A banda dels tres ‘fundadors’ –Cambó, Estelrich i Riba– la FBM va poder comptar una figura –Joaquim Balcells i Pinto (1890-1936)– que sempre ha quedat sempre en un segon pla respecte dels tres grans noms anteriors, en part, per la seva condició d’acadèmic pur, i, en part, per haver mort al bell començament de la Guerra Civil. Tanmateix, amb Balcells, catedràtic de Llatí a la Universitat de Barcelona (1921-1936), s’inaugura la moderna història de la Filologia Llatina, allunyada dels clixés vuitcentistes i adaptada a les exigències de la modernitat científica. Des de la seva posició universitària, Balcells pogué formar un estol de deixebles que engrescà en l’aventura d’anostrar els clàssics grecs i llatins. Balcells fou, doncs, el pont a través del qual els llicenciats en Filosofia i Lletres de la UB, en l’especialitat de Clàssiques, transitaren cap a la FBM.
Endemés, la FBM de la primera etapa pogué comptar amb suport d’un important grup d’intel·lectuals i erudits, laics i eclesiàstics, que participaren en la traducció de diversos autors, normalment llatins, al català.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
