Exposicions virtuals
L'any 2020 fou el centenari del naixement de Rosalind Franklin, efemèride que commemorem el 2021 a causa de la pandèmia de la COVID-19 amb una exposició basada en fons bibliogràfics del CRAI Biblioteca de Física i Química relacionats amb la seva activitat científica
El CRAI Biblioteca de Biologia, presenta l'exposició Exploració, ciència i aventura; un recorregut per la història de les expedicions científiques i geogràfiques a partir de la seva presència al fons del CRAI Biblioteca.
L’exposició s’articula segons un criteri geogràfic, organitzant-se en set blocs diferents que s’han definit segons el nombre de documents que el CRAI Biblioteca relatius a l’exploració científica de cada zona. Així, la mostra presenta diferents seccions dedicades a la història de les expedicions que han explorat cada un dels territoris següents: l’Antàrtida, Amèrica del Sud, les Illes Galápagos -estudiades a partir del viatge de Charles Darwin a bord del Beagle-, l’Àfrica, l’arxipèlag Malai, el Pas del Nord-oest i els oceans i mars del planeta.
Ja fa anys que sentim parlar de criptomonedes, bitcoins, ethereum, tecnologia blockchain… Però què són realment les criptomonedes? Per a què serveixen? Què les diferencia de la moneda física? Quins problemes legals, fiscals, energètics, econòmics, socials… poden comportar?
Comencem per l’etimologia: la paraula criptomoneda conté l'element "crypto", procedent del grec kryptós, que vol dir ocult, encobert, secret o protegit.
Les criptomonedes o criptodivises (traducció de “cryptocurrency”) són monedes digitals que utilitzen mètodes criptogràfics per assegurar transaccions financeres entre diferents parts, controlar la creació de noves unitats i verificar la transferència d’arxius.
Aquestes accions es realitzen a través de la tecnologia blockchain. A diferència de la moneda tradicional, no hi ha implicada cap institució intermediària, i per això es parla de moneda descentralitzada.
Des del CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa volem divulgar alguns aspectes d'aquesta temàtica tan controvertida.
Amb motiu del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora el CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa ofereix una mostra bibliogràfica, física i virtual, sobre les dones sindicalistes que vol contribuir a la visibilització de les dones en l’entorn sindical.
A Espanya, els darrers anys al món del treball s'han fet grans passos en la lluita de les dones per la igualtat, i avui els drets d'igualtat laboral són un fet, tot i que la igualtat real encara és lluny. Resta encara un llarg camí per posar fi a la bretxa de gènere, el sostre de vidre i el terra enganxós.
Cap de les conquestes assolides no es pot comprendre sense les lluites sindicals protagonitzades per dones, ja que han estat les mobilitzacions, les concentracions, els piquets i les vagues prèvies el que ha permès combatre la desigualtat.
Les dones sindicalistes són un exemple que demostra com les dones poden ser agents de canvis laborals i socials de profunditat.
Arribem a un nou 8 de març i enguany, des del CRAI Biblioteca de Belles Arts, volem posar el focus en la disciplina de la il·lustració i el dibuix. Més concretament, en el món dels còmics, fets, és clar, per dones.
Com tants d’altres, l’univers creatiu dels còmics ha estat històricament dominat pels homes. Malgrat tot, cal tenir present que una de les primeres autores de còmics, així considerada, va ser la Isabelle Émile de Tessier, qui passaria a la història com Marie Duval, cap finals de la dècada de 1860, gràcies al seu personatge Ally Sloper i altres tires còmiques publicades a la publicació Judy or the London serio-comic journal.
La nostra mirada no està posada en els continguts o personatges, sinó en les autores, des de les il·lustradores, passant per les responsables del color i la tinta, fins les autores dels textos, amb l’objectiu de posar-les de relleu. Tanmateix, repassant la mostra, es pot veure una tendència clara cap a la preeminència de personatges femenins als còmics d’aquestes artistes.
Algunes d’elles, com ara la Marjane Satrapi, la Cece Bell o l’Ana Penyas, guanyadores del premi a l’autora revelació al Festival Internacional de Còmic d’Angulema el 2001, el premi Eisner el 2015 i el Premio Nacional del Cómic el 2018, respectivament. Fets que adquireixen una importància major si una es fixa en la llista de guardonats al llarg del temps d’aquests esdeveniments. Esperem que aquestes i la resta d’artistes que formen part de l’exposició serveixin de referent a futures autores de còmics.
CRAI Belles Arts, 8 de març de 2022
Aquesta exposició gira entorn del concepte de la mort dins de les col·leccions bibliogràfiques del CRAI de la Universitat de Barcelona, en el marc del projecte Espais funeraris: art, arquitectura i herència, promogut per la pròpia Universitat de Barcelona, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de Cementiris de Barcelona. L’objectiu d’aquesta iniciativa és la posada en valor de l’extens patrimoni funerari català, un llegat arqueològic, arquitectònic i artístic encara prou desconegut.
Creat l’any 1920 per la Mancomunitat de Catalunya, l’Institut de Fisiologia de Barcelona va ser una de les institucions de recerca col·lectiva més importants del país. El seu impulsor i director va ser el Dr. August Pi i Sunyer.
Conformen la mostra una sèrie escollida de monografies i fullets, pertanyents al fons antic del CRAI Biblioteca del Campus Clínic, que són part de l’obra dels qui foren els membres més rellevants de l’Institut de Fisiologia.
El vestíbul del CRAI Biblioteca de Física i Química acull l'exposició "Les cares dels llibres" pensada i realitzada pel professor Santiago Álvarez, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. El professor Álvarez és l'autor de totes les fotografies dels autors dels llibres que inclou la mostra i dels comentaris que les acompanyen
MODELS TANGIBLES és un projecte de col·laboració interdisciplinari entre la doctora Alícia Guasch Mitjans, científica de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC i la Míriam Camarillas Marimón, dissenyadora de joies, orfebre i creadora de la firma GdeJoyas. Del diàleg entre científics i artistes, va sorgir la pregunta: Com es podria fer perquè aflorés a la superfície sensorial les formes biològiques que tenen una mida de 10-8 metres?