de Masdevall, J. Relación de las epidemias de calenturas pútridas y malignas. Edición facsímil de la obra original y su traducción en lengua inglesa. Barcelona: CRESIB, 2008.
Edició facsímil elaborada pel CRESIB i per Ars Medica de l’obra de Joseph de Masdevall originalment publicada a finals del S.XVIII. Joseph de Masdevall, metge de Figueres, proposà la mixtura antimonial i l’opiata antifebril com a mètodes per lluitar contra l’epidèmia de febres que arrasà Catalunya l’any 1783.
Iglesias y Díaz, M. Valor terapéutico de la quina y de las sales de quinina en las pirexias. Madrid: Imprenta de los señores rojas, 1878.
Masoti Arroyo, A. Estudios teórico-prácticos sobre el paludismo y sus diversas manifestaciones. Barcelona: Establecimiento tipográfico de los sucesores de N. Ramírez y Cª, 1882.
Pittaluga, G. Investigaciones y estudios sobre el paludismo en España. Barcelona: Tip. La Académica, 1903.
Pi i Morell, E. Influencia del cultivo del arroz en el recrudecimiento del paludismo en Cataluña. Academia d'Higiene de Catalunya, 1906.
Ponència del doctor Enric Pi i Morell discutint la influència del cultiu d’arròs en l’agreujament del paludisme a Catalunya, presentada durant el primer Congrés d’Higiene de Catalunya (Juny 1906). Al congrés, el metge va respondre a les acusacions dels altres assistents que exigien al govern català que prohíba en absoluto el cultivo del arroz en aquella comarca, por ser notoriamente nocivo a la salud pública por la cual todos venimos obligados a velar.
Mancomunitat de Catalunya. Treballs del servei tècnic del paludisme, 1915-1916. Barcelona: publicacions de l'institut de ciències, 1918.
Pittaluga, G. El pantano del Ebro y el paludismo. Informe. Zaragoza, Tip. Y Fot. Del Heraldo Coso, 1919.
Pastor Ojero, J. El paludismo en la zona del protectorado español en Marruecos y medios para combatirlo. Madrid: Talleres del Depósito de la Guerra, 1921.
Memòria oficial redactada per la comissió encarregada de l’estudi del paludisme al Marroc, conformada pel doctor José Pastor Ojero i diversos col·laboradors com els doctors Antonio Redondo, Eduardo Delgado, Julio Blanco, Ramón F. Cid i José Palanca.
El Paludisme en el Baix Llobregat : actuació de la Comissió Mixta Executiva per a la lluita antipalúdica en el Baix Llobregat des de desembre de 1921 a novembre de 1922. Barcelona: Imp. de la Casa de Caritat, 1922.
Aquesta obra descriu la casuística i les característiques de la transmissió del paludisme al Baix Llobregat, a principis del Segle XX. El Baix Llobregat ha estat tradicionalment un dels dos epicentres, juntament amb el Delta de l’Ebre, de la transmissió de la malària a Catalunya. L’extensió de les seves zones pantanoses, per exemple al voltant dels terrenys de l’actual aeroport, han facilitat la proliferació autòctona de mosquits del gènere Anopheles. La transmissió autòctona actualment no es produeix donat que aquests mosquits no troben humans infectats amb el paràsit, necessaris per completar el cicle de transmissió.
de Buen, S. Proyecto de organización de la lucha antipalúdica con aplicación a las condiciones hidrográficas y agrícolas de las distintas regiones de España. Madrid: Imp. de la Ciudad Lineal, 1925.
Sadí de Buen Lozano (Barcelona, 18 de juliol de 1893 - Còrdova, 3 de setembre de 1936) metge i científic espanyol, fou un parasitòleg notable pels seus esforços en l’estudi i l’erradicació de la malària a Espanya. La família de Buen va ser clau en la introducció de la gambúsia com a mètode de control de les larves dels mosquits.
Paludismo. Ministerio de la gobernación, Instituciones Sanitarias, 1929.
Fullet sobre paludisme amb estadístiques de morbiditat i mortalitat relatives a l’any 1929. El gran pilar de la lluita contra la malària a Espanya fou l’establiment d’una complexa xarxa de dispensaris antipalúdics repartits per tot el territori i sota l’estricte control de la Comisión Central Antipalúdica.
Pittaluga, G. El tratamiento del paludismo. Madrid, 1934.
El metge italià Gustavo Pittaluga, nacionalitzat espanyol, va crear institucions científiques per a l’estudi de la malària a Espanya i va liderar les campanyes per combatre-la des de la Comisión para el Saneamiento de las Comarcas Palúdicas.
Paz Soldan, C.E. Las Tercianas del Conde de Chinchón. Según el Diario de Lima de Juan Antonio Suardo. Lima: Ediciones de La Reforma Médica, 1938.
Segons una llegenda, la quinina arribà a Europa l’any 1638, gràcies a Francisca Enríquez de Rivera, comtessa de Chinchón i Virreina de Perú. Després que els sagnats que li practicaren per guarir-la d’un episodi greu de febres resultessin ineficaços, es va recuperar gràcies a la pols de quina arribada de Loja (actualment Equador).
Torres Gost, J. Fisiopatología clínica, anatomía patológica y terapéutica del paludismo (folleto para médicos). Madrid: Dirección General de Sanidad, 1944.
Selfa, J. Paludismo en la infancia. Madrid: Dirección General de Sanidad, 1944.
Monogràfic sobre les conseqüències del paludisme en el nen pertanyent a la col·lecció al Servicio de España y del niño español de la Dirección General de Sanidad.
Lozano Morales, A. Quimioterapia del paludismo, estado actual ante la endemia española. Madrid: Ministerio de la Gobernación, Dirección General de Sanidad, 1945.
Fullet destinat a metges escrit per Álvaro Lozano Morales, doctor extremeny i un dels grans malariòlegs espanyols. Fou director del Instituto Antipalúdico de Navalmoral de la Mata.
Rico-Avello, Carlos. Carlos II, Sus "tercianas", hechizos y dolencias. Madrid: Revista de Sanidad e Higiene Pública, 1948.
Es ben sabut que el Carles V va morir a Yuste a causa de febres palúdiques. Aquesta monografia, però, descriu les tercianes de Carles II, el monarca encantat.
La salud en España. Madrid: Instituto Nacional de Estadística, Presidencia del Gobierno, 1954.
Fullet governamental amb estadístiques bàsiques sobre els principals problemes de salut a l’Espanya de la postguerra. Inclou una pàgina sobre el paludisme.
España en Paz. Espanya: 1963.
Postal commemorativa del descens de casos de malària en la postguerra. Durant la historia, Espanya havia estat un país endèmic de malària. A inicis del S.XX morien prop de 4.000 persones a l’any per aquesta malaltia. Amb l’arribada de la quinina i la millora de les condicions sanitàries, però, el nombre de casos va començar a disminuir notablement. Tot i això, després de la Guerra Civil, la malària va repuntar i va tornar a ser un problema de salut pública; l’any 1941 era la onzena causa de mort al país! Finalment, la utilització de nous productes antimalàrics, la introducció del DDT i la millora de les condicions d’higiene van aconseguir acabar amb la transmissió de la malaltia. L’última mort per malària autòctona va ocórrer l’any 1959, en ple franquisme, i els darrers casos declarats foren l’any 1961. Espanya va ser un dels darrers països occidentals en ser declarat lliure de malària per la OMS, l’any 1964.
Laboratorios Clariana. Hemosanil Gotas. Específico de las enfermedades anémicas y paludismo. Valencia: Laboratorios Clariana. 23.40 pessetes.
Dr. Camacho. Píldoras del Doctor Camacho. Badajoz: Dr. Camacho.
El pot, de principis del S.XX, costava 6.30 pessetes. Com a nota curiosa, en el mateix s’hi pot llegir: Prevenimos a los enfermos que con el uso de nuestras píldoras su orina tomará color azul verdoso.
Madrigal, A. Píldoras febrífugas infalibles. Barco de Ávila: Farmácia y Laboratorio de Madrigal.
Laboratorio Dr. Fernández de la Cruz. Bismuxel (Pomada). Para el tratamiento local de las ulceraciones avariosicas. Sevilla: Laboratorio Dr. Fernández de la Cruz.
Laboratorios Fermart. Bronqui-fermart quinado. Granada: Laboratorios Fermart.
Laboratorios Celta. Opsonilo-Quinina Inyectable. Valencia: Labotatorios Celta.
Laboratorios Químico-Farmacéuticos Antonio Jesús Fernández. Niños Guayatox Quinina. Quininoterapia Guayacolada vitamínica. 5 ampollas de 1.5cc. Almería: Laboratorios Químico-Farmacéuticos Antonio Jesús Fernández. 11.50 pessetes.
Laboratorios Pidefé. Quinina Básica Irradiada "Pidefe". Procesos pulmonares agudos. Quinina básica purísima cristalizada con alcanfor y aceite balsámico irradiado para inyecciones intraglúteas indoloras. Todos sus principios activos son eliminados por el pulmón. Málaga: Laboratorios Pidefé. 18.08 pessetes.
Mapa de la distribución del paludismo en España según los datos de mortalidad del Instituto Geográfico y Estadístico (1900) y los de morbilidad proporcionado por los colegios de Médicos y otros informes. Dins de Pittaluga, G. Investigaciones y estudios sobre el paludismo en España. Barcelona: Tip. La Académica, 1903.
Comisión para el Saneamiento de Comarcas Palúdicas. Cartell de propaganda de la lluita antipalúdica: Las calenturas aniquilan al hombre y a la raza. Las picaduras de los mosquitos son la única causa de las calenturas palúdicas. Defendeos de los mosquitos. Pueblos enteros son víctimas del paludismo. Madrid: Lit. J. Palacios, 1920.