Mostra bibliogràfica: Premi Ramon Margalef d'Ecologia. Ramon Margalef, 1919-2004

Biografia

El Dr. Ramon Margalef es va llicenciar amb premi extraordinari el 1949 i es va doctorar en ciències naturals a Madrid el 1951 (Temperatura y morfología en los seres vivos : estudios experimentales en clorofíceas y ensayo de una síntesis general). El 1952 es traslladà a la seu de l'Institut d'Investigacions Pesqueres a Barcelona (l'actual Institut de Ciències del Mar), el qual va dirigir entre els anys 1965 i 1967. En aquest darrer any guanyà a la UB la primera càtedra d'Ecologia al país, i fins l'any 1974 compaginà el treball a la Universitat amb el de l'Institut. Fou professor al Departament d'Ecologia de la UB des del 1967 al 1986 i, posteriorment, emèrit.

A final dels anys 50, amb la traducció a l'anglès de la seva ponència inaugural en qualitat de membre de l'Acadèmia Reial d'Arts i Ciències titulada “Information Theory in Ecology” (“La teoria de la informació en l'ecologia”), va aconseguir una audiència mundial. I, amb un altre article pioner, "On certain unifying principles in ecology", publicat a The American naturalist el 1963,  i el seu llibre Perspectives in ecological theory basat en les seves classes magistrals a la Universitat de Chicago i publicat al 1968, es consolidà la seva reputació com un dels líders del pensament ecològic.

D'entre la seva prolífica obra, cal esmentar: Comunidades naturales (1962), Perspectives in ecological theory (1968), Ecología (1974), La biosfera (1980), Limnología (1983) i Teoría de los sistemas ecológicos (1991). Moltes de les seves idees estan resumides en el llibre Our biosphere, publicat al 1997.

Autor de més de 400 treballs científics i llibres, fa difícil resumir la seva tasca científica en poques línies. Publicà els seus primers treballs durant els anys quaranta i cinquanta; majoritàriament en castellà, se centraven en les comunitats planctòniques en aigües continentals i marines. Dos llibres de text fonamentals recullen les seves idees i conceptes: Ecología (1974) i Limnología (1983).

Junt amb les seves activitats en recerca, els seus èxits en l'ensenyament de l'ecologia han estat també extraordinaris. En les seves classes dictades a la Universitat de Barcelona, o en els molt nombrosos cursos i seminaris als quals va ser convidat, no va parar de promoure la creativitat en el pensament i de transmetre les seves idees, de manera nova i com un desafiament, de com funciona la naturalesa, incitant els seus estudiants a "sortir i descobrir la natura" per ells mateixos.

Tornar a l'inici