PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ

EXPOSICIÓ:

ROSALIND FRANKLIN:
Una vida desxifrant estructures helicoidals
Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X. En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962). En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

TAULA VITRINA:

DONES i CIÈNCIA
Parlem d’injustícia epistèmica per referir-nos al fet que les contribucions i els descobriments de les dones no s’han incorporat al cànon d’una disciplina determinada, o bé s’han atribuït a altres científics. Recuperar la memòria de científiques del passat ens serveix per revertir aquesta injustícia, per disposar d’exemples diversos del que significa dedicar-se professionalment a la pràctica científica i per qüestionar una tradició on només sembla poder-hi encaixar un tipus molt particular de persona.

CRÈDITS
Realització i disseny de l’exposició R. Franklin:
Alicia Guasch i Carme Rovira
Realització i disseny taula-vitrina Dones i Ciència:
Sònia Estradé

Disseny i muntatge de la web: Pixestudio

PRESENTACIÓN

EXPOSICIÓN:

ROSALIND FRANKLIN:
Una vida descifrando estructuras helicoidales
Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) fue una química y cristalógrafa británica, especializada en la obtención de imágenes cristalográficas de gran calidad. Su corta pero intensa trayectoria científica podría dibujarse como un eje helicoidal en tres colores: negro, azul y rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin trabajó sobre las microestructuras del carbón, primero en la Universidad de Cambridge y después en un laboratorio estatal de París, donde alcanzó un alto grado de experiencia en técnicas de cristalografía y difracción de rayos X. En una segunda etapa (etapa azul, 1951-1953), en el King's College de Londres, el trabajo de Franklin se centró en la determinación de la estructura del DNA. Sus imágenes de fibras de ADN obtenidas por difracción de rayos X (en especial, la famosa fotografía 51) fueron clave para el descubrimiento de la estructura helicoidal del ADN. Sin embargo, Franklin recibió poco reconocimiento por parte de sus colegas y, además, su contribución fue minimizada cuando, años más tarde, F. Crick, J. Watson y M. Wilkins recibieron el Premio Nobel de Medicina (1962). En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin trabajó en el Birkbeck College de Londres, donde determinó otra estructura helicoidal: la estructura del virus del mosaico del tabaco. Su muerte prematura y los prejuicios de la época impidieron que el trabajo de Franklin fuese debidamente reconocido en vida.

MESA VITRINA:

MUJERES y CIENCIA
Hablamos de injusticia epistémica para referirnos a que las contribuciones y descubrimientos de las mujeres no se han incorporado al canon de una disciplina determinada, o bien se han atribuido a otros científicos. Recuperar la memoria de científicas del pasado nos sirve para revertir esta injusticia, para disponer de ejemplos diversos de lo que significa dedicarse profesionalmente a la práctica científica y para cuestionar una tradición en la que sólo parece poder encajar un tipo muy particular de persona.

CRÉDITOS
Realización y diseño de la exposición R. Franklin:
Alicia Guasch y Carme Rovira
Realización y diseño mesa-vitrina Mujeres y Ciencia:
Sònia Estradé

Diseño y montaje de la web: Pixestudio

PRESENTATION

EXHIBITION:

ROSALIND FRANKLIN:
A life deciphering helical structures.
Rosalind Franklin (London, 1920-1958) was a British chemist and crystallographer specialized in obtaining high quality crystallographic images. Its short but intense scientific career can be represented as a helical axis in three colors: black, blue and pink. In a first stage (black stage, 1946-1950), Franklin worked on coal microstructures, first at Cambridge University and then at a State laboratory in Paris, where she achieved a high degree of expertise in crystallographic and X-ray diffraction techniques. In a second stage (blue stage, 1951-1953) at King's College London, Franklin's work focused on determining the structure of DNA. Her images of DNA fibers obtained by X-ray diffraction (especially the famous photograph 51) were key to the discovery of the helical structure of DNA. However, Franklin received little recognition from his colleagues, and his contribution was minimized when, years later, F. Crick, J. Watson, and M. Wilkins received the Nobel Prize of Medicine (1962). In a third stage (pink stage, 1954-1958), Franklin worked at Birkbeck College in London, where she determined another helical structure: the structure of the tobacco mosaic virus. Her untimely death and the prejudices of the time prevented Franklin's work from being properly recognized in life.

SHOWCASE TABLE:

WOMEN AND SCIENCE
We speak of epistemic injustice to refer to the fact that women’s contributions and discoveries have not been incorporated into the canon of a particular discipline, or have been attributed to other scientists. Recovering the memory of scientists from the past helps us to reverse this injustice, to have several paragons of what it means to engage professionally in scientific practice, and to question a tradition in which only a very particular type of people seems to fit.

CREDITS
Realization and design of the exhibition R. Franklin:
Alicia Guasch and Carme Rovira
Realization and design of table-showcase Women and Science:
Sònia Estradé

Web design and assembly: Pixestudio