Rozman com a investigador i docent

L'investigador

Ciril Rozman va néixer el 19 de juny del 1929 a Ljubljana (Eslovènia). Està casat i és pare de 7 fills. L’any 1945 deixà el seu país natal i el 1948 inicià els seus estudis a la Facultat de Medicina de Barcelona. La seva formació es realitzà íntegrament de la mà de dos grans mestres de la Medicina Catalana: profs. A. Pedro Pons i P. Farreras Valentí. El 1967 obtingué la Càtedra de Patologia i Clínica Mèdiques de la Universitat de Salamanca i el 1969 la de Barcelona, on succeí els seus dos mestres en la Càtedra de Medicina i en la Direcció de l’Escola d’Hematologia, respectivament. En ambdues, la Facultat de Medicina i l’Hospital Clínic, va contribuir de manera molt important a la creació d’un Departament de Medicina modern (amb 12 anys d’avançament a la promulgació de la LRU) que és reconegut com el millor de l’Estat. Actualment és Professor Emèrit de la Universitat de Barcelona.

En el camp de la Medicina Interna, és una de les personalitats més reconegudes a Espanya i als països de parla hispana. La seva influència s’exerceix fonamentalment a través de dues publicacions: com a Director del millor text espanyol de medicina Farreras-Rozman: Medicina Interna (edicions 8ª a 18ª, de 1972 a 2016), i com a editor de la revista Medicina Clínica (des del 1972 fins al 1999), que té l’índex d’impacte més alt d’Espanya i de la que actualment és editor emèrit.

En Hematologia, els seus principals camps d’investigació són la leucèmia limfàtica crònica (LLC) i el trasplantament de medul·la òssia (TMO). La seva activitat científica es reflecteix en més de 850 articles (més de 370 a revistes internacionals) i contribucions en 132 llibres. Les seves publicacions han aparegut en revistes de prestigi i gaudeixen d’una notable visibilitat internacional (el nombre de citacions total està entorn els 15000). El seu índex d’Hirsh (“h”) és de 59.

És considerat com un dels experts mundials en la leucèmia limfàtica crònica. Pertany al Core Group de l’International Workshop for Chronic Lymphocytic Leukaemia. Aquest grup ha organitzat ja 12 workshops. El Prof. Rozman ha presidit el 5è workshop i també la reunió per a la preparació d’un important article (Chronic lympohocytic leukemia: Recommendations for diagnosis, staging and response criteria: Ann Intern Med 1989; 110: 236-238). Entre altres reconeixements internacionals per aquesta tasca, cal destacar-ne dos: En primer lloc, fou escollit com Guest Editor de la monografia Chronic Lymphocytic Leukaemia and Related Disorders (Baillière’s Clin Hematol 1993; vol 6). En segon lloc, la millor revista mundial de medicina, The New England Journal of Medicine li encarregà una revisió sobre aquesta malaltia (New Engl J Med 1995; 333: 1052-1057). Aquesta circumstància constitueix la primera vegada en què l’esmentada revista encarrega un article de revisió a un autor espanyol. Conjuntament amb els seus col·laboradors, ha contribuït substancialment a un millor coneixement dels factors pronòstics, a la identificació de la LLC quiescent i establir-ne les normes per al diagnòstic i el tractament.

El seu curriculum vitae relacionat amb el trasplantament de medul·la òssia s’inicià en 1976. Després d’una estança en el Fred Hutchinson Cancer Center (Seattle, USA) i una estreta amistat amb el Prof. E.D. Thomas (Premi Nobel 1990), realitzà amb els seus col·laboradors el primer TMO al·logènic en Espanya. Des de 1976, ha dedicat a aquest procediment terapèutic nombroses activitats en els camps de la pràctica clínica, promoció i recerca. Amb els seus col·laboradors ha realitzat més de 1000 trasplantaments, havent estat pioner en la introducció de noves modalitats: TMO autogènic; TMO al·logènic a partir de donants no emparentats i TMO al·logènic amb progenitors de sang perifèrica. La seva activitat promocional ha tingut una gran influència tant a Espanya com a Llatinoamèrica. Sota la seva direcció han rebut entrenament en les tècniques del TMO més de 100 metges tant de l’Estat Espanyol com de l’estranger. Ha contribuït decisivament a la creació del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO). Més recentment ha potenciat l’establiment del primer banc espanyol de progenitors hemopoètics de cordó umbilical. A la vegada, com a conseller científic del NETCORD –organització que reuneix els bancs de cèl·lules de cordó umbilical més importants del món– està contribuint al desenvolupament internacional del trasplantament a partir d’aquests progenitors hemopoètics.

D’ençà 1977, és membre de l’European Group for Blood and Marrow Transplant (EBMT), Basel, Suïssa. Des de 1984 és membre de l’Advisory Committee de l’International Bone Marrow Transplant Registry (IBMTR), Milwaukee, Wisconsin, USA i des de 1989 Counsellor de l’esmentat organisme. El 1988, va contribuir com membre fundacional a la creació de la Fundació Internacional José Carreras per a la lluita contra la leucèmia (FIJC) on ha estat el seu Vice-president fins al 2012, essent actualment Patró d’Honor i President de les seves Comissions Científiques Nacional i Internacional i a la vegada és un actiu promotor de l’Institut de Recerca Josep Carreras contra la leucèmia. Des de 1994 és membre del Comitè Nacional del TMO. El 1994, fou nomenat President de la Comissió Assessora de Trasplantaments de Progenitors Hemopoètics de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins al 2012.

Ha format part o és membre del Editorial o Advisory Board, entre altres dels següents organismes o revistes: European School of Haematology (París, França), Mediterranean Blood Club (Milà, Itàlia), Nouvelle Revue Française d’Hématologie (París, França), Haematologica (Pavia, Itàlia) de la que és actualment editor associat, Annals of Hemtaology (Ulm/Donau, Alemanya), Hematology Reviews and Communications (Southampton, UK), Laboratory and Clinical Medicine (Minneapolis, MN, USA), Hematology (London, UK –revista de la que actualment és Honorary Member del seu Editorial Board– ) i Hematology Journal (London, UK). Organitzà i presidí el congrés de la International Society of Hematology, European and African Division, celebrat a Barcelona (1983). Presidí la reunió anual del European Bone Marrow Transplant (EBMT) a Sierra Nevada (1984).

Des de 1990, és membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Entre 2001 i 2003 fou President del Consell assessor de Sanitat, del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.