erfurt, va traduir l'Evangeli segons Mateu de manera literal en base al text grec publicat per Erasme. Calia que tot cristià pogués llegir la paraula divina de la Bíblia pel seu compte perquè era aquesta l'única manera que Déu transmetia el seu Esperit i, per tant, la seva gràcia al creient. Per altra banda, per a Luther, era important començar la traducció de la Bíblia pel Nou Testament, perquè és aquí on trobem la història de Crist, que és (segons la teologia lutherana) qui dona sentit a tota la Sagrada Escriptura. El paper fonamental de l’evangeli és, per tant, fer comprendre i acceptar Crist com la culminació del pla de salvació que Déu té reservat per l’home des del començament de la Creació. Per això, Luther pensava que, sense la perspectiva cristològica, no es podien arribar a capir les promeses divines que conté l’Antic Testament, referides totes elles a Crist. La Bíblia, per al teòleg de Wittenberg, és un text unitari i Crist és al seu centre, la qual cosa significa que el Nou Testament (fonamentalment oralitat) dona la clau per poder interpretar i entendre l’Antic Testament (fonamentalment escriptura).

Figura 9a Luther. September-Testament, 1522 Imatge: Staatsbibliothek zu Berlin

Figura 9b Luther. September-Testament, 1522 Imatge: Staatsbibliothek zu Berlin

Un cop va disposar, doncs, de les obres de referència necessàries i, com va explicar anys després en un col·loqui de sobretaula (cf. WATr 1:487, n. 961), seguint el suggeriment que Felip Melanchthon (1497-1560) li va fer arribar durant una breu escapada secreta a Wittenberg entre els dies 4 i 9 de desembre de 1521, Luther va encetar, a Wartburg estant, la tasca de traduir, tot sol, directament del grec a l’alemany el Nou Testament a finals de desembre de 1521 i el va tenir enllestit el febrer de 1522. El paper central que la Sagrada Escriptura ocupava en la teologia de Luther com a màxima autoritat en qüestions de fe, requeria una traducció comprensible per a tothom. En una carta al seu amic Nikolaus von Amsdorf datada durant aquells dies, en concret el 13 de gener de 1522, declarava:

«Interim Biblia transferam, quanquam onus susceperim supra vires. Video nunc, quid sit interpretari, et cur hactenus a nullo sit attentatum, qui proficeretur nomen suum» («Mentrestant m’ocuparé de traduir la Bíblia, tot i que he assumit una càrrega que depassa les meves forces. Ara veig el que significa ‘traduir’ [la Bíblia a l’alemany] i per què no hi ha ningú dels que ho ha intentat fins ara que se n’hagi fet responsable!», WABr 2:423).

Figura 10 Imatge: Landesbibliothek Coburg

Figura 11 Imatge: Landesbibliothek Coburg

A mitjans de febrer de 1522, Luther va enviar el seu manuscrit amb la traducció dels quatre evangelis a Melanchthon a través d’Spalatin. Poc temps després, a principis de març, Luther va abandonar el seu exili autoimposat a la fortalesa de Wartburg per tornar a Wittenberg, en contra per cert del parer de Frederic III el Savi, el seu senyor, que se n’assabentà quan ja s’havien consumats els fets. Segurament, en aquest viatge de regrés, va portar dins el seu equipatge la resta de la traducció neotestamentària. Un cop establert a Wittenberg, el ja reformador aconseguí apaivagar la preocupant revolta iconoclasta que atiaven els anomenats profetes de Zwickau contra les autoritats civils i eclesiàstiques de la ciutat amb una sèrie de vuit sermons que es coneixen com «Sermons d’Invocavit» (Invokavitpredigten, atès que foren predicats durant la Quaresma, del 9 al 16 de març). Calmades les aigües, Luther va poder llavors posar–se a revisar el text de la seva traducció del Nou Testament amb les valuoses aportacions de dos dels seus amics més propers: el seu col·lega de la universitat Melanchton i el conseller àulic Spalatin. No se’ns ha conservat el manuscrit que Luther va redactar al castell de Wartburg i, per tant, no podem comparar la primera proposta lutherana amb el resultat que finalment va sortir de les premses de Wittenberg, però el seu propòsit era ben clar, tal com li va comunicar a N. von Amsdorf a la carta ja esmentada:

«translatio digna, quae Christianis legeretur; spero enim nos meliorem daturos esse (quam habeant Latini) nostrae Germaniae» («una traducció que sigui digna de ser llegida pels cristians; espero, per tant, que podrem oferir a la nostra Alemanya una traducció millor que la que tenen els llatins», WABr 2:423).

Figura 12 Imatge: Landesbibliothek Coburg

Figura 13 Imatge: Landesbibliothek Coburg

Un cop feta la tasca de revisió del text, a partir d'abril 1522, l’impressor Melchior Lotter el Jove, de Wittenberg, va treballar simultàniament en l'edició amb tres premses durant cinc mesos i va treure a la llum l’anomenat “Testament de setembre” (Septembertestament) el 21 d'aquell mes amb un tiratge inicial de 3.000 exemplars. Fou una edició de 444 pàgines de mida foli (210x297 mm), sota el patrocini de L. Cranach i Ch. Döring (Fig. 9ab), estampada a punt per poder posar-la a la venda a la Fira de Tardor de Leipzig. A la seva portada, no hi constava el traductor, ni l'impressor ni l'any. Tres mesos després, el 19 de desembre, se'n va treure una segona edició (Dezembertestament). L’efecte i la força comunicativa d’aquestes dues edicions són difícils d’avaluar pels contemporanis actuals, si no es té en compte fins a quin punt el llenguatge de Luther va superar tots els estàndards anteriors. De fet, alguns especialistes han comparat la influència que aquesta traducció neotestamentària va tenir sobre l’alemany d’aquella època amb la que van tenir en el seu moment les obres de Shakespeare sobre la llengua anglesa. Curiosament, el nom de Luther no apareix a la portada de cap de les dues edicions ni en va rebre cap remuneració. A banda de la traducció del text bíblic, Luther va incloure-hi una introducció general al Nou Testament i pròlegs per a cadascuna de les seves parts, llevat dels quatre evangelis. També hi trobem glosses marginals  que proporcionen explicacions lingüístiques o apunten interpretacions al·legòriques que van més enllà del sentit literal de l'Escriptura. Excepcionalment fa referències als seus adversaris papistes (cf. Mt 5,19). Amb la traducció del Nou Testament, el professor de Wittenberg esdevingué el creador del nou llenguatge escrit en el dialecte altalemany (hochdeutsch), en demostrar la idoneïtat de l’alemany com a llengua cultural.

Figura 14 Imatge: Landesbibliothek Coburg

Figura 15 Imatge: Landesbibliothek Coburg

El disseny gràfic del Nou Testament de Luther va trencar amb l’habitual disposició del text bíblic en dues columnes. En efecte, tant la primera edició de setembre, com la segona de desembre, presenten el text a tota plana per tal de facilitar la seva lectura (llegibilitat) i de permetre la unió de glosses internes i externes. Els primers 3.000 exemplars es van exhaurir al cap de dos mesos, encara que es venia a un preu certament car de mig florí o dos florins. Malgrat això, no només els clergues i els erudits el van llegir i citar, sinó que també els simples laics es van sentir atrets i animats a debatre qüestions de fe a partir del text del Nou Testament que ara coneixien. Durant l'any següent, 1523, se'n van fer 12 reimpressions completes d'aquesta obra a Augsburg, Basilea, Grimma i Leipzig. Entre 1523/24 hi van aparèixer 14 edicions autoritzades i 66 reimpressions (cf. Füssel, 2003, p. 40).

Les il·lustracions també formaven una part important d’aquella edició, la qual cosa estava totalment d’acord amb l’esperit de Luther, que de vegades donava primacia al sentit de la vista sobre l’oïda i no es cansava de comentar la importància de les imatges, dels pintors i de la pintura. En moltes de les seves publicacions, Luther va fer servir deliberadament imatges com a mitjà d’instrucció i adoctrinament, perquè l’analfabetisme generalitzat requeria el llenguatge de les imatges juntament amb el de les paraules. Les imatges, doncs, tenien un sentit predicatiu, pedagògic, informatiu i, en última instància, decoratiu. En aquest sentit, el Nou Testament primer (1522) i la Bíblia després (1534) no van ser pas una excepció. En efecte, Luther va aprofitar la seva traducció del Nou Testament de setembre de 1522 per continuar la batalla de les imatges fent il·lustrar l’Apocalipsi de Joan amb 21 imatges (gravats en fusta) durament antipapals, gravats realitzats pel taller de Lucas Cranach (Fig. 10-15).

El corrector de la impremta de Lufft testifica que Luther en persona va indicar quines eren les imatges que s’hi havien d’incloure, tot participant directament en la seva elaboració. L’edició de desembre, però, va corregir no només alguna part del text, sinó també aquestes imatges antipapals. Així, per exemple, de les il·lustracions del cicle de l’Apocalipsi, es van eliminar les tiares papals que relacionaven el papa amb «la bèstia que pujarà dels abismes» o amb «la gran prostituta» de Babilònia (cf. Ap 11, 17 i 18). El resultat d’aquesta censura (segurament deguda a pressions polítiques) fou que les imatges retocades de l’edició de desembre presenten, en comptes de la tiara papal, un corona més aviat reial com a conseqüència d’esborrar la part superior de la garlanda pontifícia (Fig. 16-17).

Figura 16 Septembertestament Imatge: Staatsbibliothek zu Berlin

Figura 17 Dezembertestament Imatge: Staatsbibliothek zu Berlin

Aquesta traducció va comptar amb 85 edicions entre 1522–1533, la qual cosa suposà un èxit editorial sense precedents en aquell moment: 14 edicions en altalemany, 7 en baixalemany (totes elles a Wittenberg), 14 reimpressions a Augsburg, 13 a Estrasburg, 12 a Basilea, etc. A més, es poden comptabilitzar més de 430 edicions fins a la mort del reformador, i això malgrat que la seva venda fou prohibida en molts territoris que romanien sota l’obediència de Roma. Així, per exemple, Jordi el Barbut, el duc de la veïna Saxònia albertina i ferotge enemic de la Reforma, va prohibir el Testament de Setembre en aplicació de l’Edicte de Worms (1521), el qual declarava Luther fora de la llei en tot el territori de l’Imperi. EL mateix va succeir a Brandenburg, Baviera i Àustria. Però aquestes prohibicions, com va dir Luther, eren inútils perquè les autoritats civils no podien governar en cap cas la vida interior, espiritual, de les persones. El germà Martí persistirà a l’esforç. El seu Nou Testament serà la primera pedra d’una llarga i engrescadora feina que durarà gairebé dotze anys i que culminarà amb la publicació de la Bíblia sencera el 1534.

Un best-seller del segle XVI

Abans de continuar, voldríem recordar que el treball i l’èxit de Luther com a traductor bíblic va ser possible gràcies a la invenció de la impremta tipogràfica segons la tècnica inventada per Johannes Gutenberg (pels volts de 1440 a Magúncia). Però alhora, cal dir que l’art de la impremta no només va estar al bressol de la Reforma, sinó que la lluita de Luther per una renovació bíblica de l’Església va donar a la impremta, de retruc, un impuls sense precedents. En una ocasió, el Dr. Luther va dir que la impremta era Summum et postremum donum, a través de la qual Déu fomentava la causa de l'Evangeli (WATr 2:65.17–19). La impressió de llibres i la Reforma, doncs, van anar plegades de la mà. I sens dubte la llengua de la Reforma era l'alemany. Pensem que entre 1518–26 es va publicar gairebé el triple d'obres en alemany que entre 1501–17 (Füssel, 2003, p. 8). Si bé Les 95 tesis de l'agustí es van difondre ràpidament per tot Alemanya, fou el seu Sermó sobre les indulgències i la gràcia (Ein sermon von Ablass und Gnade, 1518), escrit ja en alemany, el que va tenir un èxit sense precedents i va entrar a totes les llars alemanyes. En efecte, aquest petit i senzill sermó, escrit des d'una perspectiva pedagògica, es va arribar a reimprimir fins a 25 vegades en dos anys! I poc més tard, del seu tractat Sobre la llibertat del cristià (Von der Freiheit eines Christenmenschen, 1520) es van publicar, en menys de dos anys, 36 edicions en alemany, holandès, anglès, txec i italià!

De fet, gairebé tots els pamflets i sermons de Luther es van convertir en èxits de vendes en el seu moment. En total, es van distribuir centenars de milers d’escrits de Luther, la majoria amb un tiratge de 1.000 exemplars, cosa que explica els més de 120 volums que ocupen les seves obres completes de l’Edició de Weimar (WA = Weimarer Ausgabe), que inclou les seves cartes i col·loquis de sobretaula. Tinguem en compte que un terç de la producció alemanya total de llibres durant la primera meitat del segle XVI eren obres de Luther. Pel que fa a les Sagrades Escriptures, el nombre de bíblies i capítols o llibres de la Bíblia traduïts per Luther i publicats en vida del wittenberguès s’estima en mig milió d’exemplars. El reconeixement de la seva tasca com a traductor bíblic va arribar al punt que la publicació del Nou Testament de 1522 va provocar de retruc que els impressors ja no publiquessin cap de les Bíblies alemanyes anteriors a ell. I un apunt, si més no, curiós: tot i que molts dels seus llibres van arribar a ser supervendes, cal recordar que Herr Doktor veia el seu ofici d’escriptor i traductor com un servei més a l’Evangeli, per la qual cosa mai no va cobrar honoraris o drets d'autor derivats de les seves obres. Tots aquests guanys van anar a parar a les butxaques dels impressors.

Figura 18 H. Emser. Das Naw Testament, 1527 Imatge: Bayerische Staatsbibliothek

Figura 19 J Dietenberger. Biblia, beider Allt unnd Newen Testamenten, 1534 Imatge: Bayerische Staatsbibliothek

Així doncs, el Dr. Luther pot ser considerat el principal autor de llibres del segle XVI i no és estrany que la seva traducció de la Bíblia de 1534, de la qual parlarem més endavant, fos també un èxit de vendes sense precedents. En efecte, només cal esmentar que a l’any de la seva mort (1546) s’havien publicat 430 edicions completes o parcials de la seva traducció de la Bíblia. Una autèntica barbaritat pels tiratges que solia haver–hi aleshores a Alemanya. I és que Luther va convertir la Bíblia en un llibre atractiu per al gran públic! A més, l’empenta de Luther va fer que la Bíblia es popularitzés a tot Alemanya, i va afavorir el sorgiment d’altres traduccions que volien imitar–lo des del bàndol catòlic. Així tenim, per exemple: El Nou Testament d’H. Emser, 1527 (Fig. 18), que és una còpia de la versió lutherana. Més tard, la publicació de la Bíblia de Luther (Luther-Bibel, 1534) també va impulsar la publicació de Bíblies al bàndol catòlic, com ara la Bíblia de J. Dietenberger, 1534 (Fig. 19), que segueix de prop les versió lutherana, i la Bíblia de J. Eck (1537), que tornava a ser una traducció de la Vulgata llatina.