TAULA RODONA

Catalá
Dosimetria amb pel·lícula radiocròmica

La pel·lícula radiocròmica Gafchromic EBT3 està formada per una capa de 25 μm de gruix que conté monòmers de liti pentacosa-10, 12 diyonat (LiPCDA) en forma cristal·lina submergits en una matriu de polímer. Les radiacions ionitzants (per exemple fotons d’alta energia) provoquen la polimerització dels monòmers de LiPCDA, i la quantitat de productes de la reacció és proporcional a la dosi absorbida (energia absorbida per unitat de massa). Les noves molècules absorbeixen la llum vermella i un escàner de sobretaula permet quantificar els canvis en les propietats òptiques de les pel·lícules irradiades. Una vegada calibrat el sistema es poden obtenir imatges de la distribució bidimensional de dosi absorbida en el pla de la pel·lícula.

Els acceleradors lineals utilitzats en el tractament del càncer amb radioteràpia modulen l’afluència de fotons a la zona irradiada del pacient per tal d’administrar dosis elevades al tumor sense danyar els teixits i òrgans sans. Per il·lustrar la utilitat de la dosimetria amb pel·lícula radiocròmica s’ha emprat una imatge del personatge de còmic Tintín per generar un mapa de fluència de fotons utilitzat com entrada per un dels acceleradors lineals de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. A continuació s’ha irradiat una pel·lícula radiocròmica EBT3, induint la reacció polimèrica esmentada abans. Les zones més irradiades es veuen més fosques.

Castellano
Dosimetría con película radiocrómica

La película radiocrómica Gafchromic EBT3 está formada por una capa de 25 μm de espesor que contiene monómeros de litio pentacosa-10, 12 diyonato (LiPCDA) en forma cristalina sumergidos en una matriz de polímero. Las radiaciones ionizantes (por ejemplo fotones de alta energía) provocan la polimerización de los monómeros de LiPCDA, siendo la cantidad de productos de la reacción proporcional a la dosis absorbida (energía absorbida por unidad de masa). Las nuevas moléculas absorben la luz roja y un escáner de sobremesa permite cuantificar los cambios en las propiedades ópticas de las películas irradiadas. Una vez calibrado el sistema se pueden obtener imágenes de la distribución bidimensional de dosis absorbida en el plano de la película.

Los aceleradores lineales utilizados en el tratamiento del cáncer con radioterapia modulan la afluencia de fotones en la zona irradiada del paciente para administrar dosis elevadas en el tumor sin dañar los tejidos y órganos sanos. Para ilustrar la utilidad de la dosimetría con película radiocrómica se ha empleado una imagen del personaje de cómic Tintín para generar un mapa de fluencia de fotones utilizado como entrada por uno de los aceleradores lineales del Hospital de la Santa Creu y San Pablo de Barcelona. A continuación se ha irradiado una película radiocrómica EBT3, induciendo la reacción polimérica antes mencionada. Las zonas más irradiadas se ven más oscuras.

English
Dosimetry with radiochromic film

Gafchromic EBT3 radiochromic film is formed by a 25 μm thick layer containing lithium pentacose-10, 12 diyonate (LiPCDA) monomers in crystalline form immersed in a polymer matrix. Ionizing radiation (for example high energy photons) causes the polymerization of LiPCDA monomers, the amount of reaction products being proportional to the absorbed dose (absorbed energy per unit of mass). The new molecules absorb red light and a benchtop scanner makes it possible to quantify changes in the optical properties of the irradiated films. Once the system is calibrated, images of the two-dimensional distribution of absorbed dose in the film plane can be obtained.

Linear accelerators used in the treatment of cancer with radiotherapy modulate the influx of photons in the irradiated area of the patient to deliver high doses to the tumor without damaging healthy tissues and organs. To illustrate the usefulness of dosimetry with radiochromic film, an image of the comic book character Tintin has been used to generate a photon fluence map used as input by one of the linear accelerators at the Hospital de la Santa Creu y San Pablo in Barcelona. An EBT3 radiochromic film was then irradiated, inducing the aforementioned polymer reaction. The most irradiated areas appear darker.

Catalá
Maniquí de PMMA per dosimetria en tomografia computeritzada

La tomografia computeritzada (TC) s’utilitza en medicina per adquirir imatges tridimensionals de parts del cos humà. Com la TC fa servir raigs x, hi ha un petit risc de produir càncers radio-induïts. Per això cal controlar la dosi absorbida pel cos en les exposicions de TC. Amb aquesta finalitat es fan servir maniquins de polimetilmetacrilat (PMMA) com a material substitut del teixit humà, donat que les propietats d’absorció i atenuació dels raigs x d’aquest polímer són similars a les dels teixits biològics. Els maniquins emprats als hospitals, com l’exposat aquí, són cilíndrics i tenen un diàmetre de 16 cm que els fa adients per determinar la dosi en exploracions del cap. Afegint una corona de PMMA externa els maniquins passen a tenir un diàmetre de 32 cm i llavors són adequats per determinar la dosi en exploracions d’abdomen. Una sèrie de cilindres estrets que es poden retirar permet la introducció de càmeres d’ionització (dosímetres) en diferents llocs del maniquí per tal de mesurar la dosi absorbida en aquests punts.

Castellano
Maniquí de PMMA por dosimetría en tomografía computerizada

La tomografía computerizada (TC) se utiliza en medicina para adquirir imágenes tridimensionales de partes del cuerpo humano. Como la TC utiliza rayos x, existe un pequeño riesgo de producir cánceres radioinducidos. Por eso es necesario controlar la dosis absorbida por el cuerpo en las exposiciones de TC. Para ello se utilizan maniquíes de polimetilmetacrilato (PMMA) como material sustituto del tejido humano, dado que las propiedades de absorción y atenuación de los rayos x de este polímero son similares a las de los tejidos biológicos. Los maniquíes empleados en los hospitales, como lo aquí expuesto, son cilíndricos y tienen un diámetro de 16 cm que les hace adecuados para determinar la dosis en exploraciones de la cabeza. Añadiendo una corona de PMMA externa, los maniquíes pasan a tener un diámetro de 32 cm y entonces son adecuados para determinar la dosis en exploraciones de abdomen. Una serie de cilindros estrechos que pueden retirarse permite la introducción de cámaras de ionización (dosímetros) en diferentes lugares del maniquí para medir la dosis absorbida en estos puntos.

English
PMMA phantom for dosimetry in computed tomography

Computed tomography (CT) is used in medicine to acquire three-dimensional images of parts of the human body. Because CT uses x-rays, there is a small risk of producing radiation-induced cancers. It is therefore necessary to control the dose absorbed by the body in CT exposures. For this purpose, polymethylmethacrylate (PMMA) mannequins are used as a substitute material for human tissue, given that the x-ray absorption and attenuation properties of this polymer are similar to those of biological tissues. The mannequins used in hospitals, such as those presented here, are cylindrical and have a diameter of 16 cm, which makes them suitable for determining the dose in head scans. By adding an external PMMA crown, the phantoms become 32 cm in diameter and are then suitable for dose determination in abdominal scans. A series of narrow cylinders that can be removed allow the introduction of ionization chambers (dosimeters) at different locations on the manikin to measure the absorbed dose at these points.

Catalá
Alain Resnais, director de cine de la “nouvelle vague” va fer un fantàstic documental sobre els plàstics amb un text del novel·lista i poeta Raymond Queneau, titolat “El cant de l’estirè” (1958).

Castellano
Alain Resnais, director de cine de la “nouvelle vague” hizo un fantástico documental sobre los plásticos con un texto del novelista y poeta Raymond Queneau, titulado “El cant de l’estirè” (1958).

English
Alain Resnais, a “nouvelle vague” film director, made a fantastic documentary about plastics with a text by the novelist and poet Raymond Queneau, titled “El cant de l’estirè” (1958).