Dia Internacional de les Dones: Nou portal Dones artistes UB+ del CRAI de la UB
Des del gener de 2023, el CRAI de la Universitat de Barcelona està treballant en el projecte col·laboratiu Dones artistes en què actualment participen la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya), el CRAI Biblioteca de Belles Arts i el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.
Aquest projecte té com a objectiu fer valdre i donar visibilitat a les dones artistes que han creat o que actualment estan creant obres en diferents àmbits de les arts visuals. La iniciativa s'emmarca dins d'un projecte marc anomenat Projecte IRIS: visibilitzant dones singulars que hem definit per aglutinar i donar sentit a totes les acciones que estem treballant des d’una perspectiva de gènere. Entre elles i com a principals, els portals d’autoritats de dones i també la creació d’espais i exposicions al voltant de dones singulars.
La producció d’aquestes dones artistes abasta tant les arts plàstiques tradicionals, com són la pintura, l’escultura, el gravat, el dibuix, etc., com disciplines més actuals, que van des de la fotografia o la cinematografia a l’anomenat Art dels nous mitjans, que inclou obres creades amb noves tecnologies electròniques o digitals, o que incorporen el seu ús en el procés de producció o d’exhibició, com per exemple el videoart, les instal·lacions multimèdia, l’art interactiu, el fotomuntatge digital, la realitat virtual, les media performances o la Net.art, entre moltes d’altres.
En general, i salvant algunes poques excepcions, el públic no especialitzat, no coneix gaires noms de dones artistes. Existeix encara avui en dia una situació de desigualtat en termes de visibilitat, coneixement, reconeixement i també remuneració del treball d’aquestes artistes en comparació als homes. Són poques les obres de dones que podem trobar en els museus en comparació a les exposades d’homes i les seves obres acostumen a cotitzar-se amb preus més baixos en galeries i subhastes. Tot això fomenta que no siguin gaire conegudes i/o reconegudes en comparació als homes artistes.
El CRAI Biblioteca de Belles Arts, el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història i la biblioteca del MNAC tenen especial cura en salvaguardar en els seus fons les obres sobre aquestes artistes i els catàlegs de les seves exposicions, que són una font d’informació molt valuosa per conèixer els seus noms i les seves obres i en alguns casos són també l’única evidència que ens queda de l’existència d’una dona artista.
A partir d’aquestes obres i en relació amb les activitats que promou i realitza cada any el CRAI de la UB per promoure la paritat de gènere amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, va sorgir la idea del projecte col·laboratiu Dones Artistes.
Des del gener de 2023 ja es treballa en la fase d’identificació de les dones artistes a partir dels recursos bibliogràfics existents i l'octubre de 2023 es començaran els treballs de redacció dels registres d’autoritat de cadascuna d’elles per donar-les visibilitat en els catàlegs d’autoritat. D’altra banda, es treballa en l’organització i creació de futures exposicions temporals per difondre aquests recursos, que ajudaran a descobrir i conèixer aquestes artistes i la seva creativitat.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Musée d'Orsay i el Musée de l'Orangerie de Paris, han col·laborat en l'organització d'aquesta exposició que porta per títol Gaudí, inaugurada a Barcelona el 21 de novembre de 2021 i que viatjarà a Paris el 14 de març de 2022.
El comissari general de l'exposició és el Dr. Juan José Lahuerta, professor d'Història de l'Art i d'Arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya, i director de la Càtedra Gaudí a l'ETSAB.
La mostra sobre Antoni Gaudí ofereix una nova visió de l'artista com una figura única, però no aïllada, i situa la seva obra en el context local i internacional. Es vol crear una dialèctica entre l'obra gaudiniana i la d'altres creadors contemporanis, sigui en l'àmbit del disseny, de l'arquitectura, de l'art o de la cultura en general. Evoca l'entorn social, polític i econòmic de la Barcelona de la fi del segle XIX i principis del segle XX, de la qual Gaudí és un dels grans protagonistes i, sens dubte, el màxim intèrpret.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb el MNAC amb el préstec de diversos exemplars de les publicacions satíriques: L'Esquella de la Torratxa i La Piula així com els llibres: La Semana sangrienta : sucesos de Barcelona : historia, descripciones, documentos, relatos, vistas, etc., etc. (1909) i La Revolución de Julio en Barcelona : su represión, sus víctimas, proceso de Ferrer, con el informe del fiscal y el del defensor señor Galcerán / recopilación completa de sucesos y comentarios por José Brissa (1910).
No us la perdeu! Aquí a Barcelona fins al 6 de març de 2022 o a París, el que preferiu…
El passat 18 de març es va inaugurar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició que porta per títol La guerra infinita. Antoni Campañà que descobreix les diferents facetes de l’obra d’aquest fotògraf nascut a Arbúcies l’any 1906 i que va morir a Sant Cugat del Vallès, l’any 1989, tot posant el focus en les fotografies que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola.
Aquestes fotografies foren trobades per la seva família de manera fortuïta fa pocs anys. Es tracta d’un conjunt d’imatges, de gran qualitat artística i rellevància històrica, que van ser amagades en una capsa pel propi artista on van romandre durant més de setanta anys des del final de la Guerra Civil fins al 2018.
La capsa, amb centenars d’imatges inèdites, és ara coneguda com “la capsa vermella” i suposa una aportació molt important per al patrimoni fotogràfic del país, especialment pel que fa a la Guerra Civil, situant a Campañà com un dels grans noms de la fotografia del segle XX.
L’exposició, comissariada per Toni Monné, Arnau Gonzàlez i Vilalta i Plàcid Garcia-Planas, descobreix un gran nombre d’aquestes fotografies inèdites, mai positivades ni pel propi fotògraf. La majoria de les peces de l’exposició procedeixen del fons de la família de l’artista, que ha decidit fer un important dipòsit de 63 fotografies de l’etapa pictorialista anterior a la guerra, al museu. Una part d’aquests materials es mostraran també per primera vegada a l’exposició.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha participat a la mostra cedint material del nostre fons com les revistes L’espagne antifascista o Solidaridad obrera , el cartell Voteu el Front Català d’Ordre o el fulletó España: un libro de imágenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas, editat a Barcelona l’any 1937 per l’ Oficina d’Informació Exterior de la CNT- FAI, entre d’altres.
S’ha elaborat un catàleg i un dossier de premsa amb informació addicional de la mostra, que forma part del programa “Guerra Civil. Art, conflicte i memòria” que tindrà lloc al museu fins al setembre amb un gran nombre d’activitats.
L'exposició es podrà visitar fins al 18 de juliol de 2021.
El 80 aniversari del final de la Guerra Civil és una ocasió per reflexionar sobre el vital paper de la moneda i del diner, en les seves diferents formes, al llarg del conflicte.
En aquest context el MNAC ha organitzat el curs en dues jornades, el 27 i 28 de novembre de 2019 a l'Espai Innova del MNAC:
El preu del curs és de 30 € pel públic en general i 25 € per a estudiants, jubilats, titulars del carnet de Biblioteques de Barcelona i Amics del Museu.
EL CRAI Biblioteca de Reserva participa en l'exposició del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Històries metàl·liques. Art i poder a la medalla europea.
El llibre exposat és:
Académie Royale des Médailles & des Inscriptions. Medailles sur les principaux evenements du regne de Louis le Grand. A Paris : de l'Imprimerie Royale, 1702
L'exposició és comissionada per Albert Estrada i Rius i la podeu visitar des del 16 d'octubre del 2014 fins al 18 d'octubre del 2015.