L'Escola i els Investigadors

La matèria de Medicina Legal es va començar a estudiar en el Reial Col·legi de Cirurgia, ja en el segle XVIII, quan les diverses matèries estaven encara poc diferenciades. El primer professor que n’ha deixat una petjada fou Domènec Vidal (n. Vilaller, Pallars, 1741 - m. Càdis, 1800), que era catedràtic del Col·legi. Va fer diversos llibres, entre ells una “Cirugía Forense, o arte de hacer los informes...”, tractat breu que va tenir un bon èxit editorial i cinc edicions, alguna fora de Catalunya i després de la mort de l’autor. Entre els professors de l’etapa del final del Col·legi i començament de la facultat, coneixem els noms de Josep Soler i Còdol i de Josep Flotats. En aquest temps fou catedràtic de l’assignatura a París Mateu Orfila (1787-1853), la personalitat més important pel desenvolupament de la toxicologia moderna, com a part de la medicina legal, que havia estat alumne del Col·legi de Barcelona i degà de la facultat de París.

 

Els investigadors

Antecedents

Mateu Orfila i Rotger (Maó 1787- Paris 1853)

 

Estudià Medicina a València i posteriorment al Reial Col•legi de Cirurgia de Barcelona. També Química a l’Escola de la Junta de Comerç. Pensionat a Madrid i Paris, s’establí en aquesta ultima ciutat, on primer donà classes de Química, Botànica, Anatomia i Medicina Legal. El 1819 el van fer catedràtic de Medicina Legal, i el 1831 Degà de la Facultat de Medicina de Paris. Es va fer famós pels seus estudis experimentals i els informes pericials en l’àmbit de la Toxicologia.

 

Domènec Vidal i Abad (Vilaller 1741- Cadis 1804)

 

Fou alumne i professor del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i posteriorment, vice-director del Real Colegio de Cirugia de Cadiz. Va escriure la “Cirugía Forense o arte de hacer los informes”, que va tenir varies edicions.

 

Ramon Ferrer i Garcés

Les càtedres pròpies de “Medicina Legal” van ser creades a Espanya en el pla d’estudis de 1843, fet per Pere Mata (1811-1877), que fou catedràtic de Madrid, i havia estat també alumne del Reial Col·legi de Barcelona. El primer catedràtic efectiu fou el doctor Ramon Ferrer i Garcés (Aitona, 1803 – B. 1872), que va escriure un “Tratado de Medicina Legal”, en dues edicions de 1847 i 1867, i un curt “Fragmento Toxicológico”, el 1846. Ferrer es dedicà també a la política i fou alcalde de Barcelona en dos períodes curts (1841 i 1845).

 

Ignasi Valentí i Vivó

Després de Ferrer guanyà la càtedra, l’any 1875, Ignasi Valentí Vivó (Vilanova i la Geltrú, 1841 – Barcelona, 1924). Valentí ocupà la càtedra durant més de quaranta anys i fou una de les personalitats rellevants de la facultat. La seva obra escrita va ser molt àmplia. Autor d’un text bàsic de Medicina Legal (1873), i d’un Tractat de Toxicologia (1878), que tenia molt bon nivell pel seu temps. A més publicà una “Antropología Médica y Jurídica”, extensa i potser menys clara, i altres llibres amb una visió social de la seva activitat. Políticament es manifestava republicà i socialista. Fou membre de les Acadèmies de Medicina i de Ciències, treballà en l’extensió universitària, portava els coneixements de la càtedra als ateneus obrers i així és autor d’una “Toxicología popular”. Cal remarcar que Valentí havia estat deixeble de Joan Magaz, catedràtic de Fisiologia (però anteriorment de Medicina Legal de Santiago). Valentí considerava que la Medicina legal i la Toxicologia eren dues matèries diferents que s’ensenyaven dins de la mateixa assignatura.

 

Manuel Saforcada i Ademà

El professor següent, des del 1923 a 1949, fou el doctor Manuel Saforcada i Ademà (Vielha, Aran, 1878- Barcelona, 1968), antic metge forense de Barcelona, amb una llarga experiència en la pràctica judicial, i auxiliar de Terapèutica i de Medicina Legal. Saforcada fou membre de l’Acadèmia de Medicina i en la seva obra queden relativament definits tres camps: el de l’experiència forense, com es veu en el discurs a l’Acadèmia sobre la mort de repent; l’estudi de la criminologia, i la valoració dels aspectes legals de la malaltia mental. Cal dir que la psiquiatria no estava encara separada com a assignatura diferent, sinó que s’explicava dins de la medicina legal, i Saforcada fou un correcte professor de psiquiatria, i organitzador de la societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona. El seu adjunt durant molts anys fou Ramon Trinchet i Cortacans.

 

Miquel Sales i Vázquez

L’any 1950 va guanyar la càtedra el doctor Miquel Sales Vàzquez (Barcelona, 1903 – id,. 1981), format també en el treball com a metge forense, que potser va donar més prioritat a aquest vessant d’exercici pràctic que als aspectes teòrics de la matèria. Fou la gran autoritat a Catalunya en els peritatges mèdico legals en el seu temps, formant sovint tàndem amb Cèsar Pérez Vitoria, catedràtic de Dret Penal i creador d’escola. Sales va ser membre de l’Acadèmia de Medicina, organitzador del Segon Congrés Espanyol de Medicina Legal i creador de l’Escola Professional de Medicina del Treball l’any 1965. Es jubilà el 1973. Tenia com a adjunt més efectiu el doctor Aleix Bertran i Capella, que era director de l’Institut Nacional de Toxicologia, en la seva seu de Barcelona, docent dedicat i participant en les reunions europees de l’especialitat.

 

Jacint Corbella i Corbella

Sales fou substituït l’any 1976 per Jacint Corbella (Manresa, 1937), també metge forense de Barcelona, que aplicà l’antiga idea de Valentí Vivó, desdoblant, quan en va tenir oportunitat, la càtedra en dues, Medicina Legal d’una banda, que va guanyar el doctor Emili Huguet el 1988, i Toxicologia de l’altra. Va dirigir el servei de Toxicologia de l’Hospital Clínic, passant-lo de l’àrea clínica a la de laboratoris, i ha potenciat l’ensenyament de la Toxicologia industrial a l’Escola de Medicina del Treball. En el seu primer temps foren professors adjunts, entre altres, Joan Martí-Lloret, després catedràtic de la universitat d’Alacant, i Manuel Rodríguez Pazos, després catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona. El creixement de les universitats catalanes va fer que per algun temps les facultats de Tarragona i de Lleida, estiguessin adscrites a la universitat de Barcelona. Els primers professors van ser el doctor Manuel Camps Surroca a Lleida, i Josep Lluís Domingo Roig, a Tarragona (Reus), on aviat va ser catedràtic de Toxicologia.

 

Pels canvis en els plans d’estudis, en un cert moment, Corbella es va haver de fer càrrec de l’ensenyament de la Toxicologia a la Facultat de Farmàcia, on ha estat assignatura troncal. La va portar durant vuit anys, junt amb Jordi To, i Jesús Gómez, professors titulars, i després es va poder crear una nova càtedra, que va ser guanyada per Joan M. Llobet. També han estat professors titulars de la càtedra els doctors Santiago Nogué a medicina i Miquel Rodamilans a farmàcia. Corbella ha fet a més un treball extens en el camp de la història de la medicina i va crear, l’any 1977, el Seminari Pere Mata, per impulsar les publicacions del departament, que actualment passen del centenar de volums, inclosa “Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència”.

 

Emili Huguet i Ràmia

El doctor Emili Huguet i Ràmia (L’Hospitalet de Llobregat, 1950), metge forense i tècnic de l’Institut de Toxicologia, va guanyar la càtedra de Medicina Legal el 1988. S’ha dedicat principalment al laboratori de Medicina Legal, potenciant les noves tècniques d’identificació, primer dedicades a la cerca de la paternitat, amb els antígens hemàtics i leucocitaris, i més endavant a estudis genètics i la identificació per ADN.

 

Unitat de Medicina Legal i Toxicologia de Bellvitge

Les modificacions en la docència han dut a la creació de la unitat de l’Hospital de Bellvitge, que està portada pel doctor Manuel Gené i Badia. En un camp diferent les noves línies de la facultat de dret i el creixement de de la criminologia, han derivat a tenir una càrrega docent important en aquesta facultat, amb vàries assignatures dels ensenyaments de criminologia, que estan coordinades per la doctora Margarita Luna, professora titular. De la docència específica de Medicina del Treball, actualment dins del programa MIR, n’és actualment director el doctor Emili Huguet i responsable més directe i cap d’estudis el doctor Gabriel Martí Amengual, professor titular.