Ricardo Carvalho Calero (Ferrol, 1910 – Santiago de Compostel·la, 1990) és una de les figures més rellevants de la cultura gallega del segle XX perquè en ell conflueixen tres vessants importants: la dedicació a l’estudi de la llengua i la literatura gallega, el magisteri com a primer professor i catedràtic universitari de Lingüística i Literatura Gallega, i la creació literària. Membre del Seminario de Estudos Galegos, participa en la fundació del Partido Galeguista en 1931 i en la redacció de l’Estatut d’Autonomia de 1936, a la guerra va ser oficial de l’exèrcit republicà, i més endavant professor i acadèmic de la Real Academia Galega.
La seva biografia està marcada per la Guerra Civil —que rememora a la seva novel·la Scórpio—, la repressió i la dictadura franquista, però això no li va impedir crear una important obra acadèmica, literària, didàctica i divulgativa. Elabora treballs fonamentals com la Historia da literatura galega contemporánea (1963, ampliada en 1975) i la Gramática elemental del gallego común (1966). Les seves incursions lingüístiques estan vinculades inicialment als seus estudis literaris, més endavant faran un gir cap a l’àmbit de la didàctica i desembocaran en els problemes de la codificació i de la política lingüística.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.