1.1. Una col·lecció de clàssics: la idea original (1918 ca.)

Una de les referències més citades a l’hora de parlar de la gènesi de la FBM prové de les Memòries de l’escriptor Josep Maria de Sagarra (1894–1961), publicat per l’Editorial Aedos l’any 1954 (Nr. 1). Tot i la distància temporal, Sagarra afirmava haver tingut una conversa amb Francesc Cambó, poc abans de la creació de la FBM, cap a l’any 1918, descrita en aquests termes:

«Cambó agafà aquell to de cordialitat inefable que tan poca gent li coneixia, i encara més poca li volia conèixer. Em demanà ... si jo m’interessava per la lectura dels antics, i, després, d’unes poques paraules meves, em digué que ell no havia deixat mai la freqüència dels grecs i dels llatins que Plutarc, Livi, Xenofont i Tucídides havien estat des de criatura els seus autors, i aleshores com qui fa broma i somrient, em deixà anar aquesta idea: “si jo algun dia fos milionari -que pel camí que vaig no ho seré mai, perquè aquí on em veieu estic sense un cèntim-, com si fos milionari algun cop, m’agradaria fundar a Catalunya alguna cosa important de cara als clàssics, perquè em penso que el que fa mes falta al nostre país és precisament la lectura dels antics”» (Josep Maria de Sagarra, Memòries, Barcelona, Editorial Aedos, 1954, p. 790).

L’afirmació no deixa de tenir l’aspecte d’una profecia confirmada ex post, que Sagarra col·loca temporalment abans que Cambó s’enriquís. A tall de curiositat, cal saber que Josep Maria de Sagarra figurava en la llista de possibles col·laboradors de la FBM redactada per Joan Estelrich. Se li volia encomanar la traducció de l’obra del poeta romà Catul (tasca que finalment assumí els joves Joan Petit i Josep Vergés). 
 

Una explicació molt semblant apareix en l’obra escrita del magnat. En efecte, en el volum de Memòries de Francesc Cambó, que cobreix el període comprès entre el seu naixement i l’esclat de la Guerra Civil (1876-1936) (Nr. 2), s’hi recull la mateixa idea expressada per Josep Maria de Sagarra. Cambó confessa la seva il·lusió de poder comptar amb les traduccions catalanes dels clàssics grecs i llatins, a les quals s’acompanya ara la menció de la Bíblia, il·lusió que havia nascut molt abans del seu enriquiment («molt abans de tenir fortuna»). A més, el mecenes també reconeix que el rendiment comercial havia d’estar subordinat a l’esperit «patriòtic i cultural»: 
 

«De molt abans de tenir fortuna que en mi covava la il·lusió que la llengua catalana rejovenida trobés la seva cristal·lització per un llarg període en la versió de la Bíblia i dels clàssics grecs i llatins, feta amb la màxima cura i subordinant l’esperit comercial al patriòtic i cultural» [Francesc Cambó, Memòries (1876-1936), Barcelona, Editorial Alpha, 1981, 413].

La il·lusió camboniana es va traduir en la creació de la Fundació Bernat Metge (1923) i de la Fundació Bíblica Catalana (1927).

(2) Francesc Cambó, Memòries (1876-1936), Barcelona, Editorial Alpha, 1981.		(3) Josep Pla, Cambó. Materials per una història d’aquests últims anys, Barcelona, Edicions de la Nova Revista, 1928-1930.
En aquest volum que inaugura la col·lecció Obres de Francesc Cambó que l’Editorial Alpha ha anat publicant des de 1981, el magnat hi exposa la seva covada il·lusió de crear una col·lecció de traduccions catalanes del clàssics grecollatins i de la Bíblia que tindrà plasmació en la FBM i en la Fundació Bíblica Catalana.		Escrit, en tres volums, per encàrrec directe de Cambó, aquesta obra de Pla, objecte de «sorolloses polèmiques polítiques i periodístiques» cobreix el període comprès entre l’entrada en política de Cambó i l’adveniment de la Segona República. Curiosament, no hi ha cap referència a la FBM.

A les darreries dels anys 20, i per encàrrec del mateix Cambó, Pla va escriure tres opuscles destinats a justificar i donar suport a les posicions polítiques del magnat de Verges. El primer (1928), Cambó. Materials per una història d’aquests últims anys, aparegué a la col·lecció Qüestions filosòfiques, polítiques i socials que publicava Edicions de la Nova Revista (Nr. 3). Seguí un segon (1929) i un tercer (1930) volum, amb el mateix títol, que però, foren publicats per la Llibreria Catalònia, en una col·lecció –Estudis econòmics, polítics i socials– que heretava el nom de l’anterior.