La universitat i els sanitaris a Catalunya durant la Guerra de Successió (1700-1715)
La Universitat fou una de les institucions que més patí les conseqüències de la derrota a la Guerra de Successió. Fou clausurada el 1714, i es reobrí el 1717 a Cervera, amb unes noves i restrictives constitucions. El càstig fou conseqüència de la destacada i decidida actuació dels estudiants i d’alguns professors, en la defensa de Barcelona i la resta del territori català, enfront de l’exèrcit borbònic. També l’estament sanitari –metges, cirurgians, apotecaris- actuaren amb altruisme, atenent als ferits i malalts, en hospitals i fronts de batalla, sense distinció de bàndol.
Hem estructurat aquesta exposició en quatre etapes. La primera ens explica com era la formació dels futurs sanitaris, i com treballaven els metges, cirurgians i apotecaris a la Catalunya del segle XVII. A la segona, hi trobem la participació dels professors i estudiants universitaris, junt amb els professionals sanitaris, en els episodis de la Guerra de Successió, i el paper dels hospitals. A la tercera, descrivim les conseqüències de la desfeta: l’exili dels sanitaris austriacistes; la marginació de l’ús científic de la llengua catalana; la promulgació del “Decret de Nova Planta”; i la creació de la Universitat de Cervera. Finalment, a la segona meitat del segle XVIII, es produeix una forta emigració de sanitaris catalans cap a Madrid; la creació del “Reial Col·legi de Cirurgia” i de l’”Acadèmia Mèdico Pràctica” a Barcelona.
Aquest breu recorregut vol retre un homenatge als sanitaris i universitaris que actuaren generosament per preservar la nostra llibertat i identitat col·lectiva.
Els textos utilitzats al llarg de tota l'exposició són reproduccions íntegres dels originals citats en cada apartat.
|
Coordinació i Documentació Històrica |
Material Gràfic i Bibliogràfic Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Biblioteca de Catalunya CRAI Biblioteca de Medicina CRAI Biblioteques de la UB Institut d’Estudis Ilerdencs |
