Luther no fou el primer traductor a l’alemany de la Bíblia. En efecte, l’obra traductora del germà Martí s’ha de considerar en el context de la traducció bíblica alemanya de l’Edat Mitjana, que compta amb 72 traductors independents de la Bíblia abans del Reformador, incloent, segons Wilhelm Walther (Luthers Deutsche Bibel. Festschrift zur Jahrhundertfeier der Reformation. Berlin, 1917) 18 impressions de Bíblies completes: 14 en altalemany (hochdeutsch) i 4 en baixalemany (niederdeutsch), així com 31 impressions parcials de salms i evangelis de la Bíblia, cosa que no treu que Luther sigui considerat encara avui dia el traductor o l’autor de la Bíblia alemanya per antonomàsia. Totes les traduccions alemanyes completes o parcials de la Bíblia abans de 1522 es basaven en la Vulgata, és a dir, el text llatí canònic, aprovat per l’Església catòlica i redactat per Sant Jeroni (començament del segle V). Els compradors habituals d'aquestes bíblies en llengua vernacla eren els membres de l'emergent burgesia de les ciutats, Aquí teniu un llistat de totes elles.
 Bíblia de Gutenberg |  Bíblia de Gutenberg |
Després que Gutenberg inventà la impremta cap als volts de 1440, la primera obra de gran format i extensió que va voler imprimir fou precisament la Bíblia en la seva versió llatina (Vulgata) i no pas cap traducció a l’alemany. La Bíblia llatina impresa per Gutenberg va estar enllestida el 1454 (o 1455, segons les fonts) a la ciutat imperial de Magúncia i l’impressor hi va esmerçar una enorme suma de diners per produir–la, fins al punt que fou la principal causa de la fallida del seu negoci. Era una Bíblia que constava de 1300 pàgines de mida foli i 42 línies de text a cada pàgina, distribuït en dues columnes, tot imitant el model del text manuscrit. Gutenberg en va imprimir 140 exemplars en paper i 40 en pergamí, dels quals se'n conserven 49, no tots complets.
Johann Mentelin, que va obrir el seu propi taller a Estrasburg pels volts de l'any 1458, és qui té l’honor d'haver imprès la primera Bíblia en alemany el 1466. Després en vindrien més (18 en total, com ja hem dit) i totes elles de traductor desconegut. A continuació citem algunes d’aquestes Bíblies en alemany que es van imprimir llavors (la majoria són incunables) i que circulaven pel Sacre Imperi abans de la Reforma:
1466: Bíblia de l’impressor Johann Mentelin (Mentelin Bibel, Estrasburg) és la primera Bíblia impresa en alemany i, per tant, la més antiga. Mentelin (ca. 1410–1478), antic cal·lígraf i notari, va aprofitar la traducció que un autor anònim de l’àrea de Nuremberg havia fet cent anys abans. Es tracta d’una traducció molt deficient, que demostra, entre d’altres coses, els escassos coneixements que l’autor tenia del llatí de la Vulgata, que és el que va fer servir de llengua d’origen. El dialecte emprat en aquest cas és l’altalemany mitjà (mittelhochdeutsche Sprache) i se’n varen fer catorze edicions de 1466 a 1518, deu de les quals aparegueren entre 1475–1490. Mentelin, seguint el model de la Bíblia de Gutenberg, va presentar el text de cada pàgina a dues columnes, però va fer servir un tipus de lletra més petit, cosa que li va permetre encabir fins a 61 línies per columna i fer un volum de 812 pàgines en total. La de Mentelin no es pot considerar una Bíblia il·lustrada, perquè només conté inicials acolorides i circells florals, fets a mà pels rubricadors, com es mostra en aquestes dues imatges. | |
|  |
1470: Bíblia de l’impressor Heinrich Eggestein (Eggestein Bibel, Estrasburg). La Bíblia d'Eggestein (ca. 1415–1488), un impressor que va aprendre l'ofici al taller del mestre Gutenberg, és la 2a Bíblia impresa en llengua alemanya, el text de la qual es basa en la Bíblia feta per Mentelin quatre anys abans, encara que introdueix paraules més modernes que no pas el seu antecessor. La disposició del text també segueix l'exemple de Mentelin, tot presentant-lo en dues columnes, però amb 60 línies per columna. Es va publicar sense portada ni colofó, per la qual cosa la data d'edició és aproximada. Com l'anterior, no conté imatges (gravats), sinó guarniments i inicials fets a mà pels rubricadors. Totes les majúscules i els inicis de frase estan subratllats per una petita i fina línia vermella, que és el tret més característic d'aquesta edició. | |
 |  |
| 1475: Bíblia de l’impressor Günther Zainer (Zainer Bibel, Augsburg). Zainer (m. 1478) té el mèrit d’haver revistat el text de la versió de Mentelin, millorant l’expressió i suprimint moltes paraules que ja havien caigut en desús. El text de la Bíblia de Zainer (3a Bíblia alemanya) esdevindrà el text de referència per a les posteriors Bíblies redactades en llengua vernacla fins a 1483, any en què apareixerà la Bíblia de l’impressor nuremberguès Anton Koberger. És considerada la primera Bíblia il·lustrada de la història de la impremta: tots els llibres bíblics comencen per una magnífica inicial miniada i acolorida (73 en total), gravada en fusta, algunes de les quals presenten una escena bíblica (45 en total). La revisió curosa del text i les il·lustracions de les inicials, totes elles de gran qualitat artística, fan de la Bíblia de Zainer una autèntica obra mestra de l’edició. El vell Zainer va fer una segona impressió de la seva Bíblia el 1477 (6a Bíblia alemanya). | |||
 |  | ||
|
|
|
|
1476: Bíblia de l'impressor Jodokus Pflanzmann (Pflanzmann Bibel, Ausburg). Tot i que era el seu competidor, segueix molt de prop les característiques tipogràfiques de la Bíblia de Zainer. Atès el seu format, és la Bíblia més gran de les impreses abans de la Bíblia lutherana. Compta amb 55 xilografies, la majoria de les quals són d'un estil més aviat matusser i poc refinat. |  | |
 |  | |
| 1477: Bíblia de l'impressor Anton Sorg (Sorg Bibel, Augsburg). Un tret característic d’aquesta Bíblia, la 7a Bíblia alemanya, és que l’impressor va decidir separar la inicial miniada de l’escena il·lustrada, de manera que la il·lustració ara es mostra independent de la lletra capital, tot ocupant l’amplària de tota una columna i apareixent subordinada en gran mesura al text. La primera de les dues Bíblies impreses per Sorg conté les xilografies ja emprades a la Bíblia de Pflanzmann de 1475. És de suposar que aquestes imatges no van ser fetes específicament per a edicions bíbliques, sinó per a altres obres espirituals avui desconegudes. Les esplèndides inicials i la xilografia van ser acolorides posteriorment. Sorg en va publicar una segona edició l'any 1480, que és considerada la 8a Bíblia alemanya. | ||
 |  |  |
 | ||
1478-79: Bíblia de Colònia (Kölner Bibel) dels impressors Heinrich Quentell i Bartholomäeus von Unckel. És una de les quatre Bíblies escrites en el dialecte baixalemany (niederdeutschen). Es van produir dues edicions d’una Bíblia profusament il·lustrada, amb 123 xilografies o il·lustracions de format apaïsat, tot ocupant l’espai de les dues columnes del text (vegeu les imatges més avall)). El paper protagonista que aquesta Bíblia va conferir a les imatges serà recollit i seguit en el seu moment per Luther, qui tenia ben clar des del principi que les il·lustracions havien de combinar–se amb el text bíblic per potenciar l’impacte visual del llibre sagrat. Quentell en va fer una edició en dialecte baixrenà o neerlandès. La Bíblia de Colònia basa el seu text més en la Bíblia de Zainer que no pas en el llatí de la Vulgata. Les il·lustracions de Colònia van influir posteriorment en artistes com Albert Dürer i Matthäus Merian. | |
 |  |
 |  |
| 1483: Bíblia de l'impressor Anton Koberger (Koberger Bibel, Nuremberg). Obra en dos volums, és la 9a versió impresa de la Bíblia en llengua alemanya i potser la més bonica de totes elles. Se'n van produir 1.500 exemplars, dels quals uns 150 han arribat fins als nostres dies. Per a la rica decoració de la seva edició, Anton Koberger (ca. 1440–1513) va fer servir les xilografies, ara acolorides, que ja s'havien emprat a la Bíblia de Colònia (1478–79), fetes per Bartholomäeus von Unckel, les quals ell mateix havia ajudat a finançar. La primera d'aquestes xilografies, que precedeix el llibre del Gènesi, representa la creació d’Adam i Eva al Paradís i ocupa més de mitja pàgina (vegeu la imatge de més avall, a l'esquerra). A diferència de G. Zainer, el qual ja havia utilitzat inicials historiades xilogràfiques a la seva Bíblia de 1475–76, Koberger va permetre que les inicials pintades fossin subministrades per un rubricador o il·luminador. | |
 |  |
 |  |
| 1494: Bíblia de Lübeck (Lübecker Bibel) de l'impressor Steffen Arndes (ca. 1450–1519). Una altra Bíblia en dialecte baixalemany (niederdeutschen o, segons la denominació pròpia de l'època, niedersächsischem Dialekt) que inaugura un nou cicle de Bíblia il·lustrada, anant més enllà de la feina feta per la Bíblia de Colònia. Els cinc llibres de Moisès (Pentateuc) presenten unes il·lustracions bellíssimes, potser les millors que s’havien fet fins aquell moment. S’hi pot percebre la influència de l’escola pictòrica holandesa–flamenca. Tot i que el traductor segueix de prop la Vulgata i altres Bíblies alemanyes, hi ha passatges que la traducció podria qualificar-se de lliure o arbitrària. | |
 |  |
 |  |
| 1518: Bíblia de l'impressor Silvan Otmar, fill. (Otmar Bibel). La 14a i última Bíblia prelutherana impresa en altalemany, fou publicada a Augsburg per Otmar (1481–1540). Es tracta d'una còpia gairebé exacta de la 13a Bíblia alemanya publicada pel seu pare Johann Otmar el 1507, que seguia el format més manejable que havia adoptat uns anys abans l'impressor d'Estrasburg, Johann Grüninger (1485). Les belles xilografies també estan preses de la Bíblia impresa el 1507 per Otmar pare. Probablement, les xilografies es van acolorir en sèrie al taller amb ajuda de plantilles. Otmar va col·locar aquesta Bíblia a dues columnes en un tipus Schwabacher fàcilment llegible. El text és una adaptació d’una traducció anònima de la Vulgata de la segona meitat del segle XIV. | |
 |  |
 |  |
| 1522: Bíblia de Halberstadt (Halberstädter Bibel). Darrera Bíblia germànica en baixalemany abans de l’aparició de la Bíblia de Luther, impresa per Lorenz Stuchs. Fill de l’impressor de Nuremberg Georg Stuchs, Lorenz Stuchs va produir una vintena de gravats a Halberstadt, a casa del seu financer Ludwig Trutebul, entre 1519 i 1523. Malgrat això, les il·lustracions utilitzades (xilografies) aquí procedeixen gairebé totes de la Bíblia de Colònia. Aquesta Bíblia en baixalemany (la 4a), publicada el 1522, es va convertir en un fiasco econòmic, ja que Luther va publicar el seu Nou Testament a Wittenberg aquest mateix any. La versió en baixalemany de Halberstadt amb prou feines tenia possibilitats davant la competència de l’altalemany. Se’n van vendre relativament pocs exemplars. Aquesta pot ser una de les raons que expliquen que la Bíblia de Halberstadt és una de les Bíblies alemanyes prelutheranes més rares i menys conegudes. | |
 |  |
 |  |
Com era d'esperar, cap altra país europeu va produir tantes Bíblies en llengua vernacla durant el període dels incunables (1450–1500) com Alemanya. Les Bíblies prelutheranes, però, amb un llenguatge massa encarcarat i llatinitzat, molt allunyat de la parla popular, eren sovint inintel·ligibles per a la gent del carrer. Malgrat tot, la seva proliferació va abonar el camí per l’extraordinari èxit que en el seu moment va tenir la traducció de Luther del Nou Testament, l’anomenat Testament de Setembre de 1522, i que va ser continuat per les subsegüents edicions parcials de l'Antic Testament fins arribar a l’edició de la Bíblia completa el 1534.
Bibliografia consultada
- Füssel, S. (2016). Das Buch der Bücher: Die Luther-Bibel von 1534, eine kulturhistorische Einführung. (Köln: Taschen).
- Volz, H. (1978). «Deutsche Bibeln im Spätmittelalter», DINS: Martin Luthers deutsche Bibel (Hamburg: Friedrich Wittig), p. 20-31.
