Poques vegades un llibre conté descripcions tan detallades del seu periple al llarg de la vida de la persona que va posseir-lo.
Pere Miquel Carbonell va adquirir aquesta obra l’any 1477, tal com consignà de la seva mà, en llatí, al final del volum:
Veiem la nota d’adquisició amb la seva traducció:
Pere Miquel Carbonell, escrivà del sereníssim senyor Rei i custodi de les claus de l’Arxiu Reial de Barcelona, d’aquesta manera va comprar els llibres, o bé les obres de Sèneca, al llibreter Antoni Ramon Corrons i ho va fer el dia d’avui 16 de setembre del 1477, un cop efectuat el pagament.
I després el dit Carbonell va fer relligar i il·luminar aquestes obres per un preu més elevat que no pas el pagat de o pels mateixos llibres, el qual va ser igualment satisfet per les gràcies de Déu i de la sempre santíssima Verge maria mare de nostre senyor Jesucrist i també per les de tots els ciutadans de la pàtria celestial. Amen.
Un aspecte de la il·luminació consistí en la representació de l’escut de Pere Miquel Carbonell, camper daurat amb dos peixos platejats, envoltat per una corona de llorer i una orla amb or amb motius vegetals alternats amb caps de putti en el recto del foli [a]2, a banda de la gran inicial amb decoració inspirada en l’estil decoratiu renaixentista italià de vinya blanca que també s’hi troba.
L’any 1486 Pere Miquel Carbonell va fer donació de l’exemplar al convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, tal com ho fa palès a la carta manuscrita dirigida al franciscà Francesc Segarra intercalada al principi del volum.
Però, dissortadament, els frares no van dispensar la cura esperada a aquesta valuosa obra. Prop del final de la seva vida, Pere Miquel Carbonell féu una visita al convent i el seu enuig va ser tan gran en veure l’estat en què es trobava el llibre, que va escriure una nota, també en llatí, que tot seguit traduïm:
Tammateix, aquest any de la salvació de 1511 vaig girar i regirar aquest llibre i vaig trobar-lo deturpat i maltractat en diverses parts o folis. Desconec quin ximple en fou el responsable. Si Déu em donés temps el repararia, atès que cap frare d’aquest convent el va voler reparar degut a la seva descurança.
Les notes escrites per Pere Miquel Carbonell a l’últim full de l’incunable 4 probablement ens diuen més sobre el seu amor pels llibres, que no pas els textos acadèmics publicats sobre ell. A la vegada, són un testimoni de primera mà sobre el comerç del llibre a la Catalunya de finals del segle XV amb la seva menció al llibreter Corrons, de tràgic final ja que va acabar cremat viu per la Inquisició i també sobre la pràctica d’il·luminar i enquadernar la còpia un cop efectuada la venda i en un lloc distant del lloc on va ser produïda, ja que es tracta d’un llibre imprès a Nàpols.
L’incunable va ser fruit d’una notable empresa editorial, atès que es tracta de l’edició prínceps de les obres de Sèneca. A això cal afegir el format in-folio i la perfecció i puresa dels tipus romans que en fan d’altra banda, un dels característics impresos italians d’autors clàssics del període incunable.
El CRAI Biblioteca de Reserva conserva 22 exemplars manuscrits i impresos, la major part incunables, procedents de la Biblioteca de Pere Miquel Carbonell.
Sèneca, Luci Anneu, ca. 4 aC-65 dC. Opera philosophica ; Epistolae. Sub domino Blasio Romero ... est impressum hoc opus in ciuitate Neapolis [Nàpols] : [Mathias Moravus], 1075 [és a dir 1475] (2º)
| < Inici | Següent > |