8. Mans ‘femenines’ a la FBM (Taula 4)

Trepat fou una de les primeres dones a ocupar una càtedra d’Ensenyament Mitjà, en concret, de Francès que exercí, primer a Reus (1928-1930) i, posteriorment, a l’Institut Maragall de Barcelona (des de 1930). Durant la República, Trepat fou també adjunta de la Facultat, on va arribar a impartir l’assignatura d’Epigrafia llatina. Ara bé, la Guerra truncà les aspiracions professionals de Trepat i Saavedra: la primera continuà ocupant la càtedra de Francès a l’Institut Maragall; de Saavedra es retirà pràcticament de l’activitat professional, col·laborant només puntualment en algunes iniciatives culturals a Vilafranca del Penedès, d’on era originària.

Calgué esperar fins a 1965 per poder llegir un altre nom femení als crèdits de les traduccions de la FBM. Aleshores, en aquell mateix any, aparegueren dues traduccions ‘femenines’: d’una banda, el primer volum de la Ciropèdia de Xenofont, traduït per Núria Albafull (1938), que fou catedràtica de Llatí a l’INEM Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet; de l’altra, el primer volum de les Tristes d’Ovidi (1965), signat a quatre mans per Miquel Dolç i Carme Boyé (1910-1999), la qual, més endavant (1984-1985), també donaria la versió catalana de les Pòntiques del poeta de Sulmona.

Dos anys més tard, l’any 1967, Teresa Sempere (1936), llicenciada en Filologia Clàssica per la UB i que aleshores era professora de Grec a l’INEM de Sòria (des de 1965), anostrava el primer volum dels Opuscles de Xenofont, que contenien el Hieró, l’Agesilau i La república dels lacedemonis.

Durant els anys 70 i 80 s’anaren incorporant noms femenins a la nòmina de traductores de la institució camboniana: Eulàlia Vintró, Montserrat Jufresa, Eulàlia Presas, Montserrat Ros, Dolors Condom.

Aquesta darrera, llicenciada en Filologia Clàssica per la UB i professora de Llatí als Instituts de Figueres i Girona (entre altres), al Col·legi Universitari de Girona i a la mateixa Universitat de Girona, no només traslladà el viatge de Rutili Namacià, sinó que també garantí la continuïtat de l’oratòria ciceroniana, ja que es feu càrrec, després de Joaquim Icart, del volum que aplegava la defensa de Publi Sul·la i de Luci Flac (1989) (Nr. 109); poc després (1995), Condom iniciava la traducció dels discursos pronunciats per Ciceró després de la tornada de l’exili.

(108) P. Ovidi Nasó, Heroides. Text revisat i traducció de Adela M.ª Trepat... i Anna Mª de Saavedra, Barcelona, FBM, 1928.		(109) M. Tul·li Ciceró, Discursos. Vol. XII. Defensa de Publi Sul·la. Defensa de Luci Flac. Text revisat i traducció de Dolors Condom..., Barcelona, FBM, 1989.
Dues alumnes de Balcells, Adela Maria Trepat i Anna Maria de Saavedra, foren les responsables de la traducció de les Heroides, les cartes d’amor que les heroïnes enviaven als seus amants. Totes dues també assumiren posteriorment la traducció de les Metamorfosis del poeta de Sulmona		Dolors Condom, llicenciada en Clàssiques a la UB i professora a l’Institut i a la Universitat de Girona, va voler continuar la traducció de l’oratòria ciceroniana amb dos volums. Aquest recull les defenses de Publi Sul·la i de Luci Flac.

(110) Homer, Ilíada. Vol. II [Cants V-VIII]. Text grec revisat i aparat crític de Francesc J. Cuartero i Iborra. Traducció de Montserrat Ros i Ribas. Notes a la traducció de Joan Alberich i Mariné, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2007.		(111) Corinna de Tànagra, Testimonis i fragments. Introducció i edició de Ricard Torres i Ribé. Traducció de Margalida Capellà i Soler... Pròleg, supervisió i notes de Jaume Pòrtulas..., Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2005.
Després de molt esperar, finalment, l’any 2007 apareixia el primer dels dos volums de la Ilíada d’Homer, traduïts per Montserrat Ros. Ros, que a la pràctica dirigia la institució, va oferir dos volums: el primer, amb els llibres i-iv, el segon, amb els cants v-viii. De moment, la traducció s’ha interromput aquí.		Margalida Capellà, professora de l’Institut de Premià de Mar, posà veu catalana als versos de la poetessa Corinna de Tànagra. És un dels pocs volums d’una autora de l’Antiguitat Clàssica.

Una altra col·laboradora decisiva en l’evolució de la institució fou Montserrat Ros (1943-2018). Ros fou el suport material de la Fundació, des d’inicis dels anys 70 i fins a la seva jubilació. Per les seves mans passaren tots els volums, grecs i llatins, publicats en aquests anys. La seva primera col·laboració a la FBM foren els dos volums de les Faules d’Isop, traduïdes a quatre mans amb Francesc J. Cuartero (1984-1989). Ara bé, l’opus magnum de Montserrat Ros és la traducció de la Ilíada, de la qual la FBM publicà només dos volums (amb els cants i-iv i v-viii, respectivament), amb el text fixat per Cuartero i les notes explicatives de Joan Alberich (Nr. 110).

Amb el pas del temps, la presència de traductores ha tendit a augmentar, ja que noves col·laboradores s’han incorporat a la nòmina de responsables dels volums. A tall d’exemple, hom recorda el volum de les poesies de Corinna de Tànagra (Nr. 111), una de les poques autores clàssiques recollides a la FBM (juntament amb Egèria), la traducció catalana de la qual ha anat a càrrec de Margalida Capellà, llicenciada en Filologia Clàssica per la UB i professora de Grec a l’Institut de Premià de Mar.

En qualsevol cas, la paritat entre col·laboradors i col·laboradores sembla encara lluny: dels 40 darrers volums (402-441), publicats entre 2014 i 2022, encara n’hi ha una majoria traduïts per homes (31, és a dir, 77,5%) davant dels traduïts per dones (9, és a dir, 22,5%).