Exposició virtual : La teoria de Debye-Hückel i les seves aplicacions (1923-2023)

En aquesta exposició es presenten les idees i el desenvolupament d’aquesta teoria tenint en compte el seu context històric i les biografies dels seus creadors Peter Debye (1884-1966), Premi Nobel de Química 1936, i Erich Hückel (1896-1980), capdavanter en el sorgiment de la química quàntica. Finalment, es dona una perspectiva sobre les diferents aplicacions en diversos camps de la ciència i la tecnologia.

Peter Debye (1884, Països Baixos – 1966, EEUU) aconsegueix el títol de doctor en Física Teòrica a la Universitat Ludwig-Maximilian de Múnic amb una tesi dirigida per Arnold Sommerfeld. Des del 1910, compagina la docència i la investigació a diverses universitats europees (Zúric, Utrecht, Göttingen…). El 1940, arran de la Segona Guerra Mundial, emigra als Estats Units on continua la carrera científica i docent a la Universitat de Cornell, fins a la seva mort. La seva recerca ha influït en el desenvolupament inicial de la mecànica quàntica, la física de fonons, la dispersió dels raigs X i la física molecular. La rellevància del seu treball ha estat reconeguda amb nombrosos premis, d’entre els quals destaca el Premi Nobel de Química 1936.

Erich Hückel (1896 – 1980, Alemanya) realitza la seva tesi doctoral sota la supervisió de Peter Debye a la Universitat Göttingen. De 1922 a 1923, treballa com a ajudant de Debye a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zúric. En aquest període, Hückel i Debye elaboren i publiquen la teoria de dissolució d’electròlits, coneguda com a teoria de Debye-Hückel. Posteriorment, treballa amb científics insignes com D. Hilbert, M. Born, N. Bohr i W. Heisenberg, entre d’altres, i es dedica a estudiar el doble enllaç entre àtoms de carboni mitjançant la teoria quàntica. Proposa la teoria de la separació dels orbitals α/π dels dobles enllaços de carboni en alquens i la teoria quàntica de l’aromaticitat de compostos insaturats. Tot i ser un físic brillant i la seva important contribució a la ciència, la seva trajectòria científica és irregular i no gaire llarga. El 1937, per motius laborals i personals, renuncia a la carrera científica per dedicar-se a la docència com a professor de Física Teòrica a la Universitat de Marburg, activitat que exerceix fins a la seva jubilació (1961). El reconeixement a la seva rellevant aportació a la ciència és escàs i tardà. Actualment, és considerat com un dels pioners en el desenvolupament de la química quàntica.

L’exhibició, en què han col·laborat els professors Francesc Mas Pujadas de la Facultat de Química i Juan Luis Gómez Estévez de la Facultat de Física, consta de sis pòsters. El primer pòster Llei de Debye-Hückel de les dissolucions d’electròlits sintetitza els antecedents, hipòtesis, limitacions, etc. de la teoria de Debye-Hückel. El segon pòster Aplicacions de la teoria de Debye-Hückel explica la incorporació, per part d’altres científics, de nous efectes i conceptes que milloren la teoria i de les seves aplicacions. La resta de pòsters relaten la biografia i la notable activitat acadèmica i científica de cadascun d’aquests eminents científics.

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.