Isòtops i espectrometria de masses 100 anys del Nobel a Francis W. Aston

Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston. Exposició virtual del CRAI Biblioteca de Física i Química

Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston. Exposició virtual del CRAI Biblioteca de Física i Química

taulaisotops.jpg

 

El CRAI Biblioteca de Física i Química us ofereix l'accés virtual a l'exposició Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston que va ser inaugurada, en la seva versió física, el passat 23 de novembre de 2022 i que està ubicada a la planta 0 del CRAI Biblioteca.

 

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió la mostra ha versat sobre Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters.

 

Aston va estudiar química i física al Mason College, actual Universitat de Birmingham. El 1919, al Cavendish Laboratory de Cambridge, va dissenyar i construir l’espectrògraf de masses, un aparell que li va permetre separar i mesurar les masses de diferents isòtops del neó. Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques, és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la física nuclear actual.

 

El llegat d’Aston és també molt important en el camp de l’espectrometria de masses. Avui dia, els espectròmetres de masses són eines fonamentals en la majoria de laboratoris analítics i s’empren tant per detectar i identificar àtoms i molècules, com macromolècules, polímers i proteïnes. Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència, com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica.

 

Us convidem a visitar l'exposició presencialment i en el seu format virtual que ara us presentem.

 

ODS 9: Indústria, innovació i infraestructura

 

 

 

 

Inauguració de l'exposició Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston

Inauguració de l'exposició Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston

El passat dimecres 23 de Novembre es va inaugurar al CRAI Biblioteca de Física i Química l’exposició d’enguany: Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston.

 

L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb la conferència a càrrec del Dr. José Benlliure Anaya, catedràtic de Física de la Universidad de Santiago de Compostela amb el títol: La composición isotòpica de la materia. Su impacto en nuestras vidas un siglo después de su descubrimiento. També van participar a l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l'acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

 

Aquest és el dissetè any consecutiu (amb l’única excepció del 2020 causada per la pandèmia de la COVID-19) que a l’inici del curs acadèmic el CRAI Biblioteca de Física i Química, juntament amb la Comissió d’usuaris de la Biblioteca, organitza una exposició bibliogràfica sobre algun aspecte rellevant de la física i/o de la química commemorant algun fet important i relacionant-lo amb els fons que hi ha dipositats a la Biblioteca.

 

Aquest any 2022 és el centenari de l’atorgament del Premi Nobel de Química a Francis W. Aston, "pel seu descobriment, mitjançant el seu espectrògraf de masses, dels isòtops, en nombrosos elements no radiactius, i per enunciar la regla dels nombres enters". Amb aquest motiu, hem organitzat per al curs 2022-2023 una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb l’activitat científica de Francis W. Aston. La mostra ha estat a cura de la Dra. Encarnación Moyano, Professora de la Secció de Química Analítica i del Dr. Arnau Rios, Investigador “Ramon y Cajal” al Departament de Física Atòmica i Nuclear, als qui en nom de la Comissió d’Usuaris vull agrair la seva dedicació.

 

Curiosament, malgrat la enorme importància que han tingut els treballs de Francis Aston en la determinació estructural i en l’anàlisi dels compostos químics i en la Física Nuclear, la figura de Francis Aston és relativament desconeguda, i rarament el trobem esmentat als llibres de text. Aston va néixer a Birmingham el 1877, i va estudiar química i física a la seva ciutat natal. El 1910 es va traslladar a Cambridge, per invitació del mentor J. J. Thomson. Allí es va posar a treballar en els isòtops de diversos elements com neon, clor i mercuri, i després de la primera guerra mundial va aconseguir separar-los per mitjà del seu “espectrògraf de masses” (la primera versió del qual fou descrita al 1919). Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques (és a dir relativa a la massa de l’àtom d’hidrogen) és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la Física Nuclear actual. Aston va morir a Cambridge el 20 de novembre de 1945.

 

La seva empremta fou també importantíssima en el desenvolupament de l’espectrometria de masses. Actualment, els espectròmetres de masses són eines imprescindibles en la majoria de laboratoris químics i s’empren per detectar, quantificar i identificar àtoms, molècules i macromolècules (tant polímers sintètics com biomolècules). Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica. A una de les vitrines de l’exposició es mostren tots els components d’aquest importantíssim aparell. En l’altra vitrina, podreu veure una maqueta de LEGO® representant una taula dels isòtops en 3 dimensions pels elements més lleugers.

 

Vegeu una petita presentació amb dades i fotografies relacionades amb la trajectòria d'Aston.

 

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar al CRAI biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

 

Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston

Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston

El proper dimecres 23 de Novembre a les 12h, s'inaugura la dissetena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston, al CRAI Biblioteca de Física i Química.

 

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany hi haurà una conferència a càrrec del Dr. José Benlliure Anaya, catedràtic de Física de la Universidad de Santiago de Compostela amb el títol: La composición isotòpica de la materia.Su impacto en nuestras vidas un siglo después de su descubrimiento.

 

Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters. Aston va estudiar química i física al Mason College (actual Universitat de Birmingham). El 1919, al Cavendish Laboratory de Cambridge, va dissenyar i construir l’espectrògraf de masses, un aparell que li va permetre separar i mesurar les masses de diferents isòtops del neó. Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques, és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la física nuclear actual.

 

El llegat d’Aston és també molt important en el camp de l’espectrometria de masses. Avui dia, els espectròmetres de masses són eines fonamentals en la majoria de laboratoris analítics i s’empren tant per detectar i identificar àtoms i molècules, com macromolècules, polímers i proteïnes. Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència, com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica.

 

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB organitza, durant el curs 2022-2023, una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb ell i la seva activitat científica, i també sobre els dos camps en el que la seva recerca va ser cabdal: isòtops i espectrometria de masses.