Inici >> Coneix el CRAI >> Difusió i màrqueting >> Exposicions virtuals

Exposicions virtuals

Joan Solà, bibliòfil
setembre, 2018

Joan Solà va contribuir d'una manera decisiva a la consolidació de la lingüística catalana, molt especialment en el camp de la sintaxi. Com s'ha dit sovint, la seva obra està a l'altura de la de Pompeu Fabra i Joan Coromines, i ha permès donar resposta a moltes de les necessitats del català contemporani. El 2016 publicàvem al Bloc de Lletres la notícia de la donació per part de la família Solà de la biblioteca privada de Joan Solà al CRAI de la Universitat de Barcelona. Ara que el Fons Joan Solà ja està integrat al catàleg del CRAI, presentem en aquesta exposició virtual les característiques més rellevats dels gairebé 9.000 volums que l'integren.

juny, 2018

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides proclamà el 19 de juny Dia internacional per a l‘eliminació de la violència sexual en els conflictes. Un dia dedicat a la sensibilització sobre els delictes de violació, d'esclavitud sexual, de prostitució forçada, d'embaràs forçat, d'avortament forçat, d'esterilització forçada, de matrimoni forçat i de totes les altres formes de violència sexual de gravetat comparable que es perpetren com a resultat directe o indirecte d'un conflicte. El fet que les dones i les nenes siguin les víctimes més habituals d’aquest tipus de violència fa palesa la importància de la seva participació en els debats per a la prevenció i la solució de conflictes.

 

La Comissió d'Igualtat de la Facultat de Filologia i el CRAI Biblioteca de Lletres recorden la significació d‘aquesta data amb una exposició virtual que, junt a literatura d‘autors i autores de països diferents amb relats punyents de violència sexual sobre la dona, mostra treballs acadèmics de l‘alumnat de la Universitat de Barcelona relacionats amb els drets humans i la violència de gènere.

maig, 2018
Les exposicions compleixen, sens dubte, una funció molt important en l'àmbit de la difusió de la col·lecció de qualsevol biblioteca, també en les de caire universitari. És per aquest motiu que el CRAI-Biblioteca de Lletres n'ha organitzat un bon grapat al llarg dels últims anys, adreçades tant als membres de la nostra comunitat universitària com al públic en general. Sovint aquestes exposicions presencials han anat acompanyades d'exposicions virtuals, aprofitant així l’excel·lent eina que per a tal efecte posa a la nostra disposició el web institucional del CRAI-UB. D’aquesta manera, hem pogut i volgut potenciar-ne la seva accessibilitat, i així que servissin de reclam per a totes aquelles persones allunyades físicament del nostre centre, entre les quals, de ben segur, n’hi haurà hagut que en algun moment s’hi han acostat a fer una ullada.
març, 2018

La mostra bibliogràfica Àfrica: escriptores de la diàspora i del continent exposa una selecció de literatura produïda per escriptores nascudes a l’Àfrica o fortament vinculades al continent. La dinàmica literària dels 55 països situats al continent africà és heterogènia i compta amb una vitalitat impossible de plasmar com a conjunt. Tanmateix, els documents exposats són una bona manera de començar un recorregut literari al vostre abast, ja que estan disponibles al CRAI de la UB o a altres biblioteques de les universitats de Catalunya, a les quals podeu demanar-los via préstec consorciat. La mostra es complementa amb un mapa interactiu on podeu trobar entrevistes, reportatges o referències bibliogràfiques sobre algunes de les escriptores presents a la mostra.

Creuer Transatlàntic Universitari del 1934
febrer, 2018
   En aquesta exposició commemorativa del Creuer Universitari Transatlàntic del 1934, organitzat per la Universitat de Barcelona (llavors Autònoma), es presenten diaris, cartes, fotografies, menús, programes musicals, telegrames o llistats de passatgers que constitueixen l’essència d’un viatge que mai, fins ara, havia estat estudiat i presentat al públic. Els documents, inèdits en la seva majoria, permeten veure els preparatius del Creuer, fer-se càrrec de la vida a bord del “Marqués de Comillas”, acompanyar els viatgers en els ports visitats i compartir les impressions de la tornada, així com la posada en marxa de nous projectes. En definitiva, aquesta mostra permet endinsar-se en una manera de concebre l’ensenyament i l’aprenentatge que pot esdevenir un referent essencial per a la Universitat i la societat d’avui.
Zamenhof
abril, 2017

L’esperanto, llengua internacional creada com a instrument neutral de comunicació, es va iniciar el 1887 amb la publicació a Varsòvia de la primera gramàtica. Signava el text el Dr. Esperanto, pseudònim de Ludwik Lejzer Zamenhof, un oculista amb vocació per les llengües i per l’entesa dels pobles. El 14 d’abril de 2017 es commemora el centenari de la mort de Zamenhof i el CRAI Biblioteca de Lletres presenta, amb motiu de l’efemèride, una mostra bibliogràfica organitzada gràcies a la col·laboració amb l’Associació Catalana d’Esperanto. Omplen les vitrines exteriors i interiors de la biblioteca documents que formen part del llegat editorial de cent trenta anys de publicació en esperanto, des de les obres de Zamenhof, diccionaris i llibres juvenils il·lustrats, passant per un ampli ventall de literatura original i traduïda.

abril, 2017

Josep Pla explica al Quadern gris que només de pensar en l'edifici històric de la Universitat de Barcelona li feia venir pell de gallina, mentre que Joan Maragall cita a les Notes autobiogràfiques que "una ratxada de benestar" el va commoure quan va entrar al claustre. Reaccions ben diferents envers un edifici que han recorregut també personatges literaris, els que protagonitzen Nada, Incerta glòria o Últimas tardes con Teresa, entre d'altres. En aquesta exposició virtual us presentem un recull de fragments literaris que fan referència l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Mostra bibliogràfica amb motiu de l’Any Bertrana
març, 2017

Aurora Bertrana, nascuda a Girona el 1892, és una autora coneguda especialment pels seus llibres de viatges sobre el Marroc i la Polinèsia. Però també va ser periodista, música, activista i, en definitiva, una dona avançada al seu temps, pionera en la defensa dels drets de les dones i crítica amb el colonialisme. El seu pare, Prudenci Bertrana, nascut a Tordera el 1867, és reconegut sobretot per l'obra Josafat, considerada una peça cabdal de la literatura catalana contemporània. Però cal no oblidar que, així mateix, va ser un autor prolífic, director de revistes i diaris i un dramaturg notable. Amb motiu dels 150 i 125 anys del naixement de pare i filla, la Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 com a Any Aurora i Prudenci Bertrana. L'objectiu principal d'aquesta commemoració és, justament, fer conèixer més i millor els dos autors i retre'ls homenatge.

El CRAI Biblioteca de Lletres s'ha afegit a aquest aniversari amb una mostra bibliogràfica que recull obres d’Aurora i de Prudenci Bertrana en diferents edicions, així com estudis sobre la seva producció literària. També s’ha dedicat una vitrina a exposar els llibres que han guanyat el Premi Prudenci Bertrana de Novel·la.

 

To be, or not be: 400 anys amb Shakespeare
novembre, 2016

“‘To be, or not to be’: 400 anys amb Shakespeare” ofereix, amb motiu del 400 aniversari de la mort del dramaturg, un recorregut dividit en sis seccions al voltant d’alguns eixos temàtics relacionats amb la seva obra, i proposa una forma alternativa de llegir-lo, que s’allunya de la perspectiva tradicional més influent fins al dia d’avui. La primera secció, “El teatre i els teatres a l’època de Shakespeare”, ofereix una mirada al  tipus de teatres i de companyies que existien a l’Anglaterra de la segona meitat del segle XVI i principis del XVII. La segona secció, “Altres Shakespeares, o Shakespeare en plural”, planteja un recorregut per les lectures revisionistes del teatre de Shakespeare, de caire postestructuralista, que van sorgir a partit de la dècada de 1980. En aquesta línia, la tercera secció, “Shakespeare, gènere i sexualitat”, apunta possibles lectures d’algunes de les seves obres des de l’òptica del feminisme, la diferència sexual i les qüestions de gènere. La quarta secció, “Versions contemporànies i reescriptures de Shakespeare”, fa esment de la manera en què Shakespeare s’escenifica actualment i del seu impacte en altres camps, com per exemple la narrativa. La cinquena secció, “Shakespeare i el cinema”, estudia com diferents directors han llegit Shakespeare al llarg del temps i la seva empremta constant als mitjans audiovisuals. L’exposició conclou amb la secció “Shakespeare a Catalunya”, la qual es fixa en la presència del dramaturg a l’escena catalana al llarg dels últims segles. 

Universo Cervantes, 1616-2016
maig, 2016
   Miguel de Cervantes fue en vida un perdedor, aunque resulte hoy difícil imaginarlo al saber que es el escritor más universal en lengua castellana y uno de los mejores narradores de toda la historia literaria sin discusión alguna. En la dedicatoria del Persiles al conde de Lemos, que fecha el 19 de abril de 1616, siente ya cercana la muerte: "Ayer me dieron la Extremaunción y hoy escribo esta. El tiempo es breve, las ansias crecen, las esperanzas menguan, y, con todo, llevo la vida sobre el deseo que tengo de vivir, y quisiera yo ponerle coto hasta besar los pies a Vuesa Excelencia." Su enfermedad se convierte también en materia literaria al formar parte de la conversación que mantiene el escritor con un estudiante "pardal" en el prólogo de esta obra: "-Esta enfermedad es de hidropesía, que no la sanará toda el agua del mar Océano que dulcemente se bebiese." Muere el 22 de abril de 1616 en una casa de la calle de León de Madrid.

 

Pàgines

Segueix-nos

totes les xarxes socials del CRAI icono de canal de contenidos sindicado  twitter Blog del CRAICanal de YouTube del CRAI de la UB

 

Footer - Copyright


 Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.

 

Campus d'exelencia

Membre de:

                                           Segell EFQM 500