- Els antecedents. Des de mitjans del segle XIX fins el 1902.
L’ensenyament de l’Otorinolaringologia a mitjans del segle XIX s’impartia dins l’assignatura de cirurgia. En el llibre d’Antoni Mendoza Rueda Estudios clínicos de cirugía hi ha tres capítols dedicats a l’ORL.
Els que volien aprofundir en el seu coneixement tenien l’oportunitat d’inscriure’s als cursos que feien professors lliures com: Lluís Suñé Molist i Ricard Botey Ducoing, dos dels pioners de l’especialitat a casa nostra. Botey serà l’introductor de la paraula oto-rino-laringologia (1888), i l’especialista amb més publicacions de l’etapa de 1888-1936.
En aquest període sorgiran les primeres revistes sobre l’especialitat publicades a Catalunya. La primera, la Revista de Laringologia, Otologia i Rinologia (1885-1901) fou fundada per Josep Roquer Casadesús. El 1899 es celebrarà a Barcelona el II Congrés Espanyol d’ORL.
Des de 1902 l’assignatura seria obligatòria a la llicenciatura. L’any següent sortiria el primer tractat d’ORL de l’estat espanyol, de Ricard Botey. 
Francesc de Sojo Batlle (1915 - 1920)
Francesc Sojo i Batlle (Valls -Alt Camp- 1850-Barcelona 1935) començà com a cirurgià general, i fou professor clínic de la facultat. Seria l’encarregat de l’ensenyament de l’assignatura d’ORL des del curs 1902-1903. A partir d’aquell any l’oftalmologia, la dermatologia i l’otorinolaringologia serien assignatures obligatòries de llicenciatura. El 1915 seria nomenat catedràtic, i l’ocupà fins el 1920. Fou el director de la revista La oto-rino-laringologia (1911-1912) on trobarem treballs de Sojo i dels seus col·laboradors a l’Hospital Clínic, especialment de Vicenç Falgar Audet. Es publicaren sis números.
Després de Sojo la càtedra la portà el seu fill Francesc Sojo Pratdesaba (1870-1947) com encarregat interí fins l’any 1926. Dirigirà junt amb Antoni Vila Coro, la revista Archivos del Instituto Oftalmológico y Oto-rino-laringológico (1927-1928) amb treballs principalment dels seus directors. En aquesta època també treballarà a l’Hospital Clínic, Lluís Vila Abadal (1889-1937).
Lluís Suñé Medan
Josep M. Roca de VinyalsFerran Casadesús Castells (1926 - 1951)
Ferran Casadesús Castells (Madrid 1881-Barcelona 1972) havia començat la carrera de medicina a Madrid i l’acabà a Barcelona el 1902. Després tornà a Madrid on s’especialitzà en ORL, influït pel seu oncle Josep Roquer Casadesús. Professor auxiliar d’ORL a Madrid, i cap de l’especialitat a la Creu Roja i a l’Institut Rubio de Madrid. Guanyà la càtedra de Barcelona el 1926. Durant a guerra marxà a Itàlia, i més tard passà a la universitat de Sevilla. El 1950 fundaria la revista Acta Oto-Rino-Laringológica Ibero-Americana. Es jubilà l’any 1951.
Entre els seus col·laboradors destacaríem a: Jordi Perelló Gilberga (que es dedicà principalment a la foniatria), Lluís Suñé Medan (serà professor auxiliar des del 1930, s’encarregà de la càtedra durant la guerra, i destacà per aplicació de la radiografia a l’ORL), Josep M. Roca de Vinyals (que fou professor adjunt i encarregat de la càtedra des de 1951 fins a 1954), i Gabriel Capella Bujosa (professor ajudant des de 1945 a 1952).
Adolf Azoy Castañé (1954 - 1971)
Adolf Azoy Castañé (1901 -1988) fou nomenat catedràtic d’ORL de Barcelona l’any 1954 que la va ocupar fins la seva jubilació l’any 1971. Amb l’entrada d’Azoy es volgué fer foc nou, i es produí una diàspora de metges del servei. Com a professor adjunt hi hagué Manuel Maños Gozalbo, i més tard Josep Traserra Parareda. Azoy fou secretari de la Facultat, i director de l’Hospital Clínic (1967-1971).
Ramon Avellaneda Mañosas (1972 - 1994)
Ramon Avellaneda Mañosas fou cap del servei d’ORL de l’Hospital Clínic des del 1972 fins el 1994. El 1973 va ser nomenat encarregat de la càtedra d’ORL, el 1975 professor adjunt numerari i des del 1980 profesor titular.
Josep Traserra Parareda (1973 - 2002)
Josep Traserra Parareda guanyà el 1971 la càtedra de Saragossa, i el 1973 la de Barcelona. Fou vice-degà en l’època de prof. Obiols, i vice-rector amb Jiménez de Parga. El 1975 va integrar-se al cos de professors adjunts Ramon Avellaneda Mañosas, que seria cap del servei de l’Hospital Clínic durant molts anys.