Portada | Rozman com a investigador i docent |
Premis, homenatges i reconeixements |
Alguns dels seus llibres |
Història de "Farreras-Rozman: Medicina Interna" |
Contribucions en altres llibres |
Galeria d'imatges |
L'investigador
d'Andalán.
Ciril Rozman va néixer el 19 de juny del 1929 a Ljubljana (Eslovènia). Està casat i és pare de 7 fills. L’any 1945 deixà el seu país natal i el 1948 inicià els seus estudis a la Facultat de Medicina de Barcelona. La seva formació es realitzà íntegrament de la mà de dos grans mestres de la Medicina Catalana: profs. A. Pedro Pons i P. Farreras Valentí. El 1967 obtingué la Càtedra de Patologia i Clínica Mèdiques de la Universitat de Salamanca i el 1969 la de Barcelona, on succeí els seus dos mestres en la Càtedra de Medicina i en la Direcció de l’Escola d’Hematologia, respectivament. En ambdues, la Facultat de Medicina i l’Hospital Clínic, va contribuir de manera molt important a la creació d’un Departament de Medicina modern (amb 12 anys d’avançament a la promulgació de la LRU) que és reconegut com el millor de l’Estat. Actualment és Professor Emèrit de la Universitat de Barcelona.
En el camp de la Medicina Interna, és una de les personalitats més reconegudes a Espanya i als països de parla hispana. La seva influència s’exerceix fonamentalment a través de dues publicacions: com a Director del millor text espanyol de medicina Farreras-Rozman: Medicina Interna (edicions 8ª a 18ª, de 1972 a 2016), i com a editor de la revista Medicina Clínica (des del 1972 fins al 1999), que té l’índex d’impacte més alt d’Espanya i de la que actualment és editor emèrit.
En Hematologia, els seus principals camps d’investigació són la leucèmia limfàtica crònica (LLC) i el trasplantament de medul·la òssia (TMO). La seva activitat científica es reflecteix en més de 850 articles (més de 370 a revistes internacionals) i contribucions en 132 llibres. Les seves publicacions han aparegut en revistes de prestigi i gaudeixen d’una notable visibilitat internacional (el nombre de citacions total està entorn els 15000). El seu índex d’Hirsh (“h”) és de 59.
És considerat com un dels experts mundials en la leucèmia limfàtica crònica. Pertany al Core Group de l’International Workshop for Chronic Lymphocytic Leukaemia. Aquest grup ha organitzat ja 12 workshops. El Prof. Rozman ha presidit el 5è workshop i també la reunió per a la preparació d’un important article (Chronic lympohocytic leukemia: Recommendations for diagnosis, staging and response criteria: Ann Intern Med 1989; 110: 236-238). Entre altres reconeixements internacionals per aquesta tasca, cal destacar-ne dos: En primer lloc, fou escollit com Guest Editor de la monografia Chronic Lymphocytic Leukaemia and Related Disorders (Baillière’s Clin Hematol 1993; vol 6). En segon lloc, la millor revista mundial de medicina, The New England Journal of Medicine li encarregà una revisió sobre aquesta malaltia (New Engl J Med 1995; 333: 1052-1057). Aquesta circumstància constitueix la primera vegada en què l’esmentada revista encarrega un article de revisió a un autor espanyol. Conjuntament amb els seus col·laboradors, ha contribuït substancialment a un millor coneixement dels factors pronòstics, a la identificació de la LLC quiescent i establir-ne les normes per al diagnòstic i el tractament.
El seu curriculum vitae relacionat amb el trasplantament de medul·la òssia s’inicià en 1976. Després d’una estança en el Fred Hutchinson Cancer Center (Seattle, USA) i una estreta amistat amb el Prof. E.D. Thomas (Premi Nobel 1990), realitzà amb els seus col·laboradors el primer TMO al·logènic en Espanya. Des de 1976, ha dedicat a aquest procediment terapèutic nombroses activitats en els camps de la pràctica clínica, promoció i recerca. Amb els seus col·laboradors ha realitzat més de 1000 trasplantaments, havent estat pioner en la introducció de noves modalitats: TMO autogènic; TMO al·logènic a partir de donants no emparentats i TMO al·logènic amb progenitors de sang perifèrica. La seva activitat promocional ha tingut una gran influència tant a Espanya com a Llatinoamèrica. Sota la seva direcció han rebut entrenament en les tècniques del TMO més de 100 metges tant de l’Estat Espanyol com de l’estranger. Ha contribuït decisivament a la creació del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO). Més recentment ha potenciat l’establiment del primer banc espanyol de progenitors hemopoètics de cordó umbilical. A la vegada, com a conseller científic del NETCORD –organització que reuneix els bancs de cèl·lules de cordó umbilical més importants del món– està contribuint al desenvolupament internacional del trasplantament a partir d’aquests progenitors hemopoètics.
de Notícies UB
D’ençà 1977, és membre de l’European Group for Blood and Marrow Transplant (EBMT), Basel, Suïssa. Des de 1984 és membre de l’Advisory Committee de l’International Bone Marrow Transplant Registry (IBMTR), Milwaukee, Wisconsin, USA i des de 1989 Counsellor de l’esmentat organisme. El 1988, va contribuir com membre fundacional a la creació de la Fundació Internacional José Carreras per a la lluita contra la leucèmia (FIJC) on ha estat el seu Vice-president fins al 2012, essent actualment Patró d’Honor i President de les seves Comissions Científiques Nacional i Internacional i a la vegada és un actiu promotor de l’Institut de Recerca Josep Carreras contra la leucèmia. Des de 1994 és membre del Comitè Nacional del TMO. El 1994, fou nomenat President de la Comissió Assessora de Trasplantaments de Progenitors Hemopoètics de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins al 2012.
Ha format part o és membre del Editorial o Advisory Board, entre altres dels següents organismes o revistes: European School of Haematology (París, França), Mediterranean Blood Club (Milà, Itàlia), Nouvelle Revue Française d’Hématologie (París, França), Haematologica (Pavia, Itàlia) de la que és actualment editor associat, Annals of Hemtaology (Ulm/Donau, Alemanya), Hematology Reviews and Communications (Southampton, UK), Laboratory and Clinical Medicine (Minneapolis, MN, USA), Hematology (London, UK –revista de la que actualment és Honorary Member del seu Editorial Board– ) i Hematology Journal (London, UK). Organitzà i presidí el congrés de la International Society of Hematology, European and African Division, celebrat a Barcelona (1983). Presidí la reunió anual del European Bone Marrow Transplant (EBMT) a Sierra Nevada (1984).
d'Andalán.
Des de 1990, és membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Entre 2001 i 2003 fou President del Consell assessor de Sanitat, del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.
La Reforma del Departament de Medicina
El 1972 el Dr. Rozman, juntament amb els Drs. Asenjo, Pera i Rodés, van emprendre la reforma del Departament de Medicina de l’Hospital Clínic i el van convertir en un dels millors de l’estat.
Les obres que aquí presentem són una commemoració d’aquell fet:
- Departament de Medicina: 30 anys. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 2002.
- Asenjo Sebastián MA. Propostes i resultats. Desembre 1971-maig 1972. Gimbernat Revista d’Història de la Medicina Catalana, 45, 235-247.
- Pera C. La reforma necessària de 1972 i les seves conseqüències. Gimbernat Revista d’Història de la Medicina Catalana, 45, 219-228.
- Rodés J. Evolució de la recerca biomèdica a l'Hospital Clínic i la Facultat de Medicina. Gimbernat Revista d’Història de la Medicina Catalana, 45, 249-255.
- Rozman C. Reforma del 1972: records personals i reflexions per al futur. Gimbernat Revista d’Història de la Medicina Catalana, 45, 229-234.
Text complet dels articles disponible a www.raco.cat
,
El docent
També s'ha de tenir en compte la seva faceta com a docent, a continuació es relacionen les de tesis doctorals dirigides pel Prof. Ciril Rozman:
- Agusti-Vidal A. Contribución de la espirografía y de la gasometría arterial al diagnóstico diferencial entre bronquitis crónica y enfisema pulmonar. 1970
- Ayats Aubert R. Contribución del cultivo de CFU-Gm al estudio de las leucemias agudas y síndromes mielodisplásticos. 1989
- Aymerich Gregorio M. Estudio del tamaño linfocitario en los síndromes linfoproliferativos crónicos de expresión hemoperiférica : valor pronóstico del volumen linfocitario en la leucemia linfática crónica. 1990
- Bladé J. Mieloma múltiple, factores pronósticos y clasificación por estadíos. 1984
- Briones Mejide J. Estudio del quimerismo tras el trasplante alogénico de progenitores hemopoyéticos de sangre periférica. 1998
- Brugués Riera RM. Morfometria ultraestructural de las plaquetas humanas normales. 1980
- Callis de Nadal M. Desarrollo de un modelo de predicción de la afectaciónabdo minal en la enfermedad de Hodgkin. 1994
- Cardellach F. Estudio comparativo morfológico y funcional de los granulocitos neutrofilos humanos obtenidos por los métodos de filtración y de centrifugación a flujo contínuo. 1979
També disponible online al TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) - Carreras i Pons E. Estudio de la hepatopatía no infiltrativa asociada a la enfermedad de Hodgkin. 1984
- Cervantes Requena F. Leucemia mieloide crónica : factores pronósticos e intento de clasificación por estadios. 1982
- Company Sala R. Estudio comparativo de lípidos y lipoproteinas entre suero materno y cordón umbilical. 1972
- Diez Balda V. Valor de las presiones de la arteria pulmonar como índice de la función ventricular izquierda. 1975
- Diumenjo Riveros MC. Factores pronósticos en los linfomas no hodgkinianos. 1984
- Domingo Albós A. Acción del cetoglutarato de imidazol sobre el funcionalismo plaquetário : estudios experimentáles y perspectivas clínicas. 1972
- Durántez Martínez A. Estudio de los antígenos asociados a leucemia. 1976
- Durántez Martínez A, Rozman C. Estudio de los antígenos asociados a leucemia : resumen de la tesis presentada. Barcelona : Universidad. Secretariado de Publicaciones. Intercambio Científico y Extensión Universitaria; 1979
- Estapé J. Contribución al estudio de la inmunidad celular en la enfermedad de Hodgkin por medio de antígenos cutáneos. 1972
- Feliu Frasnedo E. Estudio del funcionalismo granulocitario en la cirrosis hepática. 1978
- Fernández-Huerta García J. Contribución al estudio del quimiotactismo leucocitario. 1973
- Fuster V. Nueva orientación para el estudio de la función de las plaquetas : detección del factor plaquetario 4 : métodos e importancia clínica. 1971
- Gabás Vilella E. Resultados clínicos en el tratamiento del parikinsonismo con L-Dopa : cuatro años de experiencia. 1973
- Galofre Folch M. Contribución al estudio del higroma quístico. 1972
- Giralt Raichs M. Contribución al estudio de los trastornos de la hemostasia en el plasmocitoma. 1976
- Gonzalo Fonrodona A. El Complemento en las glomerulonefritis membranoproliferativas. 1975
- Grañena Batista A. Transfusión de Granulocitos. 1977
- Grau Junyent JM. Contribución al estudio de la miopatía alcohólica. 1982
També disponible online al TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) - Huidobro Tech EM. Patrón de la eliminación de la urea durante la hemodiálisis extracorpórea. 1971
- Manresa F. Volumen de cierre aéreo en patología respiratoria. 1973
- Marín Fernández PJ. Aplasia medular : análisis de los factores pronósticos. 1981
- Martínez Muñoz MC. Efecto de la administración de G-CSF sobre los progenitores hematopoyéticos y células accesorias de médula ósea y de sangre periférica de sujetos sanos: implicaciones en el trasplante alogénico. 1998
- Montserrat Canal JM. Control de la ventilación pulmonar en la diabetes mellitus. 1983
- Montserrat Costa E. El Antígeno Australia en la enfermedad de Hodgkin. 1974
També disponible online al TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) - Nadal Capara J de. Miastemia gravis : estudio de los efectos de la timectomia en su tratamiento, con especial referencia a los resultados clínicos y a los hallazgos histológicos. 1982
- Nomdedeu B. Interacción celular en la eritropoyesis. 1982
També disponible online al TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) - Pereira Saavedra A. Mielofibrosis primaria : estudio de los factores pronósticos. 1989
- Pérez-López FR. Redioinmunoensayo y endocrinologia de la prolactina humano. 1975
- Petit i Guinovart M. Contribución al estudio clínico de un nuevo antiarrítmico : clorhidrato de n-(dietilamino-3-propil)-n-fenil indanamina-2, ac-1802. 1973
- Picado Vallés C. Asbesto, tabaco y alcohol : relaciones etiológicas en patología pulmonar. 1982
També disponible online al TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) - Pujol Farriols R. Análisis comparativo de la calidad del ejercicio médico profesional entre médicos formados y no formados mediante el sistema MIR. 1993
- Pujol Moix N. Contribución al estudio del test de reducción espontánea del nitroazul de tetrazolio. 1972
- Ribera Santasusana JM. Leucemia aguda linfoblástica infantil y del adulto : análisis de los factores pronósticos. 1987
- Roca Torrent J. Valors de referència de l’espirometria forçada d’una població mediterrània. 1983
- Rodríguez Ferrera J-C. Estudio de la glucosa-6-fosfato deshidrogenasa en la población española. 1972
- Rodríguez-Roisin R. Aspectos fisipatológicos de la asbestosis pulmonar. 1975
També disponible online al TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) - Rozman Jurado M. Fenotipo de los granulocitos neutrófilos en diferentes fases de la leucemia mieloide crónica. 1991
- Rozman C. Contribución al estudio del esplenograma. 1957
També disponible online al TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) - Rubies Prat J. Contribución al estudio del metabolismo de los hidratos de carbono en las hepatopatías crónicas. 1971
- Sala H. Hiperreactividad bronquial en una población de referencia. 1983
- San Vicente Urondo L. Energía cardocirculatoria : mecanismos de compensación de los pacientes cardiópatas : posibilidades terapeúticas. 1982
- Sierra Gil J. Factores pronósticos en la leucemia aguda no linfoblástica. 1987
- Simó Camps E. Estudio de la inmunidad celular en pacientes afectos de cáncer de pulmón. 1976
- Torres Martí A. La Punción transtraqueal aspirativa y el cateter telescópico de las enfermedades infecciosas pulmonares. 1983
També disponible online al TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) - Urbano Ispizua Á. Aplicación de la técnica de la inmunofosfatasa alcalina en el estudio de las células leucémicas. 1989
- Urbano Márquez A. Estudio comparativo sobre la hepatotoxicidad de los esteroides anabolizantes : la nandrolona y la metandrostenolona. 1971
- Valls Solé J. Aportación técnica al estudio electromiográfico de la unidad motora. 1985
També disponible online al TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) - Varas Lorenzo MJ. Estudio de la gastrinemia en patología humana. 1979
- Vázquez Mata G. Alfa-1-antitripsina : contribución al estudio de la metodología bioquímica. Su importancia en patología respiratoria. 1972
- Viña Riera J. Obtención de la sustancia Forssaman pura e hidrosoluble a partir de hematies de carnero. 1969
- Vives i Corrons JL. Aportación al estudio de las eritroenzimopatias adquiridas en diversas hemopatias. 1987
- Vives i Puiggròs J. Análisis del sistema HL-A de histocompatibilidad. 1971
- Xaubet Mir A. Lavado broncoalveolar en las enfermedades pulmonares intersticiales difusas, con especial referencia a la asbestosis pulmonar. 1983