Visites al fons del CRAI Biblioteca

Visites ofertes pel CRAI Biblioteca de Fons Antic per a públic general, on es presenta una petita mostra d’alguns exemplars dels tresors que es custodien. Dins de cadascuna es pot veure alguna imatge de les obres presentades, la cita i un petit regest, així com l’enllaç al registre del catàleg en línia a partir del qual es podrà accedir a les versions íntegres de les obres digitalitzades i/o altres descripcions. Les visites s'organitzen des de la Unitat d'Activitats Institucionals i Protocol de la UB. Vegeu l'enllaç
Jeroni, sant, ca. 342-420. Sancti Hieronimi Epistolae. Florència, entre 1450 i 1470. 
[1], 318 f. ; 330 x 235 mm
 
 
 
Manuscrit il·luminat, probablement copiat a Florència entre 1450 i 1470. Inicials historiades renaixentistes en l’estil vinya blanca. La primera inicial conté una miniatura representant Sant Jeroni, amb una gran orla. L’epistolari de Sant Jeroni fou amplament divulgat al llarg de l’edat mitjana i el renaixement.
 
 
Vesalius, Andreas, 1514-1564. Andreae Vesalii ... De humani corporis fabrica libri septem . Basileae : ex officina Ioannis Oporini, 1555 Mense Augusto. 
[12], 824, [48] p.: il.; 2º
 
 
 
L’obra de Vesal constitueix el primer tractat d’anatomia moderna. En ella, l’autor dóna a conèixer els seus descobriments anatòmics alhora que corregeix els errors descriptius de Galé. Destaquen els gravats, magnífics per la seva qualitat, exactitud i la seva extraordinària bellesa. Inclou un interessant retrat de Vesal, a partir d’un dibuix fet per Johan Stefan van Kalkar que col·laborà en la resta de les il·lustracions juntament amb Vesal.
Ramon de Penyafort, sant, ca. 1185-1275. Summa Raymundiana, cum glossa. Bolonya, segle XIV. 
238 f. ; 265x195 mm.
 
 
Manuscrit escrit sobre pergamí en lletra gòtica. Es tracta d’una Summa theologica del sant dominicà Ramon de Penyafort, figura cabdal tant per la seva obra jurídica com pels càrrecs que va assumir al llarg de la seva llarga carrera eclesiàstica. El còdex és il·luminat amb diverses caplletres historiades i, en particular, amb dues grans miniatures als folis 201 i 202.
Liber horarum. Entre 1480 i 1520. 
I+308+I+I f.; 180x125 mm.
 
 
 
Llibre d’hores, recull d’oficis i pregàries per a les persones laiques, d’origen italià, sense cap indicació de data, nom de copista ni cap senyal que ens indiqui a qui anava dirigit.
Agricola, Georg , 1494-1555. Georgii Agricolae de re metallica libri XII : quibus officia, instrumenta, machinae, ac omnia deniq[ue] ad metallicam spectantia non modo luculentissimè describuntur...; eivsdem de animantibvs svbterraneis liber... Basileae : apvd Hieron. Frobenivm et Nicolavm Episcopivm, 1556 mense martio. 
[12], 538 [i.e. 502], 68 p.; 2º
 
 
 
Tractat il·lustrat de geologia, mineralogia i meta·llúrgia. Per primera vegada es fa una classificació dels minerals segons les seves característiques externes mitjançant l’observació directe.
Església Catòlica. Breviarium secundum Illerdensis ecclesiae consuetudinem. Illerdae [Lleida] : Henricus Botel, 16 agost, 1479. 
[8], [176], [72], [200], [18] f.; 4º
 
 
 
Primer llibre sortit de la impremta de la ciutat de Lleida, amb colofó complet amb totes les dades. Està imprès sobre pergamí i té les lletres capitals manuscrites alternant el vermell i el blau. Al full del principi del breviari, i al començament de cada una de les quatre parts hi ha una gran lletra capital amb or, blau i vermell.
Eusebi de Cesarea , ca. 260-ca. 340. De evangelica preparatione a Georgio Trapezuntio traductus. Itàlia, segle XV. 
I+II+243+I f.; 305x210 mm.
 
 
 
Georgius Trapezuntius, literat bizantí, sota l’encàrrec del Papa Nicolau V, de qui fou secretari i a qui dedica el llibre, fa la traducció del grec de l’obra en 14 parts del pare de l’església Eusebi de Cesàrea on intenta provar l’excel·lència de la cristiandat damunt d’altres religions paganes i filosofies.
Biblia sacra. Catalunya, entre 1280 i 1320. 
451 f.: il. ; 205x135 mm.
 
 
 
Bíblia manuscrita sobre vitel·la molt fina ornamentada en el f. 8 amb una orla formada per 8 medallons que representen els 7 dies de la creació. Caplletres historiades policromes i inicials secundàries afiligranades. Decoració característica del gòtic lineal.
Palladio, Andrea, 1508-1580. I qvattro libri dell'architettvra di Andrea Palladio : ne'quali, dopo un breue trattato de'cinque ordini & di quelli auertimenti che sono piu necessarij nel fabricare si tratta delle case private delle vie, de i ponti, delle piazze, de i xisti et de tempij. In Venetia : appresso Domenico de Franceschi, 1570. 
67, [1], 66 [i.e. 78], [2], 46, [2], 128, [8] p.: il.; 2º (30 cm)
 
 
 
Edició prínceps de l’obra d’Andrea Palladio. És el tractat per excel·lència d’arquitectura del segle XVI. Està format per quatre llibres.El primer ens parla del diferents elements arquitectònics, el segon està dedicat a l’arquitectura domèstica, el tercer es centra en els edificis i obres públiques de l’antiguitat i el quart llibre tracta dels temples. L’obra està profusament il·lustrada amb gravats xilogràfics que acompanyen el text.
 
 
Església Catòlica. Processionarium s[ecundu]m consuetudine[m] monachoru[m] congregationis sancti Benedicti de Valladolid. [Impressu[m] i[n] mo[n]asterio beate Marie de Mo[n]tes[er]ato : [Joan Luschner], die 26 me[n]sis augusti 1500]. 
[2], CXII f.; 4º
 
 
 
Llibre que conté les lletanies, els himnes i les pregàries que cal fer a les processons. Imprès primerenc pel que fa a la impressió de notació musical.