Mostra bibliogràfica: Darwin com a pretext: Ernst Haeckel, el "bulldog" alemany de Darwin
Mostra bibliogràfica sobre el biòleg alemany Ernst Haeckel. Tercera exposició bibliogràfica amb motiu del bicentenari del naixement de Charles S. Darwin, amb la col·laboració del Dr. Adrià Casinos.
Imatge: Ernst Haeckel el Nadal de 1860, CC-PD-Mark, via Wikimedia Commons.
L'any 2009 es commemorava arreu el bicentenari del naixement de Charles Darwin (1809-1882) i el cent-cinquantè aniversari de la publicació de L'origen de les espècies. El CRAI Biblioteca de Biologia també se sumà a la celebració amb una mostra virtual; a més, gràcies a la col·laboració del Dr. Adrià Casinos, s'anaren fent una sèrie d'exposicions bibliogràfiques relacionades amb Darwin i la seva obra a la planta S-2 de la Biblioteca. Els llibres exposats provenen de la biblioteca personal de Dr. Casinos, qui també ha escrit els textos introductoris de cada vitrina. Tot aquest material el trobareu a les pàgines següents:
- Darwin com a pretext: John Murray, editor de Charles R. Darwin
- Darwin com a pretext: A l'entorn del Beagle
- Darwin com a pretext: Ernst Haeckel, el "bulldog" alemany de Darwin
- Darwin com a pretext: Florentino Ameghino. La primera filogènia
Ernst Haeckel, el "bulldog" alemany de Darwin
Aquest apel·latiu va ser atorgat per Stephen Jay Gould a Haeckel per la seva defensa primerenca i aferrissada de la teoria de Charles Darwin als països germànics, i a Europa continental en general.
Ernst Haeckel (1834-1919) va néixer a Potsdam, en el si d’una família d’esperit protestant molt arrelat, especialment pel costat de la seva mare, Charlotte Sethe. El seu pare, Karl, pertanyia a l’alta burocràcia estatal de Prússia. Començà la carrera de medicina a Wurtzburg (1852-54). El seu interès per l’anatomia comparada, però, el va fer traslladar-se a la de Berlín (1854-55) per tal de treballar amb el prestigiós fisiòleg Johannes Müller (1801-1858), qui l’inicia en la recerca amb una estada a l’illa de Heligoland. Haeckel va professar sempre per Müller una gran devoció. Tornà a Wurtzburg (1855-57) on fou assistent d’anatomia patològica amb el fundador de la patologia cel•lular Rudolf Virchow (1821-1902); allà conegué l’anatomista Carl Gegenbaur (1826-1903), qui era ja professor, amb qui l’uniria una gran amistat durant tota la vida, malgrat la confessionalitat catòlica de Gegenbaur i el suport que donà Haeckel a la Kulturkampf de Bismarck. Acabà els seus estudis a Viena (1858).
Entre 1859 i 1860 viatjà per Itàlia i França. Les prospeccions de radiolaris que va portar a terme motivaren la descripció de 120 noves espècies, quan les conegudes fins aleshores eren tan sols 58. Durant aquest viatge perfeccionà la seva capacitat d’aquarel·lista i llegí la primera traducció alemanya de L’origen de les espècies.
L’any següent (1861) Gegenbaur el cridà a Jena com a Privat-Dozent per explicar zoologia. Posteriorment va ser professor extraordinari i professor ordinari (catedràtic). Ensenyà zoologia en aquella universitat durant 48 anys. A Jena fundà el Phyletisches Museum ('Museu Filogenètic'), del qual fou director.
Per aquells anys es casà amb la seva cosina Anna Sethe, qui moriria molt aviat (1864), fet que li provocà una greu crisi. Posteriorment es va casar amb Agnes Huschke, filla d’un dels seus col·legues, amb qui tingué tres fills.
A partir de 1862 començà a ensenyar evolució, amb la pretensió d’anar més enllà de Darwin, tractant el ser humà com una espècie zoològica més. Va aconseguir crear un poderós grup científic (amb tres càtedres) gràcies a l’aportació del mecenes de Basilea Paul von Ritter. El mateix 1862 publicà Monographie der Radiolaren ('Monografia dels radiolaris'), on per primera vegada es declara evolucionista. El 1866 publicà la seva gran obra Generelle Morphologie der Organismen (Morfología general de los organismos). Al 1868 vegé la llum el que es pot considerar la versió popular de la Generelle, Natürliche Schöpfungsgeschichte, títol que normalment es tradueix com a 'Història natural de la creació'. En aquesta obra hi exposa també les seves idees materialistes (monisme). Es tractava del recull d’una sèrie de conferències de divulgació que va a donar els dos anys precedents a la seva universitat. Fundà la Lliga Monista, que promogué apostasies massives durant anys, cosa que el va enfrontar tant amb l’Església luterana (la qual creà, per oposar-s’hi, la Lliga Kepler) com amb la catòlica (qui hi respongué amb la Lliga Neotomista). Partidari aferrissat de la recapitulació ontogènia-filogènia, la va promoure com a llei (llei biogenètica fonamental). La teoria de la gastrea, amb la qual va tractar d’explicar l’origen i la radiació dels metazous, es una conseqüència directa de les seves idees recapituladores.
Els seus últims anys van ser molt difícils. D’ençà 1911 estava impossibilitat com a conseqüència d’una fractura de pelvis. La derrota de 1918 va significar la fi de l’Alemanya bismarckiana amb la qual s’havia sentit tan identificat. Aquell mateix any es va veure obligat a vendre la seva vivenda a Jena (Vil·la Medusa) a la Fundació Carl Zeiss. Actualment, la casa allotja l’Institut d’Història de la Medicina i de la Biologia de la Universitat de Jena.
Obres exposades
| Traducció anglesa de la seva biografia escrita per Wilhelm Bölsche (1861-1939), polígraf alemany, de formació artística i literària però que dedicà molta de la seva obra a la difusió de la historia natural, dins el moviment lliurepensador i monista. La traducció, així com un capítol suplementari, és de Joseph McCabe (1867-1955). McCabe era un personatge curiós. Després d’haver estat ordenat sacerdot de l’Església catòlica, dins l’orde franciscà, penjà els hàbits i es convertí en un dels crítics més ferotges del papat, així como en un campió del lliure pensament. És l’autor de Haeckel’s critics answered. En aquesta edició hi figura el retrat que li va fer el pintor alemany, molt conegut a l’època, von Lenbach, autor també del més conegut de Richard Wagner, en el qual el músic apareix de perfil, amb boina. |  |
 |
|
| Traducció francesa de Natürliche Schöpfungsgeschichte. La data de publicació, 1875, ja és per ella mateixa interessant. A l’endemà de la derrota de Sedan (1871), quan tot el que era d’origen alemany provocava a França antipatia, es publica l’obra de Haeckel, amb una elogiosa introducció biogràfica de Charles Martins. Martins (1806-1889) era professor de botànica a Montpeller, geògraf i meteoròleg, i d’idees evolucionistes de tendència lamarckista. La traducció va ser obra de Charles Letourneau (1831-1902). També de Haeckel va traduir Anthropogenie ('Antropogènia') i Indische Reisebriefe ('Viatge a l’Índia', també exposat). Antropòleg, era un evolucionista de conviccions materialistes, amb simpatia envers el monisme. |  |
| L’obra del teòleg anglès Frank Ballard (1873-1931) Haeckel’s monism false (1905) pretenia ser una resposta no tan sols a les idees al respecte de Haeckel, sinó també a l’esmentada defensa que n’havia fet McCabe. |  |
| Sens dubte l’exemplar bibliogràficament més valuós d’aquesta mostra és l’edició en castellà de la Morfología general de los organismos (1887). L’exemplar pertany al fons antic de la biblioteca d’aquesta facultat. L’edició original en alemany (Generelle Morphologie der Organismen) va ser publicada, com ja s’ha indicat abans, el 1866, en dues parts, que rebien respectivament els títols Allgemeine Anatomie der Organismen. Kritische Grundzüge der Mechanischen Wissenschaft von den Entwickelten Formen der Organismen begründet durch die Descendenz-Theorie ('Anatomia general dels organismes. Principis crítics de la ciència mecànica del desenvolupament de les formes dels organismes basada en la teoria de la descendència'), i Allgemeine Entwickelungsgeschichte der Organismen. Kritische Gründzuge der Mechanischen Wissenschaft von den Entstehenden Formen der Organismen, begründet durch die Descendenz-Theorie ('Història del desenvolupament general dels organismes. Principis crítics de la ciència mecànica de l’origen de les formes dels organismes basada en la teoria de la descendència'). La traducció es limita a la primera part. Fou obra del polític republicà i historiador Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915). Era seguidor del krausisme, cosa que evoca a la introducció de la seva versió, on fa una interpretació en clau panteista del monisme. També va traduir una altra obra de Haeckel que es publicà aquell mateix any de 1887 amb el nom de Evolución y transformismo. La revisió és de Gaspar Sentiñón (1840-1903), metge lliurepensador i àcrata, amic personal de Bakunin, qui devia tenir un gran domini de la llengua alemanya, ja que estudià a Viena. Possiblement el castellà és l’única llengua important a la qual es va traduir aquesta obra fonamental del zoòleg alemany, ans que sigui parcial, ja que no es va fer ni a l’anglès, ni al francès. La mateixa versió havia estat objecte d’una edició anterior (1885) publicada pels editors Barris y Compañía. |  |
 |
|
 |
|
| Un viaje a la India és la traducció d’Indische Reisebriefe, publicada per l’autor el mateix any de la fi del seu viatge (1882), que havia començat a la tardor de 1881, i acaba en el moment de la mort del seu admirat Charles Darwin (19 d’abril de 1882). En realitat el viatge va ser a Ceilan (l’actual Sri Lanka). La traducció que es mostra va ser publicada en una data exacta desconeguda, però que deu correspondre a la segona desena del segle XX, més o menys al mateix temps que la mateixa editorial (Atlante) publiqués del mateix autor Estado actual de nuestros conocimientos sobre el origen del hombre; El monismo lazo entre la religión y la ciencia: profesión de fe de un naturalista. A la coberta hi consta un títol més aparatós i amb més màrqueting. |  |
| Aquests dos volums fan referència a un aspecte de la vida íntima d’Ernst Haeckel que, molt possiblement, és únic entre els zoòlegs, i entre gran part dels científics. Corresponen a la publicació de les cartes d’amor que va creuar amb una aristòcrata de Hannover, la baronessa Frida von Uslar-Gleichen (1864-1905), entre 1898 i 1900. Aquestes cartes van ser objecte de dues edicions. La primera, convenientment “alleugerida”, l’any 1927, on fins i tot l’enamorada de Haeckel apareixia amb un nom fictici (Franciska von Altenhausen). Es mostra aquí una traducció anglesa d’aquesta edició apareguda l’any 1930. L’any 2000 es va publicar finalment l’integral de les esmentades cartes, en tres volums, dels quals s’inclou a l’exposició el primer. L’edició fou preparada per Norbert Elsner, profesor de zoologia a la Universitat de Gotinga. El títol de la recopilació (Das ungelöste Welträtsel, literalment ‘L’enigma no resolt del món, o de l’univers’) fa referència al llibre que Haeckel estava escrivint en el moment d’aquella aventura amorosa (Die Welträtsel), publicat el 1899 en la seva edició original. |  |
 |
Enllaços relacionats
- Què tenim a la Biblioteca
- Altres biografies:
- Imatges:
- Haeckel a Wikimedia Commons
- Làmines de l'obra Die Radiolarien
- Làmines de l'obra Kunstformen der Natur
- Ernst Haeckel: art forms in nature (exposició virtual de la Marine Biological Laboratory Woods Hole Oceanographic Insitution Library)
- Ernst Haeckel Haus (Institut für Geschichte der Naturwissenschaften, Medizin und Technik Museum und Archiv — Universität Jena)
- Obres de Haeckel a text complet al portal Internet Archive