Fundació Antoni Tàpies

Inaugurada a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona l'exposició Antoni Tàpies. Biografia política.

L’obra d’Antoni Tàpies ha travessat condicions polítiques tan diverses com la postguerra, el franquisme, l’antifranquisme i la instauració de la democràcia a l’Estat espanyol. Malgrat la censura, l’estètica informalista i abstracta de Tàpies va esdevenir signe d’una politització silenciosa. A un nivell internacional, Tàpies triomfà com el representant d’una nova generació d’artistes de l’Estat espanyol que sintonitzen amb el cosmopolitisme de l’expressionisme abstracte i l’​art autre impulsat per Michel Tapié.

L’exposició reuneix per primera vegada conjunts i sèries d’obres que a mitjan dècada de 1950 i durant la de 1960 van establir la identitat de Tàpies com un dels artistes essencials de la postguerra europea, així com obres que fan palès el compromís de l’artista amb la visualització de les lluites polítiques antifranquistes. En el context d’aquesta exposició, les peces del fons de la Fundació i els préstecs procedents de col·leccions europees desplegaran la trajectòria de Tàpies a partir d’un exercici biogràfic que, lluny d’il·lustrar la vida de l’artista, pretén examinar la vida de les obres subjectes a una circulació que en pot activar un sentit ric i polisèmic, i on la política no sempre és reconeixible explícitament.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb les tasques prèvies de documentació i amb la cessió de nombroses imatges que il·lustren el magnífic catàleg de l'exposició i que esperem rebre en breu a la Biblioteca.

La mostra es pot visitar fins al 24 de febrer de 2019.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb la Fundació Antoni Tàpies en l'exposició que es pot veure actualment a la seu de la Fundació i que porta per títol Col·lecció, 1966-1976 (II).

Antoni Tàpies va ser partícip d’alguns dels episodis clandestins de la lluita antifranquista. Els més notoris van ser l’assistència a l’assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) al convent dels Caputxins de Sarrià (conegut com la Caputxinada) el 1966, que li va valdre un arrest i una multa; i la participació, el 1970, a la tancada d’intel·lectuals a Montserrat com a protesta pel consell de guerra celebrat a Burgos contra militants d’ETA. Així mateix, Tàpies assistia a reunions d’intel·lectuals, rebia a casa activistes de l’oposició, firmava documents de protesta, realitzava cartells de denúncia i aprofitava els viatges a l’estranger per donar a conèixer la situació que es vivia sota el règim.

Per tant, l’obra de Tàpies d’aquest període va adquirir un to marcadament social i polític. A les darreries de la dècada de 1960 i durant la de 1970, va realitzar una sèrie d’obres que feien referència a la realitat d’Espanya sota el franquisme. Durant aquests anys, Tàpies va accentuar el treball amb objectes, que o bé s’incorporaven a la superfície del quadre o bé configuraven assemblatges. Eren objectes senzills, considerats pobres, extrets de l’entorn quotidià.

La mostra es pot visitar fins al 15 de gener de 2017 i l'entrada és gratuïta.