Història de "Farreras-Rozman: Medicina interna"

El tractat Farreras-Rozman: Medicina Interna ha tingut al llarg dels darrers 87 anys una gran influència sobre nombroses generacions de metges espanyols i hispano-americans. La complexitat del seu origen i evolució aconsellen realitzar aquests apunts que es refereixen tant a les persones com a les editorials que s’han ocupat de garantir la seva perllongada supervivència.

Persones. Cal esmentar en primer lloc tres metges extraordinaris: l’alemany Dr. Alexander von Domarus, així com els catalans Dr. Pere Farreras Sampera i el seu fill, Dr. Pere Farreras Valentí.

Les arrels de l’obra es troben en el llibre de text alemany Grundriss der inneren Medizin del Dr. Von Domarus, que va aparèixer l’any 1923 (Springer Verlag) i que va adquirir una gran fama entre els estudiants. Alexander von Domarus va nàixer el 1881 a Berlin. El 1912 es va fer càrrec de la direcció del Departament Mèdic de l’Hospital Municipal de Berlin Weissensee. Va exercir de Catedràtic des del 1931 a la Universitat de Berlin. El 1934 va ser nomenat director del Departament de Medicina Interna de l’Hospital Horst-Wessel (a Friedrichshain). El nucli de la seva investigació van ser las malalties de la sang.

La tercera edició del llibre més emblemàtic de l’autor alemany (1928) va ser traduïda per Pere Farreras Sampera, pare de Pere Farreras Valentí i publicada l’any 1929 amb el nom Manual Práctico de Medicina Interna. Farreras Sampera va nàixer l’11 d’agost de 1870 a Masnou (Barcelona) i fou veterinari i també metge. No es va limitar a fer una simple traducció de l’obra, sinó que també hi va afegir notes pròpies, que van merèixer l’elogi del seu amic Gregorio Marañón, que va a arribar a dir que "les seves notes al peu de pàgina eren tan importants com el text que havia traduït". La seva gran dedicació al llibre va durar bastants anys, doncs a banda de la primera edició del Domarus, va traduir també la segona (a partir de la dècima alemanya) i la tercera (a partir de la vintena alemanya), apareguda l’any 1949.

Al cap de 20 anys de feina constant, en la tercera edició en Farreras pare va tenir l’ajut del seu fill, Pere Farreras Valentí, qui de seguida agafà un cert protagonisme que ja no deixaria fins al final de la seva vida. Ell va convertir el Manual Práctico de von Domarus en un autèntic tractat en dos volums, tal com apareix ara. No sembla necessari en aquest moment glossar la figura d’en Pere Farreras Valentí, que va ser sense cap dubte un dels més grans internistes del segle passat. La seva biografia es pot conèixer amb detall llegint el llibre d’homenatge que li va dedicar la Fundació de l’Escola d’Hematologia Farreras i Valentí (2007) i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2008).

El que tal vegada pot ser d’interès és recordar breument la meva relació personal amb ell. En el si de la Clínica Mèdica A de l’Hospital Clínic de Barcelona, dirigida per la insigne figura històrica del Dr. Agustí Pedro i Pons, vaig tenir el privilegi de convertir-me aviat en el col·laborador més estret del Dr. Farreras, i pocs anys després en el seu metge (1959), així com en seu ajudant en la pràctica privada i amic personal. Finalment, el vaig succeir com a Catedràtic de la Universitat de Salamanca (1967) i com a Director de l’Escola d’Hematologia de la Universitat de Barcelona (1969). La meva participació en l’obra que ens ocupa va començar fa més de 60 anys. Després de la mort del Dr. Farreras (1968) he dirigit el tractat fins ara. Veure el meu nom lligat al del mestre més estimat constitueix per a mi un gran consol per la seva prematura desaparició.

En la tasca de dirigir l’obra he tingut molts col·laboradors, però ningú tan excepcional com l’actual subdirector, el Dr. Francesc Cardellach. Ell forma part dels meus deixebles predilectes des de 1969. Li vaig encarregar les responsabilitats creixents per molts motius, entre els que destaquen dos: és un gran defensor de l’esperit de l‘internisme que jo he heretat dels meus mestres i de la gran figura de William Osler, i confessa sentir pel nostre tractat una autèntica devoció. Estic plenament convençut que el Dr. Cardellach representa la garantía de la supervivència futura del Farreras-Rozman.

Editors. Durant 87 anys han intervingut en la vida del nostre llibre 6 editorials. He tingut el privilegi de tractar amb els responsables més directes de cada una d’elles. Respecte al tractat, les primeres 10 edicions van anar a càrrec de l’Editorial Marín. Vaig tenir l’oportunitat d’establir una relació d’afecte i gran amistat amb els representants de 3 generacions d’aquesta família. Curiosament, la primera edició portava inclús l’adreça (Provenza 273, Barcelona). Després, l’Editorial es va mudar a altres llocs de Barcelona i va establir delegacions a molts països de l’Amèrica llatina. L’any 1988 va donar un gran impuls al nostre tractat Ediciones Doyma, amb una presentació de l’onzena edició a càrrec del prestigiós intel·lectual espanyol prof. Laín Entralgo (transmesa via telefònica a diferents ciutats de la península). També la dotzena edició (1992) va anar a càrrec d’Ediciones Doyma, amb el propietari de la qual mantinc una bona amistat. La tretzena (1995) la va fer Ediciones Mosby/Doyma Libros, de la qual es va fer una edició en català (Harcourt Brace, S.A, 1997). La catorzena (2000) va ser produïda per Ediciones Harcourt S.A. i a partir de la quinzena totes van anar a càrrec d’Elsevier España, S.A. Guardo molt bons records de persones com Marta Bueno, Daniel Waingart, Lucía Ferreirós i Ma José Hernández, encarregats directes d’aquestes edicions. La relació actual amb la Sra. Alicia Pérez, de Elsevier, és, a més a més, de gran afecte mutu.

En un determinat moment es va creure que fóra interessant publicar com a complement del tractat el C. Rozman: Compendio de Medicina Interna. La primera edició (1997) va anar a càrrec de Harcourt Brace de España, S.A., de la qual es va fer una versió portuguesa, a Brasil (1999). La segona la va fer Ediciones Harcourt, S.A., amb una versió catalana (les dues l’any 2002). La tercera, quarta i cinquena van aparèixer els anys 2006, 2010 i 2014, respectivament, totes a càrrec d’Elsevier España, S.L. Pel proper abril 2017 està prevista l’aparició de C. Rozman y F. Cardellach: Compendio de Medicina Interna, 6a edició.

Ciril Rozman i Borstnar, 2016