2. La Bíblia alemanya abans de Luther

1466: Bíblia de l’impressor Johann Mentelin (Mentelin Bibel, Estrasburg) és la primera Bíblia impresa en alemany i, per tant, la més antiga. Mentelin (ca. 1410–1478), antic cal·lígraf i notari, va aprofitar la traducció que un autor anònim de l’àrea de Nuremberg havia fet cent anys abans. Es tracta d’una traducció molt deficient, que demostra, entre d’altres coses, els escassos coneixements que l’autor tenia del llatí de la Vulgata, que és el que va fer servir de llengua d’origen. El dialecte emprat en aquest cas és l’altalemany mitjà (mittelhochdeutsche Sprache) i se’n varen fer catorze edicions de 1466 a 1518, deu de les quals aparegueren entre 1475–1490. Mentelin, seguint el model de la Bíblia de Gutenberg, va presentar el text de cada pàgina a dues columnes, però va fer servir un tipus de lletra més petit, cosa que li va permetre encabir fins a 61 línies per columna i fer un volum de 812 pàgines en total. La de Mentelin no es pot considerar una Bíblia il·lustrada, perquè només conté inicials acolorides i circells florals, fets a mà pels rubricadors, com es mostra en aquestes dues imatges.

1470: Bíblia de l’impressor Heinrich Eggestein (Eggestein Bibel, Estrasburg). La Bíblia d'Eggestein (ca. 1415–1488), un impressor que va aprendre l'ofici al taller del mestre Gutenberg, és la 2a Bíblia impresa en llengua alemanya, el text de la qual es basa en la Bíblia feta per Mentelin quatre anys abans, encara que introdueix paraules més modernes que no pas el seu antecessor. La disposició del text també segueix l'exemple de Mentelin, tot presentant-lo en dues columnes, però amb 60 línies per columna. Es va publicar sense portada ni colofó, per la qual cosa la data d'edició és aproximada. Com l'anterior, no conté imatges (gravats), sinó guarniments i inicials fets a mà pels rubricadors. Totes les majúscules i els inicis de frase estan subratllats per una petita i fina línia vermella, que és el tret més característic d'aquesta edició.

1476: Bíblia de l'impressor Jodokus Pflanzmann (Pflanzmann Bibel, Ausburg). Tot i que era el seu competidor, segueix molt de prop les característiques tipogràfiques de la Bíblia de Zainer. Atès el seu format, és la Bíblia més gran de les impreses abans de la Bíblia lutherana. Compta amb 55 xilografies, la majoria de les quals són d'un estil més aviat matusser i poc refinat.

1478-79: Bíblia de Colònia (Kölner Bibel) dels impressors Heinrich Quentell i Bartholomäeus von Unckel. És una de les quatre Bíblies escrites en el dialecte baixalemany (niederdeutschen). Es van produir dues edicions d’una Bíblia profusament il·lustrada, amb 123 xilografies o il·lustracions de format apaïsat, tot ocupant l’espai de les dues columnes del text (vegeu les imatges més avall)). El paper protagonista que aquesta Bíblia va conferir a les imatges serà recollit i seguit en el seu moment per Luther, qui tenia ben clar des del principi que les il·lustracions havien de combinar–se amb el text bíblic per potenciar l’impacte visual del llibre sagrat. Quentell en va fer una edició en dialecte baixrenà o neerlandès. La Bíblia de Colònia basa el seu text més en la Bíblia de Zainer que no pas en el llatí de la Vulgata. Les il·lustracions de Colònia van influir posteriorment en artistes com Albert Dürer i Matthäus Merian.