Exposicions virtuals
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República presenta una mostra en homenatge a l'edifici del Pavelló de la República, una de les obres més representatives del racionalisme arquitectònic d'un dels grans arquitectes del segle XX: el català Josep Maria Sert.
Exposició celebrada amb motiu del Dia Internacional de la Dona o Dia de la Dona Treballadora del 2017 i gràcies a la col·laboració i suport de la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Belles Arts i al Col·lectiu Feminista de BBAA. Amb fons del CRAI Biblioteca de Belles Arts i altres CRAI Biblioteques de la Universitat de Barcelona.
"Les arts plàstiques, la literatura, la poesia, el cinema, etc., també han estat històricament monopolitzades per les narracions heteropatriarcals i colonialistes que invisibilitzen i esborren els espais de contra discurs.
Amb aquest recull de llibres en aquest racó de lectura i amb motiu del dia 8 de març, pretenem recopilar (algunes d’) aquestes narracions herètiques que des dels feminismes, la teoria queer, les trajectòries poscolonials i decolonials i altres formes de resistència, evidencien la decadència del règim dominant d’opressió que ens regeix i que es basa en els principis obsolets del capitalisme, la racialització i la diferència sexual.
Col·lectiu Feminista de BBAA, 8 de març del 2017"
Amb motiu de la celebració de les I Jornades Internacionals sobre la participació soviètica a la Guerra d’Espanya, els dies 29 i 30 de maig, al Palau de les Heures del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona, que organitzen entre d’altres l’Associació d’Aviadors de la República i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, hem volgut recollir una mostra del material que tenim al nostre arxiu i biblioteca relacionat amb la temàtica i que us mostrem en aquest recurs.
Col·lecció d'auques del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
L’esperanto, llengua internacional creada com a instrument neutral de comunicació, es va iniciar el 1887 amb la publicació a Varsòvia de la primera gramàtica. Signava el text el Dr. Esperanto, pseudònim de Ludwik Lejzer Zamenhof, un oculista amb vocació per les llengües i per l’entesa dels pobles. El 14 d’abril de 2017 es commemora el centenari de la mort de Zamenhof i el CRAI Biblioteca de Lletres presenta, amb motiu de l’efemèride, una mostra bibliogràfica organitzada gràcies a la col·laboració amb l’Associació Catalana d’Esperanto. Omplen les vitrines exteriors i interiors de la biblioteca documents que formen part del llegat editorial de cent trenta anys de publicació en esperanto, des de les obres de Zamenhof, diccionaris i llibres juvenils il·lustrats, passant per un ampli ventall de literatura original i traduïda.
El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge presenta l’exposició «Si taca NO toca», una campanya que pretén sensibilitzar els usuaris de la biblioteca sobre els hàbits de menjar i beure en aquest espai. L’objectiu és promoure el bon ús de les nostres instal·lacions, equipaments i fons bibliogràfic. L'exposició fotogràfica evidencia, entre altres, la quantitat i varietat de deixalles que es poden arribar a acumular a la biblioteca en el període d’una setmana qualsevol.
Presentem una petita mostra d'Antics Posseïdors, extrets de la nostra Base de dades, que recull minuciosament les rastres que els antics propietaris van deixar en els volums que custodiem. Deu exemples que expliquen una mica el camí dels llibres abans d'arribar als nostres dies.
Josep Pla explica al Quadern gris que només de pensar en l'edifici històric de la Universitat de Barcelona li feia venir pell de gallina, mentre que Joan Maragall cita a les Notes autobiogràfiques que "una ratxada de benestar" el va commoure quan va entrar al claustre. Reaccions ben diferents envers un edifici que també han recorregut personatges literaris, els que protagonitzen Nada, Incerta glòria o Últimas tardes con Teresa, entre d'altres. En aquesta exposició virtual us presentem un recull de fragments literaris que fan referència a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Aurora Bertrana, nascuda a Girona el 1892, és una autora coneguda especialment pels seus llibres de viatges sobre el Marroc i la Polinèsia. Però també va ser periodista, música, activista i, en definitiva, una dona avançada al seu temps, pionera en la defensa dels drets de les dones i crítica amb el colonialisme. El seu pare, Prudenci Bertrana, nascut a Tordera el 1867, és reconegut sobretot per l'obra Josafat, considerada una peça cabdal de la literatura catalana contemporània. Però cal no oblidar que, així mateix, va ser un autor prolífic, director de revistes i diaris i un dramaturg notable. Amb motiu dels 150 i 125 anys del naixement de pare i filla, la Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 com a Any Aurora i Prudenci Bertrana. L'objectiu principal d'aquesta commemoració és, justament, fer conèixer més i millor els dos autors i retre'ls homenatge.
El CRAI Biblioteca de Lletres s'ha afegit a aquest aniversari amb una mostra bibliogràfica que recull obres d’Aurora i de Prudenci Bertrana en diferents edicions, així com estudis sobre la seva producció literària. També s’ha dedicat una vitrina a exposar els llibres que han guanyat el Premi Prudenci Bertrana de Novel·la.