Logo
Main menu
Preguntes més freqüents
En aquesta pàgina trobareu resposta a les vostres Preguntes més freqüents. Podeu fer-ho a través del menú de l'esquerra o bé per mitjà d'aquests dos filtres.
És un sistema d'informació i documentació científica, i significa l'accés lliure al coneixement, és a dir, la lliure disponibilitat a Internet d'obres de caràcter científic divulgades. Aquest sistema permet a qualsevol persona consultar, descarregar, imprimir i distribuir l'obra sencera o fragments d'aquesta, així com d'altres fonts d'informació científica.
La Iniciativa de Budapest per a l’accés obert, planteja dues estratègies per assolir-lo: l'autoarxiu en repositoris o dipòsits digitals, i la creació de revistes científiques d'accés obert. Aquestes dues opcions són les anomenades via verda i via daurada, respectivament.
Una revista en accés obert és una publicació d'accés gratuït que no utilitza la propietat intel·lectual per restringir-ne l’accés ni la utilització dels materials publicats. En comptes d’això, s'utilitzen els drets per assegurar-ne l'accés i permetre'n l'ús, donant als autors el control sobre la integritat dels seus treballs i el dret de ser reconeguts i citats adequadament.
Les revistes en accés obert són compatibles amb la qualitat i la revisió per parells.
Són llicències públiques lliures que permeten regular els drets d'autor i que donen la possibilitat de desenvolupar noves vies de col·laboració. Entreu al web de Creative Commons en català per obtenir més informació sobre aspectes generals, llicències i domini públic, autors i creadors.
S'entén per obra derivada el document que ha estat editat, traduït, combinat amb materials de tercers, que ha canviat de format o que ha estat modificat de qualsevol altra manera respecte de l'obra original.
L'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) classifica les diferents facetes de la propietat intel·lectual en dues branques principals: d'una banda, els drets vinculats a la propietat industrial (patents, marques, disseny industrial i denominacions d'origen), i de l'altra, els drets d'autor i els drets connexos.
En la legislació espanyola només es considera propietat intel•lectual aquest segon vessant.
Els drets d'autor es defineixen com el conjunt de drets legítims d'una persona natural sobre la seva obra de naturalesa literària, artística o científica; les persones jurídiques també poden ser titulars dels drets en determinades circumstàncies. La legislació actual vigent estableix que l'autor pugui obtenir uns beneficis pel seu treball intel·lectual i la seva aportació a la cultura en general, durant un temps limitat.
Els drets connexos o drets afins són els que s'atorguen a persones naturals o jurídiques que, malgrat que no són autors de l'obra, contribueixen a difondre-la. Els beneficiaris d'aquests drets són els artistes, els intèrprets, els productors i les emissores de radiodifusió, entre molts d'altres.
En l'àmbit espanyol actualment és vigent el Text refós de la Llei de propietat intel·lectual (TRLPI), que es pot consultar aquí.
A més hi ha directives europees i tractats internacionals que regulen els drets de propietat intel·lectual.
Les creacions objecte de propietat intel·lectual són totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades en qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s'inventi en el futur. Aquestes creacions reben el nom d'obres.
D'altra banda, la propietat intel·lectual també protegeix les prestacions que es generen quan l'obra és difosa per una persona que gaudeix de drets connexos. Entre aquestes prestacions trobem les interpretacions, les produccions fonogràfiques, les bases de dades no originals o les meres fotografies, entre d'altres.
Les idees, els fets, la informació com a tal, les teories matemàtiques i els algoritmes, així com les disposicions legals o reglamentàries, els actes, els acords, les deliberacions i els dictàmens dels organismes públics, no queden protegits per la propietat intel·lectual.
La propietat intel·lectual atorga als autors o titulars d'una obra o prestació uns drets morals o personals i uns drets d'explotació o patrimonials que determinen el dret exclusiu a l'obra, llevat dels casos previstos en la llei com a excepcions o límits.
Són els drets d'autor de contingut no patrimonial, irrenunciables i inalienables. Cada jurisdicció reconeix diferents drets morals i en alguns casos poden ser pràcticament inexistents com, per exemple, als EUA.
Els més comuns són els de paternitat (dret a ser identificat com a autor d'una obra) i el d'integritat (dret a oposar-se a qualsevol canvi en l'obra que la distorsioni o la mutili de manera que es perjudiqui l'honor o la reputació de l'autor). A Espanya, els drets morals estan regulats per l'article 14 del TRLPI.
Cal destacar que els dos drets morals esmentats no exhaureixen la seva vigència quan l'obra passa a formar part del domini públic. La resta caduquen a la mort de l'autor o al mateix temps que els drets d'explotació.
Pel que fa a les prestacions, hi ha titulars que també tenen drets morals; és, per exemple, el cas dels intèrprets.
L'autor té en exclusiva els drets d'explotació de la seva obra en qualsevol forma. Aquests drets comprenen la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació de l'obra, que no es podran realitzar sense la seva autorització, menys en els casos previstos en la llei. Aquests casos reben el nom de límits.
Els drets d'explotació d'una obra s'exhaureixen, en general, al cap de 70 anys de la mort de l'autor, tot i que cal tenir en compte que aquesta durada pot variar en funció de la jurisdicció que s'apliqui.
La llei recull un seguit de casos en què no es requereix el permís de l'autor o del titular dels drets d'explotació per poder utilitzar una obra. Aquests casos són els anomenats límits i afecten determinades actuacions amb finalitats docents, de recerca, d'informació, etc. Cal tenir en compte que els límits tenen unes condicions determinades i en cap cas no atorguen una autorització lliure per explotar l'obra o per a la prestació.
Pàgines
Segueix-nos
Footer - Copyright
© CRAI Universitat de Barcelona
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.
Campus d'exelencia
Membre de:
