Gil Perela J. La Tisis se cura : cartilla de vulgarización. Barcelona : Impr. La Polígrafa; 1932.
Explicació esquemàtica i clara de diferents aspectes, preventius i curatius de la tuberculosi. S'aprofundeix en alguns aspectes com el risc de les grans aglomeracions de persones aparentment sanes, la importància del clima, i la necessitat que el malalt conegui la patologia que té.
Sugrañes i Bardají F. Cartilla contra la tuberculosis. Barcelona : Imp. Inglada; 1911.
Aquí una “Cartilla”, concisa i breu, en forma de preguntes i respostes senzilles, però clara i que proporciona informació molt útil. Es va presentar en el Congreso de la Tuberculosis de 1910 a Barcelona. Té alguna il·lustració així com una creu de Lorena a la portada posterior.
Ferran i Clua J. Etiología, profilaxis y terapéutica de la tuberculosis. Barcelona : Impr. y Papelería de Lluís Clavero; 1903.
Part d'una sèrie de treballs experimentals del Laboratori Municipal de Barcelona. Explica la teoria que un grup de bacteries vulgars, del gènere coli, si invaeixen el nucli dels leucocits, no produeixen reaccions de coloració, però tenen la propietat de transmetre la tuberculosi. Accepta l'origen colibacil·lar de les bactèries causants de la tuberculosi.
Miralbell M. La Vacuna B.C.G. per via subcutània en el nadó. Barcelona : Arts Gràfiques Successors d’Henrich; 1932.
Aplicació d'una modificació feta per l'autor a la tècnica de vacunació de Calmette, millorant els seus resultats. Inclou gràfiques i radiografies.
Pla i Armengoln R. Breve noticia sobre la hemo-antitoxina Ravetllat-Pla y el suero Ravetllat-Pla para el tratamiento de la tuberculosis. Barcelona : Instituto Ravetllat-Pla,; 1924.
Explicació sobre el tractament de la tuberculosi amb la “hemo-antitoxina” i el “sèrum” Ravetllat-Pla. Dona per comprovat que “Todos, desde los primeros años de vida estamos infectados de tuberculosis, con localización en los ganglios del mediastino”, que pot ser clínicament latent o activa. Accepta que el bacil de Koch no és la única forma que adopta el patògen de la tuberculosi i que aquesta és bacteria d'atac, que és contra la que lluitan els medicaments que proposa.
Bigas Grau F. El Agua de mar y la tuberculosis. Barcelona : Impr. Torns Hnos. y Vila; 1910.
Referència als treballs de Quinton, amb injeccions subcutànies d'aigua de mar isotònica, pura i amb addició de iode. Resum de 12 observacions personals. El tractament era d'una injecció cada vuit dies, durant entre 20 i 25 setmanes.
Bertrán Rubio E. Cartas de un tísico a otro. Barcelona : Libr. de E. Puig; 1906.
Text de ficció: castes que el Dr. Trijueque, donà a l'autor (Cirili Ciruelo), sobre la salut d'un amigo seu al que anomena Caralampio.
Danés i Torras J. Colapsterapia. Gerona : Impr. y Libr. de Dolores Torres; 1914.
Explica el procediment i els resultats esperats per mitjà d'aquesta tècnica, indicada sobretot en la tuberculosi pulmonar unilateral y sense adherències pleurals, amb injeccions intrapleurals repetides de nitrogen. Aporta gràfiques, taules i imatges i mostra un dels primers casos a Catalunya sobre el tema.
Gimeno V. La Tuberculosis, el hogar y la escuela : conferencia dada por el profesor D. Valentín Gimeno en los salones de la Municipalidad de Gualeguay (República Argentina) el día 11 de agosto de 1902. Barcelona : Impr. de Riera y Jardí; 1904.
Conferència feta a Gualeguay (R. Argentina) al 1902. Presenta las opinions de l'autor sobre herència, contagi i prevenció de la tuberculosi pulmonar incidint en el paper de la família i de l'escola. Crítica la diversitat d'opinions dels metges.
Sayé L. La Tuberculosi de l’estudiant i la seva prevenció a la Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona : Universitat Autònoma de Barcelona; 1934.
Creació de l'Obra antituberculosa, per el reconeixement clínic i radiològic, dels alumnes que van ingressar a la Facultat de Medicina. Dades epidemiològiques. Detalls del programa. Bona quantitat de gràfiques i radiografies.
Rovira y Oliver R. De las pneumoconiosis. Barcelona : Establ. Tip. de los Sucesores de N. Ramirez y Ca.; 1881.
Un dels primers treballs extensos sobre pneumoconiosi a Catalunya. S’hi exposen algunes dades històriques, els materials que poden causar-les i les professions més exposades: esmoladors d’agulles, talladors de llimes, picapedrers, treballadors del tabac, teixidors, perruquers, etc. També l’examen de l’esput i la clínica i tractament.
Valenzuela F. Resúmen de aereoterapia ó aplicaciones médicas del aire. Madrid : Impr. y Libr. de Moya y Plaza; 1880.
Resum d’aquesta tècnica d’aplicació mèdica de l’aire. Establiment del carrer d’Atocha de Madrid. Preus. Indicacions més importants: Tuberculosi o patologies que hi predisposen. Asma, anèmies. Valoració de la tensió d’oxigen: augmentada (aire comprimit, aire sobre-oxigenat) o disminuïda (aire enrarit, aire suboxigenat). Indicacions de cada forma. Pràctiques aeroteràpiques.
Ferrándiz VL. El asma : sus principales manifestaciones con procedimientos naturales al alcance de todos para su curación. Prof. V.L. Ferrandiz. Barcelona : Sintes; 1926.
Explicació breu, clara, i amb algunes gràfiques, donant informació elemental sobre les formes d’asma, pronòstic, tractament general, alimentació, inhalacions, banys, friccions i formes d’embolicar el malalt.
Ferrándiz VL. La bronquitis : sus manifestaciones agudas y crónicas : cómo se evita y cómo se cura por medios naturales. Barcelona : Libr. Sintes; 1926.
Explicació breu, en forma de cartilla i algunes gràfiques, donant informació elemental sobre les bronquitis agudes i cròniques i algunes normes de prevenció i tractament.
El Libro de los fumadores : reglas para hacer del tabaco un uso higiénico y saludable : instrucción para mejorar su calidad y para que el fumador pueda graduar por sí mismo la fortaleza ó suavidad del cigarro, dotándole además de un aroma y sabor escelente. Barcelona : Impr. de Luis Tasso,; 1867.
Breviari sobre ús del tabac, amb informació i consells sobre la manera de fumar bon tabac, aconseguir un estalvi important i fer que no perjudiqui la salut. Bona part del redactat està en forma de notes curtes. Al final una vintena de pàgines de publicitat sobre articles per fumadors: pipes, petaques, mistos, paper de fumar (paper persa de palla d’arròs).
Sacanella E. De la tuberculosis reno-vesical : primera serie de diez nefrectomías. Barcelona : J. Horta; 1912.
Primer text d’una sèrie llarga amb títol semblant; en aquell moment la tuberculosi de ronyó i bufeta només tenia tractament quirúrgic: la nefrectomia total i, a més, extensa de l’urèter.
Cosculluela Armengol J. Tuberculosis quirúrgicas : su tratamiento y resultados obtenidos con el empleo de la fimio-antitoxina del Dr. Gil Acebedo. Barcelona : Impr. de Eugenio Subirana; 1928.
Explica els resultats que va obtenir el Dr. Gil Acebedo amb la fimio-antitoxina. Utilitat en el tractament de diverses formes, amb explicació d’històries clíniques: mal de Pott, coxàlgia, tumor blanc dels genolls o del colze. Altres formes de tuberculosi. Explicació complexa del medicament.
Romeo Mataró A. Tratamiento racional para la curación del tumor blanco con el suero antituberculoso : notas presentadas a todas las academias de medicina. [S.l. : s.n.]; 1897.
Tractament a base de limfa de moltó, que ha de tenir menys d’un any. Es pot donar per via digestiva (10 a 50 gotes/dia), o hipodèrmica, en forma menys atenuada. Reacció local i febre. Al cap de 6 dies segona injecció i després altres injeccions cada 6 dies, fins a un màxim de 5 dosis. Un mes de repòs. Pot seguir un període fistulós. Algunes crítiques.
La Vacunació antituberculosa de Calmette : B.C.G. / Servei d’Assistència Social dels Tuberculosos ; Laboratori Municipal. Barcelona : Impr. de la Casa de la Caritat; 1931.
Text en català i castellà editat pel servei d’assistència social dels tuberculosos del Laboratori Municipal de Barcelona. Vacunació del nadó per via digestiva. Vacunació per via subcutània (v. Pirquet) i intracutània (Mantoux). Interpretació de resultats. Imatges d’ambdues tècniques. Taules amb eficàcia de la vacuna. Orientacions i consells pràctics. Adreces d’assistència a Barcelona.
Ardèvol i Cabré JJ. Memoria acerca la fiebre amarilla : observada en Gibraltar en el año 1828. Barcelona : Impr. de la Viuda de Espona; 1846.
Dos informes col·lectius, fets per cirurgians militars amb destí a Catalunya, amb dates 1821 i 1822. El primer és més curt i clar: considera que la malaltia és d’origen exòtic o forani; que és contagiosa; i que els medis per a tallar-la són la neteja, ventilació, fumigacions amb àcids minerals; locions d’aigües alcalines i l’aïllament dels malalts.
Martínez y Vargas A. Resultados positivos del suero antidiftérico : discurso pronunciado en la sesión inaugural de la Academia Médico-farmacéutica de Barcelona el 31 Enero de 1897. Barcelona : Tip. de Balmas, Casmajó y Cia; 1897.
Text del discurs inaugural de l’any 1897 a l’Acadèmia Mèdico-Farmacèutica de Barcelona. Comenta les resistències que s’han expressat, inclús en l’ambient sanitari, per a generalitzar la utilització del sèrum contra la diftèria, per temor dels seus riscos, o la suposada manca d’utilitat, el que es coneix com la “campanya antisuerista”. Fa referència als resultats molt positius a l’Hospital de nens (Vidal Solares), al Laboratori Municipal (Ferran) i a la càtedra de Pediatra (Martínez Vargas).
El Paludisme en el Baix Llobregat : actuació de la Comissió Mixta Executiva per a la lluita antipalúdica en el Baix Llobregat des de desembre de 1921 a novembre de 1922. Barcelona : Imp. de la Casa de Caritat; 1922.
Comissió àmplia, de la que formen part pel sector tècnic els Drs. Pittaluga, Sayé i Pere Domingo. El president és el Dr. Josep Estadella, Conseller de Beneficència i Sanitat de la Mancomunitat. Treball molt detallat i important, per a la millora de la sanitat de la zona, tenint el compte els interessos i algunes resistències. La primera conclusió és: Necessitat d’insistir en les gestions oficials per a aconseguir la supressió del conreu de l’arròs. La gràfica demostra la relació clara entre l’increment de malalts i l’augment de les zones cultivades d’arròs. El to de la memòria es suau, però ferm.
Pérez Jiménez N. El Carbunco en el hombre y los animales. Barcelona : Impr. de Henrich; 1892.
Demostra la persistència de l’interès sanitari del carboncle, tan en bestiar, amb alguna epidèmia esporàdica i com a risc persistent en els ramats per l’existència de prats infectats, i el risc en treballadors en contacte amb aquests animals, principalment en personal d’escorxadors i pellaires.
Moragas i Gràcia R. Vint anys de tractament de la febre de Malta : impressió personal sobre el millor tractament a emprar : influència de les estacions sobre la difusió de la febre de Malta i tifoidea. Gracia. 1932.
Impressió personal sobre el millor tractament de la brucel·losi. Influència de les estacions sobre la difusió de la febre de Malta i tifoidea”. Barcelona, 1932.
Jimeno y Egúrovide M. Algunos datos etiológicos sobre la llamada parotiditis epidèmica. Pamplona : [s.n.]; 1883.
Tesi de doctorat. Malaltia poc freqüent en el seu medi. Exposició d’un cas, amb fenòmens inflamatoris a les zones de les paròtides, també intens edema i dolor a zona testicular. Nombrosos casos en nois i noies, en aquestes a casi totes hi ha sensació de dolor en mames i vulva. Considera que no és un problema local sinó general. Creu que no és contagiosa.
¿Ha pensado usted en la lepra? : folleto de divulgación dedicado al médico general. Madrid : Dirección general de Sanidad; 1936.
S’explica que la lepra és un problema sanitari important, al món. Europa és la part menys afectada, però encara hi ha punts actius, sobre tot al Sud. A Espanya és tema rellavant. Les xifres de les estadístiques oficials són molt inferiors a les reals. Descripció de les formes clíniques amb iconografia abundant i clara així com del seu diagnòstic de laboratori. Tinció pel mètode de Ziehl.
Viñeta i Bellaserra J. La Chique ou puce pénétrante, nigua des espagnols. Barcelona : Tip. de la Casa Provincial de Caridad; 1904.
Patologia parasitària, cutània profunda, més habitual a Amèrica, i amb una incidència menor a la península.
Ferran i Clua J. Estudios acerca de la rabia y su profilaxis. Barcelona : [s.n.]; 1888.
Fullet de contingut extens i dens, de 40 pàgines, en el que es recullen diferents estudis sobre la ràbia, fets al Laboratori Microbiològic de Barcelona i dirigits a la Reial Acadèmia de Medicina. Són: Nota sobre la inoculación anti-rábica en el hombre (pp. 3.12); Nota sobre la rabia paralítica (pp. 13-27); Sobre la incubación de la rabia por trepanación (pp. 28-31) i Fundamentos racionales del método pasteuriano contra la rabia.
Osuna PÁ. El Cólera en Valencia y la vacunación anti-colérica : conferencias dadas en el Salón de Sesiones de la excma. Diputación Provincial. [S.l. : s.n.]; 1885.
Reunió de dues conferències, publicades per la Diputació de Còrdoba, la primera sobre la vacunació, explicant les tècniques proposades pels doctors Ramón y Cajal i Jaume Ferran, arran de la epidèmia de València de 1885. El segon treball es sobre les dades epidemiològiques del brot colèric de la província de València.
Anet y Codina A. De la viruela y su profilaxis. Barcelona : Tip. de José Miret; 1878.
Treball presentat a la Académia Médico Farmacéutica de Barcelona. Dades històriques sobre coneixements des de principis del segle XVIII. Dades sobre la verola en el bou i el cavall. Enquesta en metges de Suïssa sobre l'obligatorietat de la vacuna, amb resposta positiva del 90%. S'acepta que la protecció de la vacuna és de 10 a 15 anys.
Badía y Andreu S. La Curación de la syphilis por las inyecciones hypodérmicas de bicloruro hydrargyrico según los métodos de los profesores Dr. Lewin de Berlín, Dr. Letamendi de Barcelona. Barcelona : Tip. de José Miret; 1873.
Treball extens que explica la utilització del biclorur de mercuri, por via hipodèrmica en el tractament de la sífilis. Els mercurials ja eren usats des del segle XVI, amb aquesta indicació, però principalment en forma d'aplicacions sobre la pell. Diferents formes d'aplicar la via subcutània. Escrit de Letamendi sobre aquesta via. Apèndix de Salvador Badía.
Viñas i Cusí F. La Glánola á Barcelona : estudi d’una de sas epidemias (1651-54) : acció de l’administració pública en l’antigor, en lo present y en lo pervindre. Barcelona : Estampa de la Casa Provincial de Caritat; 1901.
Estudi de la epidèmia de pesta de Barcelona de 1651-1652, al final de la Guerra dels Segadors. Esforços en diferents ciutats orientals per contenir la epidèmia (Hong-Kong, Macao, Bombai, Manila, Alexandria) i Porto. Treball presentat a la Acadèmia del Cos Mèdic Municipal de Barcelona.
Moragas y Gracia R. Las Tiñas de Barcelona : contribución al estudio de la distribución geográfica de las tiñas : con un resumen de todas las variedades descritas hasta hoy día, y técnica detallada para la preparación de los medios de cultivo y aislamiento de las especies. Barcelona : Talleres de Artes Gráficas Henrich; 1917.
Estudi epidemiològic de la incidència de casos de tinya en consultoris de dermatologia a la ciutat de Barcelona. Divisió entre consulta pública i privada. Descripció dels fongs causants de la patologia: Descripcions clíniques detallades.
Pastor Reig R. La Tifoidea en Valencia : apuntes para su profilaxis. Valencia : [s.n.]; 1919.
Discurs d'ingrés a la Acadèmia de València. Estudi clínic i epidemiològic detallat. Dades de Vaéncia entre 1897 i 1916. Amb les dades de tot l'Estat, la mortalitat per mil habitants, entre 1901 i 1915, ha baixat de 0,51 a 0,21, de forma progressiva, amb un petit repunt als anys 1906, 1911 i 1914. El coeficient per mil casos de mort ha baixat del 18,53 al 11,40.