La festa de l’Antic Règim anava acompanyada d’un gran desplegament sonor: el repicar a l’una de les campanes, el tro de les salves i dels focs d’artifici... Allò que feia excepcional el temps de la festa era l’excés, també l’excés de música i soroll. En les llargues processons que travessaven la ciutat, cada col·lectiu urbà, laic o religiós, anava acompanyat de la seva música, des de les capelles musicals eclesiàstiques fins les bandes militars o les cobles que feien ballar els gegants. Durant les celebracions, que podien durar molts dies, era habitual que tota mena d’institucions, grups de veïns o particulars lloguessin conjunts musicals per oferir concerts o fer ballar al carrer.
Hi havia músiques que se sentien tot l’any pels carrers i places, com el cant pla de les comunitats religioses i els conjunts d’instruments de vent que acompanyaven el viàtic a les cases dels malalts, el cant dels cecs que venien romanços o la cantarella dels venedors de tota mena que cridaven la seva mercaderia. Però la música també canviava amb les estacions: per Carnestoltes, s'hi sentien les últimes danses de moda; per Setmana Santa, la música suau dels instruments de vent fusta que acompanyaven les processons. A l'estiu, en un règim sonor sense motors ni electricitat, dominat encara pel repic intermitent de les campanes, pel martelleig dels artesans i de les primeres fàbriques, i per la remor de vianants, animals i carruatges, la música dels balls i concerts de les cases benestants es podia sentir des del carrer a través de les finestres obertes.
Entrada de SS. MM. Artificio de fuego Idea de la perspectiva