Les principals xarxes internacionals d’universitats s’uneixen per obrir les dades de recerca
Publicat a Notícies de la UB 19/02/2020 i al Blog del CRAI 20/02/2020
Nou xarxes universitàries de recerca intensiva, entre les quals hi ha la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU) —a la qual pertany la UB—, han signat la Declaració de la Sorbona, sobre els drets de les dades de recerca. El text referma la voluntat de les universitats de compartir les seves dades i, alhora, demana als governs un marc jurídic clar per regular aquest intercanvi i proporcionar els mitjans per posar-lo en pràctica.
La declaració és un document marc destinat a promoure l’intercanvi i l’ús adequat de les dades, una qüestió essencial per assegurar la qualitat i la transparència de la recerca. Tenint en compte que la major part de les dades de recerca estan finançades amb diner públic, aquests resultats representen milers de milions d’euros arreu del món. L’objectiu principal de la declaració és fer les dades accessibles per accelerar els descobriments científics i el desenvolupament econòmic. A Europa, segons un informe encarregat per la Comissió Europea, la millora en la gestió i compartició de les dades de recerca estalviaria 10.200 milions d’euros a l’any, amb un potencial addicional de 16.000 milions d’euros de valor afegit per la innovació generada.
Les associacions signants de la Declaració de la Sorbona representen més de 160 universitats de les més importants del món. Les nou entitats signants són: l’Associació d’Universitats Americanes (AAU), l’Aliança Africana d’Universitats de Recerca (ARUA), la Coordinació d’Universitats Franceses de Recerca Intensiva (CURIF), German U15, la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU), el consorci d’universitats japoneses RU11, el Russell Group de la Gran Bretanya, el Grup dels Vuit (Go8) i el Grup d’Universitats de Recerca del Canadà (U15).
La UB, pionera en la normativa de gestió de dades. La Universitat de Barcelona és l’única universitat espanyola representada en una de les entitats signants de la Declaració de la Sorbona. La UB, a més, és pionera a l’Estat en l’aprovació d’una normativa pròpia com a política de gestió de les dades de recerca. L’objectiu és assegurar que les dades es puguin trobar amb facilitat i siguin accessibles, interoperables i reutilitzables, segons els principis FAIR de bones pràctiques en la gestió de les dades científiques.
Entre altres aspectes, els punts principals de la normativa de la UB estableixen que les dades, un cop obtingudes, s’han d’emmagatzemar en un espai d’accés restringit als investigadors que hi treballen, i s’han d’enviar a un dipòsit reconegut com a màxim sis mesos després de finalitzar la recerca. Un cop publicats els resultats de la recerca, les dades s’han de fer públiques sempre que sigui possible. A més, s’han d’emmagatzemar d’una manera correcta, completa, no adulterada i responsable. Tret de casos de confidencialitat, seguretat, privacitat, o per acords amb terceres parts, s’han de publicar de manera oberta.
Per dur a terme aquesta política de gestió de dades, la Universitat ha d’establir un servei específic per gestionar les dades de recerca, i disposar tant de la infraestructura necessària com de la formació dels membres de la comunitat universitària. En aquesta línia, el CRAI té un Servei de suport i assessorament on es pot trobar la informació sobre polítiques i requeriments de les dades, així com eines per crear plans de gestió de dades, informació sobre llicències, pautes per publicar i difondre les dades, i directrius per a les citacions.
Un primer pas en la implementació d’aquesta política ha estat incloure un pla de gestió de dades en el pla de recerca que es demana als nous doctorands.
