Ciència i Tecnologia de Polímers.
50 anys del Premi Nobel de Química de Paul Flory
PRESENTACIÓ -
PRESENTACIÓ
EXPOSICIÓ:
Paul John Flory (1910-1985) va ser un dels químics més influents del segle XX, conegut per les seves contribucions a la Química Física de les macromolècules. Nascut a Illinois, Estats Units, es va graduar en Química a la Universitat de Manchester (Indiana) el 1931 i va obtenir el doctorat en Química per la Universitat d’Ohio el 1934. Flory va iniciar la seva carrera treballant amb Wallace Carothers als laboratoris DuPont, estudiant la cinètica de polimerització i participant en la síntesi de polímers com el el niló i el neoprè. Va combinar tant recerca bàsica com industrial amb docència acadèmica. El 1953, va publicar «Principles of Polymer Chemistry» (Cornell), una obra cabdal de la ciència moderna dels polímers. Les seves teories sobre l’estructura i propietats dels polímers van ser clau per comprendre materials plàstics, fibres i elastòmers. El 1961 es va traslladar a la Universitat de Stanford, on va continuar desenvolupant models per explicar les conformacions de cadenes polimèriques amb aplicacions als biopolímers.
El 1974, Flory va rebre el Premi Nobel de Química per les seves contribucions a la fisicoquímica de les macromolècules. Les seves investigacions pioneres van establir les bases per a molts materials sintètics indispensables avui dia.
Aquesta exposició commemora el seu llegat en la ciència i tecnologia de polímers. L’exposició recorre la vida i obra de Paul Flory, destacant els seus treballs en cinètica de polimerització, distribució de masses moleculars i propietats fisicoquímiques dels polímers. A través de materials històrics, publicacions científiques i objectes representatius, es ressalta l’impacte de les seves teories en el desenvolupament de materials polimèrics com el niló, el neoprè i altres polímers biològics i industrials.
CRÈDITS
Realització i disseny de l’exposició:
Inés Fernández i Francesc Mas
Disseny i muntatge de la web: Pixestudio
EXPOSICIÓ:
Paul John Flory (1910-1985) va ser un dels químics més influents del segle XX, conegut per les seves contribucions a la Química Física de les macromolècules. Nascut a Illinois, Estats Units, es va graduar en Química a la Universitat de Manchester (Indiana) el 1931 i va obtenir el doctorat en Química per la Universitat d’Ohio el 1934. Flory va iniciar la seva carrera treballant amb Wallace Carothers als laboratoris DuPont, estudiant la cinètica de polimerització i participant en la síntesi de polímers com el el niló i el neoprè. Va combinar tant recerca bàsica com industrial amb docència acadèmica. El 1953, va publicar «Principles of Polymer Chemistry» (Cornell), una obra cabdal de la ciència moderna dels polímers. Les seves teories sobre l’estructura i propietats dels polímers van ser clau per comprendre materials plàstics, fibres i elastòmers. El 1961 es va traslladar a la Universitat de Stanford, on va continuar desenvolupant models per explicar les conformacions de cadenes polimèriques amb aplicacions als biopolímers.
El 1974, Flory va rebre el Premi Nobel de Química per les seves contribucions a la fisicoquímica de les macromolècules. Les seves investigacions pioneres van establir les bases per a molts materials sintètics indispensables avui dia.
Aquesta exposició commemora el seu llegat en la ciència i tecnologia de polímers. L’exposició recorre la vida i obra de Paul Flory, destacant els seus treballs en cinètica de polimerització, distribució de masses moleculars i propietats fisicoquímiques dels polímers. A través de materials històrics, publicacions científiques i objectes representatius, es ressalta l’impacte de les seves teories en el desenvolupament de materials polimèrics com el niló, el neoprè i altres polímers biològics i industrials.
CRÈDITS
Realització i disseny de l’exposició:
Inés Fernández i Francesc Mas
Disseny i muntatge de la web: Pixestudio
PRESENTACIÓN
EXPOSICIÓN:
Paul John Flory (1910-1985) fue uno de los químicos más influyentes del siglo XX, conocido por sus contribuciones a la Química Física de las macromoléculas. Nacido en Illinois, Estados Unidos, se graduó en Química en la Universidad de Manchester (Indiana) en 1931 y obtuvo el doctorado en Química por la Universidad de Ohio en 1934. Flory inició su carrera trabajando con Wallace Carothers en los laboratorios DuPont, estudiando la cinética de polimerización y participando en la síntesis de polímeros como el nylon y el neopreno. Combinó tanto investigación básica como industrial con docencia académica. En 1953, publicó Principles of Polymer Chemistry (Cornell), una obra primordial de la ciencia moderna de los polímeros. Sus teorías sobre la estructura y propiedades de los polímeros fueron clave para comprender materiales plásticos, fibras y elastómeros. En 1961 se trasladó a la Universidad de Stanford, donde siguió desarrollando modelos para explicar las conformaciones de cadenas poliméricas con aplicaciones en los biopolímeros.
En 1974, Flory recibió el Premio Nobel de Química por sus contribuciones a la fisicoquímica de las macromoléculas. Sus investigaciones pioneras sentaron las bases para muchos materiales sintéticos indispensables hoy en día.
Esta exposición conmemora su legado en la ciencia y tecnología de polímeros. La exposición recorre la vida y obra de Paul Flory, destacando sus trabajos en cinética de polimerización, distribución de masas moleculares y propiedades físico-químicas de los polímeros. A través de materiales históricos, publicaciones científicas y objetos representativos, se resalta el impacto de sus teorías en el desarrollo de materiales poliméricos como el nylon, el neopreno y otros polímeros biológicos e industriales.
CRÉDITOS
Realización y diseño de la exposición:
Inés Fernández i Francesc Mas
Diseño y montaje de la web: Pixestudio
EXPOSICIÓN:
Paul John Flory (1910-1985) fue uno de los químicos más influyentes del siglo XX, conocido por sus contribuciones a la Química Física de las macromoléculas. Nacido en Illinois, Estados Unidos, se graduó en Química en la Universidad de Manchester (Indiana) en 1931 y obtuvo el doctorado en Química por la Universidad de Ohio en 1934. Flory inició su carrera trabajando con Wallace Carothers en los laboratorios DuPont, estudiando la cinética de polimerización y participando en la síntesis de polímeros como el nylon y el neopreno. Combinó tanto investigación básica como industrial con docencia académica. En 1953, publicó Principles of Polymer Chemistry (Cornell), una obra primordial de la ciencia moderna de los polímeros. Sus teorías sobre la estructura y propiedades de los polímeros fueron clave para comprender materiales plásticos, fibras y elastómeros. En 1961 se trasladó a la Universidad de Stanford, donde siguió desarrollando modelos para explicar las conformaciones de cadenas poliméricas con aplicaciones en los biopolímeros.
En 1974, Flory recibió el Premio Nobel de Química por sus contribuciones a la fisicoquímica de las macromoléculas. Sus investigaciones pioneras sentaron las bases para muchos materiales sintéticos indispensables hoy en día.
Esta exposición conmemora su legado en la ciencia y tecnología de polímeros. La exposición recorre la vida y obra de Paul Flory, destacando sus trabajos en cinética de polimerización, distribución de masas moleculares y propiedades físico-químicas de los polímeros. A través de materiales históricos, publicaciones científicas y objetos representativos, se resalta el impacto de sus teorías en el desarrollo de materiales poliméricos como el nylon, el neopreno y otros polímeros biológicos e industriales.
CRÉDITOS
Realización y diseño de la exposición:
Inés Fernández i Francesc Mas
Diseño y montaje de la web: Pixestudio
PRESENTATION
EXHIBITION:
Paul John Flory (1910-1985) was one of the most influential chemists of the 20th century, known for his contributions to the Physical Chemistry of macromolecules. Born in Illinois, USA, he graduated in Chemistry from the University of Manchester (Indiana) in 1931 and received his PhD in Chemistry from Ohio University in 1934. Flory began his career working with Wallace Carothers in the laboratories DuPont, studying polymerization kinetics and participating in the synthesis of polymers such as nylon and neoprene. He combined both basic and industrial research with academic teaching. In 1953, he published Principles of Polymer Chemistry (Cornell), a seminal work in modern polymer science. His theories on the structure and properties of polymers were key to understanding plastic materials, fibers and elastomers. In 1961 he moved to Stanford University, where he continued to develop models to explain the conformations of polymer chains with applications to biopolymers.
In 1974, Flory received the Nobel Prize in Chemistry for his contributions to the physicochemistry of macromolecules. His pioneering research laid the foundations for many synthetic materials indispensable today.
This exhibition commemorates his legacy in polymer science and technology. The exhibition traces the life and work of Paul Flory, highlighting his work on polymerization kinetics, molecular mass distribution and physicochemical properties of polymers. Through historical materials, scientific publications and representative objects, the impact of his theories on the development of polymeric materials such as nylon, neoprene and other biological and industrial polymers is highlighted.
CREDITS
Realization and design of the exhibition:
Inés Fernández i Francesc Mas
Web design and assembly: Pixestudio
EXHIBITION:
Paul John Flory (1910-1985) was one of the most influential chemists of the 20th century, known for his contributions to the Physical Chemistry of macromolecules. Born in Illinois, USA, he graduated in Chemistry from the University of Manchester (Indiana) in 1931 and received his PhD in Chemistry from Ohio University in 1934. Flory began his career working with Wallace Carothers in the laboratories DuPont, studying polymerization kinetics and participating in the synthesis of polymers such as nylon and neoprene. He combined both basic and industrial research with academic teaching. In 1953, he published Principles of Polymer Chemistry (Cornell), a seminal work in modern polymer science. His theories on the structure and properties of polymers were key to understanding plastic materials, fibers and elastomers. In 1961 he moved to Stanford University, where he continued to develop models to explain the conformations of polymer chains with applications to biopolymers.
In 1974, Flory received the Nobel Prize in Chemistry for his contributions to the physicochemistry of macromolecules. His pioneering research laid the foundations for many synthetic materials indispensable today.
This exhibition commemorates his legacy in polymer science and technology. The exhibition traces the life and work of Paul Flory, highlighting his work on polymerization kinetics, molecular mass distribution and physicochemical properties of polymers. Through historical materials, scientific publications and representative objects, the impact of his theories on the development of polymeric materials such as nylon, neoprene and other biological and industrial polymers is highlighted.
CREDITS
Realization and design of the exhibition:
Inés Fernández i Francesc Mas
Web design and assembly: Pixestudio