15 de novembre de 2022

El juliol de 2021 el CRAI de la UB, dins del context del CSUC, va adoptar la plataforma ALMA com a sistema de gestió de biblioteques. Aquesta plataforma compleix enguany 10 anys i compta ja amb més de 2.200 institucions arreu del mon que l'usen, entre les que es troben prestigioses institucions acadèmiques i universitàries.

ALMA, servei basat completament en el núvol, facilita la gestió dels materials impresos, electrònics i digitals en una sola interfície i ens ha permès millorar i innovar en els processos de gestió dels recursos d'informació i els serveis que a través del catàleg s'ofereixen a la comunitat UB.

La nova interfície de gestió inclou la nova eina de descobriment Primo que ha permès la millora i renovació del nostre Cercabib, oferint un únic lloc de cerca i descobriment per a tots els recursos d'informació, millorant l’accés als recursos electrònics subscrits per la UB i integrant els repositoris institucionals i consorciats així com els repositoris patrimonials gestionats pel CRAI.

Compartim amb vosaltres el vídeo Alma 10th Birthday,  un vídeo de felicitació amb opinions de bibliotecaris de la comunitat ALMA sobre el sistema.

El proper dimecres 23 de Novembre a les 12h, s'inaugura la dissetena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston, al CRAI Biblioteca de Física i Química.

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany hi haurà una conferència a càrrec del Dr. José Benlliure Anaya, catedràtic de Física de la Universidad de Santiago de Compostela amb el títol: La composición isotòpica de la materia.Su impacto en nuestras vidas un siglo después de su descubrimiento.

Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters. Aston va estudiar química i física al Mason College (actual Universitat de Birmingham). El 1919, al Cavendish Laboratory de Cambridge, va dissenyar i construir l’espectrògraf de masses, un aparell que li va permetre separar i mesurar les masses de diferents isòtops del neó. Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques, és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la física nuclear actual.

El llegat d’Aston és també molt important en el camp de l’espectrometria de masses. Avui dia, els espectròmetres de masses són eines fonamentals en la majoria de laboratoris analítics i s’empren tant per detectar i identificar àtoms i molècules, com macromolècules, polímers i proteïnes. Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència, com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica.

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB organitza, durant el curs 2022-2023, una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb ell i la seva activitat científica, i també sobre els dos camps en el que la seva recerca va ser cabdal: isòtops i espectrometria de masses.

Dimecres 26 d'octubre de 2022 va tenir lloc al CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals la VIII edició de la Viquimarató d'Informació i Comunicació amb l'objectiu de fer créixer el nombre d'articles relatius als ensenyaments que s’imparteixen a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals i millorar la qualitat dels que ja existeixen.

Aquesta edició es plantejava amb perspectiva de gènere per tal que augmentessin els continguts sobre biografia de dones (actualment són del 20%) i hi participin més dones (només el 9% de les persones editores són dones). Per aquest motiu, a banda de la col·laboració habitual de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat, també hi van participar membres del projecte del Plan Nacional I+D+I Dones i Wikipedia de la Facultat.

La Viquimarató va ser tot un èxit de públic, els convocats van ser un total de 40 persones, 25 dones i 15 homes. Hi van participar alumnes de les assignatures de "Fonts d’informació", de segon curs de Gestió d’Informació i Documentació Digital (GIDD), impartida pel professor Amadeu Pons, i de "Disseny d’interacció", de tercer curs, impartida per la professora Núria Ferran.

La sessió es va iniciar amb un taller per aprendre a editar articles a la Viquipèdia, a càrrec de Francesc Fort, d'Amical Viquimèdia, que ja ens havia acompanyat en edicions anteriors. A continuació, Ester Bonet, impulsora del projecte Viquidones, ens va mostrar la importància d'editar amb perspectiva de gènere i com revertir el profund biaix de gènere. Tot i buscar el punt de vista neutral, històricament les dones s'han descrit pel seu aspecte físic i el seu paper familiar i els homes s'han relacionat amb les seves carreres.

Trobareu més informació i imatges al Blog del CRAI Biblioteca.

La tesi número 38.000 del repositori TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) ha estat incorporada per la Universitat de Barcelona.

La tesi 38.000 és de l'autor Salvi Turró i porta per títol Antecedentes kantianos de la filosofía del espíritu: surgimiento de la razón histórica. El treball doctoral, defensat el 1986 a la Facultat de Filosofia, ha estat dirigit per Ramon Valls Plana.

Amb aquesta tesi, Turró, filòsof i escriptor, dona pas als desenvolupaments doctrinals de la filosofia de la història i de la religió, on la tècnica de la naturalesa i els processos de simbolització constitueixen el mitjà d'historialització dels continguts racionals.

La Universitat de Barcelona també va incorporar fa tres mesos la tesi número 37.000 al TDX (Vegeu notícia).

Com la resta, aquesta tesi doctoral -que es publica amb una llicència de Creative Commons- també es troba al Dipòsit Digital de la UB.