Visites al fons del CRAI Biblioteca

Visites ofertes pel CRAI Biblioteca de Fons Antic per a públic general, on es presenta una petita mostra d’alguns exemplars dels tresors que es custodien. Dins de cadascuna es pot veure alguna imatge de les obres presentades, la cita i un petit regest, així com l’enllaç al registre del catàleg en línia a partir del qual es podrà accedir a les versions íntegres de les obres digitalitzades i/o altres descripcions. Les visites s'organitzen des de la Unitat d'Activitats Institucionals i Protocol de la UB. Vegeu l'enllaç
Breydenbach, Bernhard von, m. 1497. Reuerendissimo in Christo patri et d[omi]no d[omi]no Bertholdo sancte Maguntin[e] sedis Archiepiscopo Sacri Rhomani Imperij per germania[m] Archicancellario ac principi electori d[omi]no suo gratiosissimo. Bernardus de Breydenbach dicte ecclesie Maguntinen[sis] decanus simul et camerarius obedientiam promptam et deuotam. [Spirae] : per Petrum Drach ... impressum, 1490 die xxix Julij. 
[120] f. : il. ; 2º
 
 
 
Guia il·lustrada del viatge de peregrinació de l’autor a Terra Santa els anys 1483 i 1484. L’obra representà un “best seller” de l’època i després de la primera edició el 1482, se’n feren 7 edicions més incunables.
Thibault, Gerard, ca. 1574-1627. Academie de l'espée de Girard Thibault d'Anvers : ou se de monstrent par reigles mathematiques sur le fondement d'un cercle mysterieux la theorie et pratique des vrais et iusqu'a present incognus secrets du maniement des armes a pied et a cheval. A Leyde : imprimé en la typographie des Elzeviers, au moys d'Aoust, l'an 1630. 
[222] p., [11] f. làm., XXXIII bif. làm. (tret d'una que és f.) ; [54], XIII bif. làm.; 2º
 
 
 
Tractat d’esgrima més conegut i extens de l’època moderna que adopta i elabora el mètode del famós mestre Luis Pacheco de Narváez basat en l’anomenat “cercle místic”.
 
 
Sèneca, Luci Anneu, ca. 4 aC-65 dC. Opera philosophica; Epistolae... Sub domino Blasio Romero ... est impressum hoc opus in ciuitate Neapolis : [Mathias Moravus], 1075 [i.e. 1475]. 
[253] f.; 2º
 
 
 
Editio princeps de les obres de Sèneca a cura del monjo de Poblet Blai Romeu. L’exemplar formà part de la col·lecció de Pere Miquel Carbonell, amb orla, escut i caplletres.
Oracional. Catalunya, entre 1420 i 1440. 
I+I+293+I f.; 235x170 mm.
 
 
 
Còdex amb diversos materials litúrgics: llibre de cor, pregàries, breviari que conté un psalteri, himnes i càntics, lletanies i l’ofici dels morts. La seva importància ve per les il·lustracions, emmarcades dins el gòtic internacional català.
Sal·lusti Crisp, Gai, 86-35 aC. Caii Crispi Salustii Opera. Catalunya, segle XV. 
I+I+131+I f.; 280x180 mm.
 
 
Inclou les dues obres gairebé biogràfiques de l’autor, la conjuració de Catilina i la guerra de Iugurta. El copista fou Gabriel Altadell tal com indica al colofó, probablement escrit a Nàpols.
Apià, Pere, 1495-1552. Astronomicum Caesareum. Ingolstadii : in aedibus nostris, Petrus Apianus, 1540 mense maio. 
[61] f.: il. 2º (45 cm)
 
 
 
Considerat un dels impresos més espectaculars del segle XVI, l’obra és un compendi dels coneixements contemporanis sobre l’astronomia. El llibre conté 35 esferes mòbils, totes elles acolorides a mà i una qualitat tipogràfica i il·lustrativa excepcionals.
Schedel, Hartmann, 1440-1514. Liber chronicarum. Norimbergae : Antonius Koberger, 12 juliol, 1493. 
[20], 299, [6] f.; 2º
 
 
Coneguda com la Crònica de Nuremberg, es considera una de les obres mestres de la impremta incunable, tant per la part artística com pel seu contingut, la composició i la compaginació de la història del món, a base de text i il·lustració, des de la seva creació fins el dia del Judici Final. L’obra consta de 1809 gravats, dels quals només 645 són diferents. La majoria dels gravats són atribuïts al taller de Michael Wolgemuth, on treballava per aquesta època el jove Albert Dürer, per la qual cosa possiblement col·laborà en la seva execució.
 
Justinià I, emperador bizantí, 482-565. Codex Justiniani, cum Accursii commentariis. Bolonya, segle XIV. 
201 f. ; 430x275 mm.
 
 
El Codex és una de les quatre parts que formen el Corpus Iuris Civilis, la influent compilació de dret romà duta a terme per l’emperador Justinià. Escrit sobre pergamí, en lletra gòtica, hi destaquen les inicials historiades amb la figura de l’emperador. Profusament anotat amb postil·les manuscrites, procedeix de la catedral de Girona i fou adquirit per Marià Aguiló el 1858 per a la biblioteca de la Universitat.
Livi, Tit, 59 aC-17 dC. Titi Livii Patavinii ab Urbe condita libri decem. Florència, 1460. 
[1], 248 f; 390x279 mm.
 
 
Manuscrit important tant per la decoració com per la tradició del text de Livi. Ab urbe condita libri (normalment coneguda com Dècades) és una historia de la civilització romana, des de que es va fundar la ciutat de Roma fins el 9 a.C. 
El manuscrit conté una inicial daurada amb orla renaixentista de factura italiana al f.[2],de gran bellesa, decorada amb vinya blanca i il·luminada amb or i els colors blau, verd i rosa. Lletra humanística o rodona.
Fuchs, Leonhart, 1501-1566. De historia stirpium commentarii insignes, maximis impensis et vigiliis elaborati... Basileae : in officina Isingriniana, 1542. 
[28], 896, [4] p.: il.; 2º
 
 
 
Tractat de plantes medicinals que inclou la descripció, usos terapèutics i gravat de gran qualitat de més de cinc-centes plantes. Introdueix altres plantes fins ara no estudiades provinents del nou món.