Inici >> Preguntes més freqüents

Preguntes més freqüents

En aquesta pàgina trobareu resposta a les vostres Preguntes més freqüents. Podeu fer-ho a través del menú de l'esquerra o bé per mitjà d'aquests dos filtres.

És el límit previst a la llei que permet la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres obres, o bé obres plàstiques o fotogràfiques aïllades, sempre que es tracti d'obres ja divulgades i que la inclusió es realitzi a tall de citació, o per fer-ne l'anàlisi, un comentari o un judici crític. Aquesta utilització només es pot realitzar amb fins docents o d'investigació, justificant la incorporació i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.

L'actual TRLPI estableix la possibilitat que el professorat de l'educació reglada pugui utilitzar petits fragments d'altres obres, o bé obres plàstiques o fotogràfiques aïllades, exclosos els llibres de text i els manuals universitaris, per il·lustrar les seves activitats educatives a les aules.

L'autor d'una obra ha de ser la persona natural que l'ha creada. Tanmateix, en el cas de programes d'ordinador o d'una obra col·lectiva l'autor pot ser la persona jurídica que ha tingut la iniciativa de crear-la o el nom de la qual s'ha utilitzat per divulgar-la.

Depèn. Les persones jurídiques poden ser titulars dels drets econòmics, és a dir, de les facultats d'explotació d'una obra, però no poden ser titulars dels drets morals, que són drets intransmissibles i s'adquireixen originàriament, des del principi, pel fet de la creació de l'obra. 

El TRLPI conte com a titulars persones naturals i persones jurídiques, segons les prestacions: interpretacions, produccions, enregistraments, bases de dades, etc.

És la situació en què queden les obres literàries, artístiques o científiques quan s'esgota el termini dels drets d'autor. Una obra que es troba al domini públic pot ser explotada lliurement, però hem de respectar-ne l'autoria i la integritat.

El fet de no indicar que l'autor d'una obra se'n reserva tots els drets no significa que realment això sigui així. Com sabem, els drets d'una obra són innats a la creació d'aquesta, i no pel fet de posar indicacions com, per exemple, «tots els drets reservats».  El més recomanable davant d'una situació d'aquest tipus és posar-se en contacte amb l'autor de l’obra per tal d'aclarir quins drets es reserva i de quina manera es pot utilitzar la seva obra. 

No, perquè l'actual TRLPI indica clarament que «es considera autor, llevat que hi hagi una prova en contra, la persona que consta com a tal en l'obra, mitjançant el nom, la signatura o un signe que la identifiqui».

El símbol del copyright © té com a finalitat identificar el titular dels drets d'explotació d'una obra. Només amb aquesta indicació, el titular fa saber que se'n reserva tots els drets. A més, és possible afegir un avís legal que adverteixi de les conseqüències de la utilització fraudulenta del material protegit. Ara bé, avui dia tenim alternatives a la reserva total de drets per part de l'autor. Podem decidir que no ens cal reservar tots el drets de l'obra per a nosaltres i que en deixem alguns perquè d'aquesta manera n'obtindrem més beneficis. En aquests casos es pot mantenir el símbol del copyright per fer constar el titular de l'obra i a continuació utilitzar una indicació de la llicència d'ús com, per exemple, les icones de les llicències de Creative Commons

No, però és recomanable indicar quins drets es volen reservar i quins no. Si es vol cedir algun dret a priori, és imprescindible indicar quin i en quines condicions ho volem fer. En aquest últim cas es recomana utilitzar alguna llicència.

Depèn de la cessió de drets que s'hagi efectuat a l'hora de publicar l'article. Actualment la majoria de revistes permet als autors la publicació dels seus articles, però de vegades s'estableixen alguns períodes d'exclusivitat, o només es permet la publicació d'una versió pròpia i no de la versió publicada. Les condicions es poden consultar en alguns webs com ara Sherpa/Romeo o Dulcinea. A l'hora de publicar una còpia dels articles en un repositori, les editorials poden aplicar les mateixes condicions o establir-ne de diferents.

Els drets d'explotació d'una obra duren tota la vida de l'autor i fins a 70 anys després de la seva mort. Passat aquest període, l'obra passarà al domini públic.

Actualment les tesis doctorals llegides a la UB es publiquen en format digital a TDX, que és un dipòsit cooperatiu en el qual participa la UB. En breu les tesis també es publicaran al Dipòsit Digital.
 
El procediment per publicar-les es troba a la pàgina Com publicar tesis doctorals
Si esteu interessats a publicar al Dipòsit Digital de la UB cal que, prèviament, us poseu en contacte amb el CRAI per tal d'establir el procediment de publicació més adient.
 
Els processos d'edició i introducció de documents són senzills i permeten establir procediments de revisió diferents, segons les necessitats dels usuaris i de les col·leccions. 
 
Consulteu-ne les instruccions.

La restricció no és establerta per la institució responsable del dipòsit digital, en aquest cas la UB, sinó que depèn de la política de l'editor. Normalment, però, és el professor qui reté els drets d'autor.

Pàgines

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAI
Segueix-nos:

 

Footer - Copyright


 Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

Campus d'exelencia

Membre de:          Reconeixement internacional de l'excel·lència

                      logo del barcelona knowledge campuslogo del health universitat de barcelona campus