El teatre musical, sobretot d'origen italià, tingué un paper cabdal en la vida artística, cultural i civil a la Barcelona de meitat del segle XVIII. Òperes (sèries i bufes), sarsueles, sainets, “tonadillas” constituïren el paisatge escènic del teatre que els barcelonins solien anomenar “Casa de comèdies” o “Teatre de Barcelona”, és a dir, el Teatre Principal, situat a l'actual plaça del Teatre. Les moltes representacions -més de 140 l'any- solien anar acompanyades de llibrets impresos per a l'ocasió amb la finalitat, sobretot, de facilitar als espectadors el seguiment de l'obra, però també com a carta de presentació tant de la companyia (cantants, ballarins, escenògraf, etc.) com, o sobretot, de les persones a les quals es dedicava l'espectacle en qüestió, la major part de les quals pertanyien a l'estament militar, cosa que, segons que sembla, va incidir força en l'èxit d'aquestes posades en escena.
Es calcula que la tirada global d'aquests llibrets, la majoria bilingües (italià-català), però també només en italià o en castellà, assolia una mitjana de 4000 exemplars l'any. A aquesta tasca s'hi dedicaren més o menys contemporàniament diversos editors-impressors barcelonins, el noms més coneguts són: Pau Campins, Gibert, Francesc Generas i la família Piferrer. La factura de les versions bilingües, en què els versos castellans intenten seguir la mètrica i el ritme dels italians, indica la gran cura editorial que hi posaven i la voluntat d'acostar el públic barceloní als efectes mètrico-estilístics del text italià quan no de substituir-lo, si s'esqueia.
Els llibrets que s'exposen aquí, dels quals se’n desconeix l’antic posseïdor, però que probablement formaven part d’una col·lecció privada, són una extraordinària mostra d'aquesta activitat editorial que acompanyava el teatre musical al llarg del Set-cents i de l'interès que suscitaven els llibrets en ells mateixos. Fenomen que exigiria una reflexió més pregona i àmplia no només del fet literari i musical, sinó del conjunt de persones que hi intervenien, tot fent possible que els melòmans catalans poguessin tenir puntualment a la mà les històries escrites d'allò que veien i sentien dalt de l'escenari.
En ocasió del congrés internacional dedicat als “Drammi giocosi” de Carlo Goldoni a la Península ibèrica, que es celebra a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona els dies 24-26 de novembre, organitzat pel grup de recerca “Teatresit. Teatre comparat italià-europeu”, hem volgut subratllar el valor d'aquesta activitat cultural i literària, aprofitant l'avinentesa per exposar una part de la rica col·lecció de llibrets que posseeix la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, l'autoria de la major part dels quals, per aquesta ocasió, ha estat rescatada de l'anonimat en què es trobaven.
Rossend Arqués
UAB