Revista de Bioética y Derecho

En aquesta edició, el número 41 de la Revista de Bioética y Derecho obre amb un dossier monogràfic de sis articles sobre dades massives, salut i bioètica, producte del XI seminari internacional de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona. Aquest seminari tracta la utilització de dades massives en salut, i s'ha dut a terme a la Facultat de Dret durant el mes de febrer de 2017.

A la secció "Perspectives bioètiques" es fa una anàlisi de diversos casos de violació del secret mèdic a Argentina, obrint un espai de crítica a la formació dels estudiants de medicina. A la secció general, sis articles tracten temes de comitès d'ètica i estressors ètics, la bioètica i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la proposta de principis comunals en la investigació científica en pobles indígenes, el cas de la sang Yanomami ( Brasil) i el dret al patrimoni genètic, l'ètica en el tractament de les persones amb esquizofrènia i una avaluació sobre l'efectivitat de fer públiques les llistes d'espera per a trasplantaments d'òrgans. En l'anàlisi de sentències de la secció "Bioètica en els tribunals" s'analitza la sentència del TJUE que indica que les begudes vegetals no poden portar el nom de "llet" i les seves implicacions per a l'interès del consumidor. Finalment, la secció "Des del Màster" exposa un estudi de casos dut a terme al País Basc (Espanya) sobre la identificació i transmissió de nocions rellevants per a la bioètica en la medicina comunitària.

Podeu consultar la publicació Revista de Bioética y Derecho des del Web del CRAI> Revistes Científiques de la UB (RCUB) > Revista de Bioética y Derecho.

El número 39 de la Revista de Bioética y Derecho que s'acaba de publicar, obre amb l'article titulat "Eutanasia, empatía, compasión y derechos humanos", en què I. Baum analitza l'empatia com un procés cognitiu i reivindica el paper de la compassió en l'eutanàsia, per tal d'aportar elements analítics al debat públic. A la secció general, l'article "Objeción de conciencia i aborto: creencias propias, violencias alienas", S. Deza analitza la realitat argentina de l'objecció de consciència a l'avortament per part del personal sanitari, des d'un punt de vista feminista. A continuació, l'autora A. S. Penalva en el seu article "Trasplantes de órganos y su incidencia sobre la relación laboral. Especial referencia a la situación de Incapacidad Permanente de las personas trasplantadas", reflexiona sobre els efectes dels trasplantaments d'òrgans en l'àmbit del Dret del Treball i la Seguretat Social, analitzant la legislació vigent que protegeix els pacients trasplantats. Seguidament, N. Bretón, M. Fernández i P. Guerra analitzen la pràctica sanitària d'un equip de salut comunitari d'Avilés (Espanya) a la llum de les directrius de la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat en ">l'article "Medidas de modificación judicial de la capacidad en personas con trastorno mental grave: ¿Protección o iatrogenia?". A l'article "Avances y retos de las Comisiones Estatales de Bioética en Mexico", M. Ruiz de Chávez i E. Salines de la Torre mapegen la situació del país i analitzen l'evolució d'aquests comitès tant a nivell intern com en la seva relació amb altres institucions nacionals.

En aquest número hi ha dues aportacions en idioma portuguès: C. Molinaro escriu "Dignidade, Direitos humans i fundamentais: un nova tecnologia disruptiva", article en què analitza les noves tecnologies i la percepció ciutadana respecte a la dignitat, interculturalitat i els drets humans; i L. Peruzzo, en el seu article "Autonomia, cura i respeito: o debat sobre o prolongamento assistit dóna vida", on argumenta que l'allargament assistit de la vida vol dir compatibilitzar dimensions d'autonomia, cura i respecte que sustenten el concepte de dignitat. A la secció "Bioètica Animal", S. Pereira da Silva, L. Marqués, K. Lamounier, J. de Castro i G. Borja-Cabrera amb el seu article "Leishmaniose visceral humana: reflexões éticas e jurídicas acerca do controle do reservatório canino no Brasil" analitzen la Leishmaniosi Visceral Humana com a malaltia greu i reemergent al Brasil. A la secció de comentaris de sentències de contingut bioètic, A. Kemelmajer de Carlucci signa "Una sentencia brasileña con visión de género", on analitza el vot particular del magistrat Luis Cardoso que va obtenir el suport de la majoria respecte a la constitucionalitat de l'avortament a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Brasil del 29 de novembre del 2016. A la secció "Des del Màster", V. Coronado i J. Cerezo fan una revisió de literatura sobre l'ús del disseny de Zelen per als assajos controlats aleatoritzats (ACA). Finalment, T. Honrubia ressenya el llibre ""Ser Mortal. La medicina y lo que importa al final", de Atul Gawandel, per a la secció de recomanacions bibliogràfiques en "Biblioteca de Bioètica".

Podeu consultar la revista Revista de Bioética i Derecho des del Web del CRAI > Revistes Científiques de la Universitat (RCUB) > Revista de Bioética i Derecho.

El Número 38 de Revista de Bioética i Derecho s'inicia amb un article de la Dra. A. Rubio (U. Granada, Espanya), que fa una anàlisi del llenguatge sexista i la construcció de la igualtat de gènere entre dones i homes en les sentències del poder judicial espanyol. A continuació “Discursos de profesionales de la salud y de mujeres sobre el aborto voluntario” de M. J. Miranda Lucas i D. Comas d'Argemir (Universitat Rovira i Virgili, Espanya) indaga els significats de l'avortament voluntari en el discurs de professionals sanitaris i dones que han avortat. Segueix el treball sobre "Los conceptos de lo bio en los discursos antropológicos en pacientes con cáncer" de L. Brito Alvarado (Universitat Central de l'Equador) que tracta sobre els conceptes de bioètica, biopolítica i biopoder com pilars en els debats sobre la vida i la mort. Posteriorment, a "Trasplante de Órganos en Brasil y España: ¿cómo los criterios ético-legales protegen el donante vivo en ambos países?", S. Marinho i F. R. Schramm (Fiocruz, Brasil) fan un estudi comparatiu de les legislacions de trasplantaments d'òrgans d'Espanya i Brasil. N. Igareda (Universitat Autònoma de Barcelona, ​​Espanya) a "La donación anónima de gametos para reproducción humana asistida en España: problemas y retos", descriu l'existència de qüestions que converteixen a Espanya en una destinació privilegiada de la medicina reproductiva.

Segueixen dos articles en portuguès "Cultura i na ètica na formaçao familiar: a poligàmia e a sua repressão no ocidente" i "Um outro eu: ocaso das quimeras humanas". El primer de R. Rotondano (Universitat Gamma Filho, Brasil) i el segon d'A Ramos i L. dóna Cunha (Escola Superior de Dret Dom Helder Câmara, Brasil).

La secció "Bioética en los tribunales", a càrrec de M. J. Plana (Universitat de Barcelona, ​​Espanya), analitza una sentència del tribunal de justícia de la Unió Europea sobre la comunicació de la informació sanitària respecte als aliments. Finalment es publica la secció "Desde el Master", que estudia els "Conflictos bioéticos en la relación sanitaria derivada de las bajas laborales", un treball de Mónica Ballesteros Pol (Mèdica del Treball, especialista en Salut Ocupacional, investigadora i analista d'absentisme laboral). La secció bibliogràfica "Biblioteca de Bioética" tanca aquest número 38.

Podeu consultar la revista Revista de Bioética i Derecho des del Web del CRAI > Revistes Científiques de la Universitat (RCUB) > Revista de Bioética i Derecho.

El número 34 de la Revista de Bioética y Derecho coincideix amb el 10è aniversari de l'editorial de la revista i amb el 20è aniversari del Màster de Bioètica y Derecho de la Universitat de Barcelona.

En aquest darrer número s'hi pot consultar un article inèdit: Ensayo Transhegeliano, del professor Ramón Valls, que ens va deixar al 2011, i que en el seu moment van ser els apunts per a una conferència sobre el consumisme i que va compartir amb els alumnes del Màster en Bioética y Derecho.

A la secció Articles, hi trobem col·laboracions des d'Argentina, Brasil, Xile, Espanya i Uruguay. María Florencia Santi (CONICET-FLACSO) reflexiona sobre els danys als participants en les investigacions de les ciències socials; María Isabel Cornejo Plaza (Universitat de Xile) es refereix a la naturalesa jurídica de les Declaracions Internacionals sobre Bioètica; Manuel López Baroni (Universitat Pablo de Olavide, Sevilla) tracta el nou principi bioètic de la Colaboració Global des del context dels brots i investigació sobre la grip aviar; Sebastián Lema Spinelli (Universitat de la República, Uruguay) reflexiona sobre les dificultatats en l'accés als medicaments en països en vies de desenvolupament, les patents i els medicaments genèrics; Silvana Ferreira Bento y María José Duarte Osis (Universidade Estatal de Campinas, Brasil) parlen del reemborsament de les despeses als subjectes d'investigació en l'àrea gineco - obstetra; i finalment Bruno de Oliveira Naves y Maria de Fatima Freire de Sá (Pontificia Universidade Católica de Minas Gerais, Brasil) examinen el panorama bioètic i jurídic en la reproducció humana  assistida al Brasil.

Podeu consultar la publicació Revista de Bioética y Derecho des del Web del CRAI > RCUB > Revista de Bioética y Derecho.