El doctor Joan Sanmartí Grego (Barcelona 1955 - 2022), catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona especialista en món ibèric i protohistòria mediterrània, va ser una figura rellevant entre els arqueòlegs de Catalunya i un referent de la recerca i conservació del patrimoni històric.
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2007 com a acadèmic numerari i tresorer de la Secció Històrico-Arqueològica, el 2009 va rebre el premi ICREA Acadèmia de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva carrera investigadora.
La família del Dr. Sanmartí ha fet donació al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la seva valuosa i extensa biblioteca personal, formada per més de 2.000 documents relacionats amb la seva activitat investigadora i docent.
Després d’una acurada selecció, s’han incorporat al CRAI UB més de 500 documents. La resta de documents han estat entregats a l’Ajuntament de Calafell, donada la seva relació durant molts anys com a director dels treballs arqueològics a la Ciutadella Ibèrica.
Agraïm a la família i especialment al doctor Jaume Noguera, professor titular d’Arqueologia a la UB, les gestions per facilitar la distribució del llegat del doctor Joan Sanmartí i que aquest hagi trobat el millor destí possible.
Podeu consultar el Fons Joan Sanmartí al Cercabib.
Imatge: Joan Sanmartí Grego el 2008. Foto: Andreu Puig
L’acte ha comptat amb la presència de l’Hble. Sr. Sato Yasushi, Cònsol General del Japó a Barcelona; la Sra. Maekawa Anzu, encarregada d’assumptes culturals del consolat; la degana de la Facultat de Filosofia, Dra. Isabel Méndez Lloret, el Dr. Josep Monserrat, anterior degà de la Facultat de Filosofia, la vicedegana acadèmica de la Facultat de Filosofia, Dra. Lorena Fuster Peiró, el director del departament de Filosofia, Dr. José Martínez Fernández, la secretària acadèmica del departament de Filosofia, Dra. Montserrat Crespín Perales, el Dr. Javier Orduña, en representació del Vicerectorat de Política d'Internacionalització, i la cap del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, Sra. Anna Clavell.
Totes les intervencions dels assistents a l’acte han evidenciat el rellevant interès de la Universitat de Barcelona cap a la cultura japonesa i la importància que han adquirit els estudis relacionats a les nostres facultats. En aquest sentit destaquem el parlament de la Dra. Crespin, que ha fet un recorregut històric per les relacions entre Catalunya i Japó.
El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, en veu de la seva cap, Sra. Anna Clavell, ha mostrat el seu agraïment per aquesta donació de monografies que des d’ara formen part del fons del CRAI biblioteca, amb el compromís de difondre-les i facilitar-les a tot el món acadèmic.
L’acte ha suposat estrènyer encara més el vincle que la Facultat de Filosofia, en particular, i la Universitat de Barcelona, en general, tenen amb la cultura nipona.
La vitrina amb els llibres donats per The Nippon Foundation i la mostra bibliogràfica preparada pel CRAI biblioteca, amb monografies especialitzades en diferents àmbits culturals del Japó, les podeu visitar fins al dia 3 de febrer de 2023 a la planta 0 de la Biblioteca.
El CRAI Biblioteca de Lletres ha incorporat a catàleg nombroses donacions bibliogràfiques pertanyents a biblioteques personals del professorat de la Facultat de Filologia i Comunicació.
Avui us volem mostrar una de les darreres donacions que hem rebut, la de Lluís Burcet i Castelló (Sant Climent de Sescebes 1933-2016), un treballador del sector vinícola de Sant Climent de Sescebes, un petit poble de l’Alt Empordà, força conegut per ser la seu del CIR o Centre d’Instrucció de Reclutes número 9, un campament de l’exèrcit espanyol, on molts catalans van haver de fer el sevei militar obligatori. Aquests centres van sorgir als anys seixanta del segle XX.
Tal i com expliquen des de la pàgina web de l’ajuntament, l’electricitat va arribar a Sant Climent l’any 1914 i dos anys després Martí Soler, un habitant del poble i el seu fill van construir un local situat al carrer Icària, 6, que van batejar amb el nom de “Teatro-Cine Imperio”, amb un aforament d’unes 200 localitats. Aquest cinema va ser molt concorregut. S’omplia de gom a gom, i hi acudia gent de molts pobles de les rodalies.
El local va tenir el seu màxim esplendor coincidint amb la millor època del campament militar doncs eren molts els quintos que hi anaven, obligant a fer més d’una, i fins i tot dues sessions. Es va haver de suprimir l’escenari i s’afegí un anfiteatre, per la qual cosa l’aforament es va ampliar amb unes cent persones més, i es va millorar la comoditat de butaques, accessos i bar, que van fer del “Imperio” un dels millors cinemes “de poble” de l’Empordà. Finalment va acabar tancant a finals del anys 80.
Ara al nostre arxiu, i gràcies a la donació de la família d’en Lluís Burcet i Castelló, podeu veure alguns del programes de mà de les pel·lícules que durant tots aquells anys es van projectar a aquest petit poble empordanès.
Els programes de mà eren una forma de publicitat utilitzada per les empreses productores, distribuïdores i propietàries de les sales de projecció de pel·lícules per atraure l’atenció de l’espectador. Neixen a principis del segle passat, assolint la seva màxima popularitat als anys trenta i quaranta coincidint amb l’esplendor de la cinematografia. Van desaparèixer a finals dels anys setanta amb l’arribada de nous sistemes de publicitat. Durant quasi un segle, el programa de mà va servir com a instrument per a l’educació cinematogràfica a nivell popular i va ser un referent en l’ús de l’art i la creativitat publicitària. S’entregaven en comprar les entrades i en ells s’anunciaven amb il·lustracions o fotogrames les pel·lícules programades, indicant dates, horaris i textos explicatius.
Aprofitem l’avinentesa per comentar-vos que, precisament limitant amb Sant Climent Sescebes, hi ha el poble de Capmany on Lluís Benejam i Buhigas (Figueres, 1954) impressor i col·leccionista de material de cinema, ha creat un arxiu molt valuós, amb informació impresa de les pel·lícules que han estat emeses al nostre país, des del 1900 fins als nostres dies. Aquest arxiu el podeu consultar a la web Archivo de Cine on precisament hi ha un apartat on en Lluis classifica els programes de mà cronològicament. Si us bé de gust us podeu dedicar a buscar els nostres i anar-los datant!
Us recordem que podeu fer donació de llibres i revistes d’història contemporània, així com de qualsevol tipus de documentació d’arxiu relacionada amb la nostra temàtica.
Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República el material continuarà estant a la vostra disposició i també podrà ser consultat per la resta dels nostres usuaris!
El fons personal de la família Nolla Paniello fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona per Montserrat Nolla Paniello el passat mes de març de 2021.
El fons conté documentació dels següents membres de la família:
Josep Nolla Piqué (Riudecanyes, 6 novembre del 1925 – Barcelona, 10 de juliol del 2020) i Pilar Paniello Chárlez (Lleida, 3 octubre 1910 – Barcelona, 24 gener 1988).
Isidre Nolla Guillemat (Riudecanyes, mor el 28 octubre 1945)i Joaquima Piqué Rofes (Guiamets, mor el 14 agost 1964).
José Paniello Torres (Estiche de Cinca, 1868 – La Nou de Gaià, 27 gener 1944) i Joaquima Charlez Cardona (Estiche de Cinca, 1868 – Riudecanyes, 24 gener 1947).
El fons abasta cronològicament des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, ocupa 0’20 metres lineals i consta fonamentalment de rebuts, factures i documentació pública (notarial, judicial, municipal, etc.) relacionada amb les activitats laborals, privades i comercials dels diversos membres i generacions de la família Nolla Paniello. Destaca el material de la companyia Caminos de Hierro del Norte de España on va treballar com a maquinista José Paniello Torres així com els quaderns escolars de Josep Nolla Piqué del període de la Segona República espanyola, quan estudiava a l’Escola Nacional de Riudecanyes.
La donació consta també de diversos materials col·leccionats per Josep Nolla Piqué (banderins, segells, postals i monedes) i per Montserrat Nolla Paniello (calendaris de butxaca i punts de llibre) que anirem incorporant a les col·leccions corresponents del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
A finals de l’any 2020, el Dr. Francesc Xavier Hernàndez Cardona, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República documentació que consta, d’una banda de material que ell mateix va rebre, fruit de la seva activitat professional i de l’altra, de documents diversos recopilats i conservats per Xavier Hernàndez relacionats amb el seu activisme polític.
El fons abasta cronològicament des de principis del segle XX fins als anys 1990 i consta de 2 subsèries.
La subsèrie 1 comprèn:
Una còpia de l’expedient judicial i militar (aportació i valoració de proves i testimonis, judici, condemna i sentència) del President Lluís Companys, els membres del seu govern, el President del Parlament de Catalunya i l’Alcalde de Barcelona, entre altres, després del fracàs de la proclamació per part de la Generalitat de l’Estat català dins la República federal espanyola el 6 d’octubre de 1934. Els inculpats foren empresonats i jutjats pel Tribunal de Garanties Constitucionals, que el 6 de juny de 1935 els va condemnar a 30 anys de presó pel delicte de rebel·lió militar. Aquest expedient fou cedit a Xavier Hernàndez pel professor Cristòfol Trepat Carbonell que l’havia rebut del seu pare que era advocat.
Una col·lecció de cartes, fotografies i documentació diversa de la família de Jaume Fernàndez i Carme Puyol, que el Grup de Recerca de Xavier Hernàndez va rebre anònimament. En aquest apartat destaca la correspondència de guerra entre Jaume Fernàndez -soldat de la 32 Divisió, 137a Brigada, 3ª Companyia, en campanya a l’Ebre des del mes d’agost de 1937 fins al desembre de 1938- i la seva promesa Carme Puyol. A les cartes en Jaume Fernàndez explica que ha enviat paquets amb farina, cigarrets, paper de fumar, xocolata i fins i tot colònia Myrurgia, que està molt preocupat pels bombardejos que està patint Barcelona, que al front hi fa molt de fred, que passa gana, etc.
La subsèrie 2 comprèn:
Fonamentalment fulls volants d’organitzacions polítiques diverses, majoritàriament de l’esquerra independentista (Nacionalistes d’Esquerra, Entesa de l’Esquerra Catalana, Moviment de Defensa de la Terra, Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans) i comunistes (Moviment Comunista de Catalunya, Lliga Comunista Revolucionària, Partit Socialista Unificat de Catalunya, etc.); sindicats nacionals (Confederació Sindical de Catalunya, Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya, Solidaritat d’Obrers de Catalunya, Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya); campanyes populars en defensa de la llengua catalana, en contra de l’entrada de l’estat espanyol a l’OTAN, a favor de la salvaguarda del patrimoni natural, etc. Tots ells pertanyen al període de la Transició política i fins a principis dels anys 1990.
Aquesta donació es completa amb diversos exemplars de més de 20 títols de publicacions periòdiques que ajuden a ampliar la col·lecció del CRAI de la UB.
El Dr. Jordi Gussinyer i Alfonso (Banyoles, 1929-2018) fou un reputat arquitecte, arqueòleg i antropòleg especialitzat en l’estudi de cultures precolombines mesoamericanes com la mexica o la maia.
Després de la guerra civil, al 1939, el pare, el Dr. Joan Gussinyer i Mas, decideix exiliar-se a França i després a Mèxic juntament amb el seu segon fill, Josep M Gussinyer i Alfonso. Temps més tard, cap al 1947, tota la família es reuneix de nou a Mèxic on Jordi Gussinyer estudià arquitectura i arqueologia a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i a la Escuela Nacional de Antropología e Historia (ENAH). Ja com arqueòleg el període 1967-1972 va ser especialment productiu ja que va participar en projectes arqueològics a la ciutat de Mèxic en el marc de les obres de construcció del Metro i en la coordinació del Projecte de la Presa de la Angostura (Chiapas). Posteriorment va ser director del Centre INAH a Chiapas fins el seu retorn a Barcelona L’any 1978, on finalment es va incorporar a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona com a professor titular d’història d’Amèrica fins a al seva jubilació en 1999.
Durant la seva activitat com a investigador es va centrar en l’estudi de les cultures mesoamericanes i l’arquitectura religiosa tant indígena com colonial i va publicar en revistes acadèmiques d’estudis americanistes com el Boletín Americanista (editat per la Universitat de Barcelona) o la revista Estudios de Cultura Maya (publicada pel Centre d’Estudis Maies de la UNAM), a més de la publicació del llibre Los Aztecas, un pueblo de guerreros (Universitat de Barcelona, 1984).
Va ser voluntat del Dr. Gussinyer deixar la seva biblioteca personal a la Universitat de Barcelona. En els darrers mesos, el professorat de la Secció d’Història Antiga i Història d'Amèrica i Àfrica, del departament d’Història i Arqueologia, ha estat seleccionant la important col·lecció, dedicada sobretot a l'arqueologia d'Amèrica i la historia colonial americana amb èmfasis en Mèxic i Guatemala. Són més de 1.700 documents, que el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ha rebut i que està actualment incorporant al seu fons.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de la senyora Maria Guilera Escofet les cartes que el seu pare, Josep Guilera Escofet(Avinyonet del Penedès, 14 novembre 1914 – 10 agost 2002), va escriure a la seva família (pares, germà i promesa) des del camp de concentració d'Horta (Barcelona) durant els mesos de maig a juliol de 1939.
Maria Guilera va contactar amb la nostra Biblioteca a través de Carme Martín, membre d'El Pou: Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada i autora del bloc Memòria dels Barris, amb la voluntat de posar a disposició de tothom aquestes cartes perquè, amb paraules seves: la seva lectura serveixi a tots plegats per evitar el patiment que va suposar la guerra i la posterior repressió que sense cap mena de compassió van patir els vençuts.
Aquestes cartes, conservades a les golfes de casa la Maria Guilera a Avinyonet del Penedès durant més de 80 anys, són retalls de la vida del seu pare. En elles fa arribar a la seva família les seves angúnies, les seves necessitats, els explica com han de demanar l'aval (que mai va arribar) per poder sortir del camp de concentració, el pa, les llaunes de sardina ... que necessita per sobreviure, el tabac, el paper, etc.
Aquest acord implicava la incorporació progressiva de una part seleccionada del fons bibliogràfic i hemerogràfic dipositat a les biblioteques de les Cambres Agràries de Barcelona, Tarragona. Lleida i Girona que van tancar definitivament les seves portes donat que al desembre del 2014 el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat la seva supressió per considerar-les obsoletes.
Personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s'ha anat desplaçant al llarg d'aquests dos anys i mig a les seus de les quatre Cambres o als locals on s'havien dipositat els diferents fons i ha anat fent una selecció acurada de material. Ha quedat exclosa de la selecció una bona part del fons per raons de pertinença i de duplicitat.
Ara, un cop acabada la catalogació tant de les monografies com de les publicacions periòdiques es pot afirmar que el resultat ha estat molt positiu. Més de 530 títols de monografies s'han incorporat al fons del CRAI i 78 publicacions periòdiques s'han completat o bé han ampliat el fons hemerogràfic.
Podeu veure'n una petita mostra en aquesta entrada del Pinterest del CRAI Biblioteca.
Les donacions de material d'arxiu que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República rep habitualment són nombroses i gràcies a elles la col·lecció s'enriqueix i es complementa.
A tall d'exemple us volem presentar el procés i el contingut d'una de les darreres donacions rebudes:
Abans de l'estiu, les senyores Eufemia i Vitelia González, van cedir una sèrie de documentació del seu oncle avi Juan Fermín Fernández Fernández, amb la voluntat de donar a conèixer a estudiants, investigadors i a tothom que hi estigui interessat les vicissituds de l’heroic milicià conegut com El Negus de Tardienta.
Juan Fermín Fernández Fernández va néixer a Medina del Pomar (Burgos) l’any 1901. Als anys 20 es va traslladar a Barcelona per cursar estudis universitaris de magisteri i l’any 1925 va crear una acadèmia escolar laica situada al carrer Marquès de Barberà (Barcelona). Segons sembla, va ser la primera escola que va hissar la bandera republicana a l’abril de 1936. Vinculat a l’Agrupació Socialista de Barcelona (PSOE) i a la Federació Catalana de la Unió General de Treballadors, en començar la Guerra Civil va ser enviat al front d’Aragó.
Segons la documentació del fons, el seu historial militar comença comandant la Columna Carlos Marx al front d’Aragó i més tard la Columna Libertad al front de Madrid. També va ser Cap militar del quarter Carlos Marx i Inspector d’Informació al front de l’Exèrcit de l’Est. Al març de 1938 va ser nomenat Major d’Infanteria en campanya i al setembre del mateix any va ser el Cap del Camp d’Instrucció de Grauges (CRIM núm.14).
Va participar en nombrosos combats al front de l’est (Aragó) i després de la batalla de Tardienta els periodistes li van donar el sobrenom d’“El Negus de Tardienta” per la semblança de la seva barba amb la de Hailé Selassie, el Negus d’Etiòpia. L’any 1938 va ser greument ferit a les dues cames, fet que li va comportar una invalidesa del 80 %.
En acabar la Guerra Civil, el règim de Franco el va condemnar a mort, va marxar a l’exili i es va refugiar a Montauban on va viure fins a la seva mort.
A Montauban va freqüentar l’entorn del president de la República espanyola, Manuel Azaña, va participar amb els seus companys francmaçons en la resistència francesa contra els alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser president, secretari i tresorer del PSOE i de la Unió General de Treballadors a l’exili. Va presidir el Comitè Departamental de Tarn-Garona de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil, càrrec des del qual va defensar la creació d’una Secció de Comandaments i Oficials de l’Exèrcit Republicà però no se’n va sortir. Va morir al febrer de 1977 a causa, en part, de les greus ferides de guerra que va patir l’any 1938. Està enterrat al cementiri de Montauban.
El fons personal de Juan Fermín Fernández Fernández, conté diverses fotografies, unes memòries personals manuscrites, en francès, documents personals de l’època de la Guerra Civil i de l’exili, correspondència diversa relacionada fonamentalment amb el seu estatus de refugiat espanyol a França i membre de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil i articles de premsa sobre la seva heroica participació al front d’Aragó, concretament a Tardienta i Almudévar.
