Mostra bibliogràfica: Darwin com a pretext: Florentino Ameghino. La primera filogènia

Mostra bibliogràfica sobre el naturalista argentí Florentino Ameghino. Quarta exposició bibliogràfica amb motiu del bicentenari del naixement de Charles S. Darwin, amb la col·laboració del Dr. Adrià Casinos.

Imatge: Florentino Ameghino, CC-PD-Mark, via Wikimedia Commons.

L'any 2009 es commemorava arreu el bicentenari del naixement de Charles Darwin (1809-1882) i el cent-cinquantè aniversari de la publicació de L'origen de les espècies. El CRAI Biblioteca de Biologia també se sumà a la celebració amb una mostra virtual; a més, gràcies a la col·laboració del Dr. Adrià Casinos, s'anaren fent una sèrie d'exposicions bibliogràfiques relacionades amb Darwin i la seva obra a la planta S-2 de la Biblioteca. Els llibres exposats provenen de la biblioteca personal de Dr. Casinos, qui també ha escrit els textos introductoris de cada vitrina. Tot aquest material el trobareu a les pàgines següents:

Darwin com a pretext: John Murray, editor de Charles R. Darwin
Darwin com a pretext: A l'entorn del Beagle
Darwin com a pretext: Ernst Haeckel, el "bulldog" alemany de Darwin
Darwin com a pretext: Florentino Ameghino. La primera filogènia

Darwin com a pretext: Florentino Ameghino. La primera filogènia

Florentino Ameghino. La primer filogènia
Obres exposades

Florentino Ameghino. La primera filogènia

Florentino Ameghino (1854-1911) ha estat sempre considerat una figura senyera de la ciència argentina. De fet, podem dir que és el primer científic del país que va tenir projecció internacional, en l’aleshores curta història de l’Argentina independent. Va viure un moment irrepetible, en el qual, en finalitzar el que es va anomenar “campanya del desert” —és a dir, la conquesta de la Patagònia—, es van obrir a l’exploració científica aquests immensos territoris. Gràcies a la constància i a l’esperit de sacrifici del seu germà Carlos, que recorregué aquell territori durant prop de 20 anys, es va trobar i es va donar a conèixer una fauna fòssil de mamífers absolutament sorprenent, que va fer que Argentina es convertís en el focus d’atenció de tots els especialistes en la matèria. Però Florentino Ameghino també ha de ser recordat per la seva obra teòrica dins del primer darwinisme. Probablement en aquest context fou la figura més important de la cultura hispana. Autor del primer llibre que es publicà al món amb aquest títol (Filogenia), els seus indubtables mèrits com a evolucionista han quedat amagats per les seves teories indefensables sobre antropogènesi, que van ser aprofitades pels seus detractors per tal de desprestigiar-lo. No li perdonaren mai la seva defensa aferrissada i militant de l’evolució. Durant la transició entre els segles XIX i XX, la seva obra fou un arma entre partidaris i adversaris de la teoria evolutiva, i no tan sols en el seu propi país, sinó també a Espanya. Nascut suposadament a Luján, lloc on al 1787 s’havia descobert el primer fòssil sencer de mamífer (Megatherium americanum), aquesta circumstància el va marcar probablement des de la seva infantesa. Autodidacta, tenint com a única formació acadèmica la inacabada de mestre d’escola, l’estada que va fer a Europa en la seva joventut (1878-1881) va ser cabdal per prendre contacte amb els gran corrents paleontològics de l’època.

La seva obra està plena de contradiccions. Des de punts de vista clarividents, que s’avançaven al seu temps, com la defensa de bastir una classificació natural basada en la genealogia, a ingenuïtats o tossuderies injustificables, com defensar que l’Amèrica del Sud era el centre d’origen de tots els grans grups de mamífers i de l’estirp humana. I també errors, en certa manera relacionats amb aquells punts de vista, com ara donar una antiguitat exagerada a les faunes de mamífers que Carlos Ameghino havia excavat a la Patagònia, malgrat que la seqüència estratigràfica era la correcta.

Tornar a l'inici

Obres exposades

Es presenten en aquesta petita exposició uns quants documents que il·lustren la vida i l’obra de Florentino Ameghino.

En primer lloc, un arbre filogenètic que s’avança a la topologia que el cladisme ha generalitzat en els darrers 40 anys. Es tracta del referent al gènere de rosegador Lagostomus i pertany a la seva obra Contribución al conocimiento de los mamíferos fósiles de la República Argentina (1889).

En segon lloc, els llibres següents:

Una edició de Filogenia de 1915. Es tracta de la més antiga, després de la príncep (1884). Forma part del catàleg de La Cultura Argentina, una col·lecció dirigida por José Ingenieros (de qui es parla més endavant) destinada a difondre els clàssics del país, tan literaris com científics.
La biografia Ameghino. Una vida heroica (1951) escrita per l’arqueòleg i historiador argentí Fernando Márquez Miranda (1897-1961). Probablement es tracta de la més equànime publicada fins aleshores.

La figura i l’obra de Florentino Ameghino, una mica de manera semblant amb el que va passar amb Charles Darwin, han estat reclamades per tendències polítiques i ideològiques molt diferents.
Per una banda pel positivisme filosòfic, un dels màxims representants del qual a l’Argentina fou José Ingenieros (1877-1925). De fet, Ameghino sempre va mostrar la seva afinitat per aquest corrent de pensament. Ingenieros és l’autor de la primera recopilació de l’obra ameghiniana, Las doctrinas de Ameghino. La Tierra, la vida y el hombre (1919). [al catàleg del CRAI UB]
Per l’altra, l’esquerra, que sempre va veure en el pensament evolucionista una forma de racionalisme, important per combatre el dogmatisme de la religió. Un exemple és l’assaig de Giordano Bruno Tasca, Florentino Ameghino. Ensayo sobre su vida y su obra. L’editorial que publicà el llibre de Tasca, Claridad, es qualificava a si mateixa com a “tribuna del pensamiento inquierdista” i al voltant d’ella s’aplegaren bona part dels intel·lectuals argentins d’esquerra, com ara el poeta Raúl González Tuñón (1905-1974). Tasca va morir recentment i a la seva vellesa va protagonitzar un episodi molt emotiu. Ell i la seva dona varen recuperar el seu nét (“el nieto 82”) que li havien arrabassat a la seva filla Adriana, abans que la fessin desaparèixer, durant l’última dictadura militar. L’esposa de Giordano Bruno Tasca, Ángela Barili (Angelita), és una figura molt popular a Mar del Plata, on, amb més de 90 anys, segueix essent una de les principals activistes de les Abuelas de Plaza de Mayo, de les quals va ser una de les fundadores.
Però Florentino Ameghino també ha esta una icona del nacionalisme, incloent-hi el d’extrema dreta. Una prova és el llibre Elogio de Ameghino (1915), de Leopoldo Lugones (1874-1938), típic representant intel·lectual d’aquest corrent ideològic, qui intentà recuperar la figura del paleontòleg des del punt de vista de l’elitisme feixista.
També s'exposen dos exemples de les campanyes contra Ameghino.
Es discuteix si el científic va néixer realment a Luján o, havent-hi nascut a Itàlia, va arribar a Argentina com un nadó. Ell sempre va afirmar que era argentí de naixement. Els seus detractors el van acusar de mentir i, després de la seva mort, van iniciar una campanya de desprestigi basada en això. El pamflet La nacionalidad y la obra de Ameghino, publicat anònimament cinc anys després de la mort del destinatari, és un bon exemple de la brutícia amb la que se’l va atacar. Cal afegir que El Pueblo era un diari dependent de l’Església catòlica. Va ser sempre un òrgan de comunicació escrit especialment bel·ligerant en contra de la figura i l’obra de Florentino.
La Companyia de Jesús va ser la punta de llança dels atacs a les idees evolucionistes d’Ameghino, tant a Argentina com a Espanya. A casa nostra es va destacar el jesuïta català Jaume Pujiula, de l’Institut Biològic de Sarrià (1869-1958). S’exposa un pamflet d’un jesuïta argentí, José M. Blanco, a propòsit de les idees de Florentino Ameghino sobre l’origen de la humanitat: La evolución antropológica y Ameghino (1916). Tal com s’ha dit abans, algunes idees d’Ameghino eren completament errònies i Blanco aprofita aquests errors per tal de carregar contra tota l’obra ameghiniana i l’evolució en general. En el fons, el que realment pretén és negar la naturalesa zoològica de l’estirp humana.
Finalment, s'exposa també la biografia d'Ameghino que ha publicat el Dr. Adrià Casinos.
Adrià Casinos. Un evolucionista en el Plata. Florentino Ameghino. Buenos Aires: Fundación de Historia Natural Félix de Azara, 2012. 430 p. ISBN 978-987-22785-0-7. [al catàleg del CRAI UB]