El Born Centre de Cultura i Memòria

El Born Centre de Cultura i Memòria presenta una exposició al voltant de la reforma pedagògica a Barcelona entre el 1908 i el 1979 que porta per títol  Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979.

La mostra parteix del moment històric en que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un Pressupost Extraordinari de Cultura, l’any 1908, inspirant-se en la renovació pedagògica que tenia lloc arreu del món, i s’endinsa en els moments clau de la història de l’educació fins a la recuperació de la democràcia. Es volia aconseguir fer una reforma integral de l’educació posant èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, amb classes mixtes i laic. 

L’historiador Antoni Nicolau, comissari de la mostra, ha dit en una entrevista al digital cultural El Nuvol: “és probable que, entre els molts factors que poden ajudar a explicar el fracàs d’Espanya com a estat contemporani i sobretot de la seva estructuració política i territorial, hi tingui un paper molt important la incapacitat de construir un model educatiu fort, uniforme i de qualitat”. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la cessió de nombrós material relacionat amb la matèria. És interessant destacar el treball compartit per les dues institucions, ja que la restauradora del Born Centre de Cultura i Memòria, Magalí Gómez, va treballar durant dues setmanes al Pavelló de la República restaurant cada peça que s'anava a exposar i que així ho requeria. Gràcies Magalí!

Alguns dels cartells són:

La Mascota de la revolució : el més petit de tots editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya l’any 1937, Las Niñas de hoy y las mujeres de mañana unidas sin distinción de clases en organizaciones juveniles de FET y de las JONS de l’any 1939 i el de Josep Obiols que porta per títol: Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana? de 1920, entre d’altres.

I també els llibres:

Actividades escolares : conmemoraciones patrióticas y religiosas d’ Ignacio Salvador Aldea, Educación física femenina : texto oficial para las escuelas de magisterio editat per la Sección Femenina de F.E.T. y de las J.O.N.S, o Formación político-social : sexto curso de bachillerato també editat per la Sección Femenina l’any 1959.

L’exposició es pot visitar fins al 27 de març de 2022.

El Born CCM ofereix portes obertes a l’exposició fins al 23 de juny de 2021. A partir de llavors, la podreu visitar pel preu de 3 euros o gratuïtament els diumenges a la tarda. En tots els casos, és imprescindible fer reserva prèvia.

El Born Centre de Cultura i Memòria acull una exposició al voltant de la reforma pedagògica a Barcelona entre el 1908 i el 1979 i que porta per títol  Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979.

El CRAI de la UB hi ha col·laborat amb diversos documents procedents dels CRAI Biblioteques del Campus de Mundet i del Pavelló de la República.

El passat dimecres, 28 d’abril de 2021, part de l´equip del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet  va visitar l’exposició, gaudint d'una interessant visita guiada.

La mostra inicia el seu recorregut l’any 1908, quan l’Ajuntament de Barcelona decideix dur a terme un projecte sense precedents: la creació d’un  pressupost extraordinari de cultura dirigit a la creació d’escoles en les que s’aplicaran metodologies pedagògiques més modernes i que seran gratuïtes, mixtes, laiques i en català. Tot i que el projecte no va tirar endavant degut a l’oposició dels grups polítics més conservadors, va assentar les bases sobre les quals s’edificarien els posteriors sistemes educatius catalans.

Finalitza aquest recorregut l’any 1979, amb imatges que il·lustren la recuperació de la democràcia i l’inici de multitud de protestes i manifestacions en defensa de l’escola pública.

La impressionant recreació dels escenaris ajuda a posar en context les explicacions del guia durant les diferents etapes polítiques, econòmiques i socials, i deixa palesa que l’educació ha estat sempre motiu de conflictes polítics i ha esdevingut un mecanisme més de control social.

La pregunta amb la qual el guia va acabar l’exposició va ser: s’ha acabat ja el debat sobre l’educació?

Podeu visitar l'exposició Per una educació en llibertat fins al 27 de març de 2022.

Al Born Centre Cultural de Barcelona s'ha inaugurat recentment l’exposició de caràcter retrospectiu Renau. El combat per una nova cultura, la mostra més extensa feta fins ara a Catalunya dedicada al gran artista valencià Josep Renau (València, 1907- Berlín Est, 1982)

Amb una selecció de més de 100 obres, està concebuda com un recorregut cronològic i visual, dividit en quatre apartats, per la vessant política, artística i creativa d’aquest creador poc convencional. Mitjançant les seves pintures, cartells o fotomuntatges, la mostra pretén fer palès com va utilitzar un llenguatge artístic innovador amb una clara finalitat política i de denuncia social.

La mostra s’ha realitzat amb l’ajuda de l’IVAM l Institut Valencià d’Art Modern, que custodia bona part del seu llegat i d’on provenen 92 de les 108 peces exposades. Està comissariada per Juan Vicente Aliaga i es podrà visitar fins al proper mes d’octubre.

Josep Renau com a director general de Belles Arts del govern de la Segona República espanyola va decidir que les obres del Museu del Prado s’embalessin i viatgessin a València i Ginebra. Amb la seva actuació va contribuir a salvar el patrimoni artístic espanyol durant la Guerra Civil. Va tenir també un paper fonamental al Pavelló construït per a l’Exposició Universal de París del 1937, en el qual, per primera vegada, arquitectura, escultura, pintura i fotografia es van unir per reflectir la tragèdia del poble espanyol i la seva lluita contra el feixisme. De fet fou Renau qui va encarregar a Picasso que realitzes diverses obres pel Pavelló, de les que destaca el Guernica.

Renau és l’autor d’una destacada producció de denúncia contra la guerra, el feixisme i els efectes del capitalisme a través de cartells, fotomuntatges i collages tan pioners i moderns com radicals i combatius. Al final de la guerra, Renau s’exilia a Mèxic, entre els anys 1938 i 1958, després de passar pel camp de concentració d’Argelers. Allí es va formar com a muralista, va enfortir els seus postulats comunistes i es va implicar en els conflictes de la societat mexicana. Altres temes que apareixen en les seves obres són el racisme i la marginació dels afroamericans. I ho fa mitjançant tècniques que s’acosten a la publicitat, amb colors intensos, amb figures distorsionades i contraposades. Decebut pel canvi de la societat mexicana cap al capitalisme, Renau s’instal·là a la República Democràtica d’Alemanya els últims anys de la seva vida on va morir a l’edat de 75 anys al Berlín Oriental.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta mostra amb el préstec de dos importants cartells de la nostra col·lecció. L’exposició es complementa amb llibres, retallades de revistes i altres publicacions en les quals Renau recull el seu pensament. Entre ells hi ha exemplars de la revista Nueva Cultura, que va editar entre el 1935 i el 1937, uns treballs en què fa una crítica mordaç contra el catolicisme i es presentaven composicions visuals sobre la sexualitat, a més de festes populars, com la de les falles, des d’una perspectiva revolucionària i creant uns ninots de Hitler i Mussolini que acaben cremats.

Entre les activitats culturals entorn la mostra, es proposa un cicle de visites amb especialistes. Al llarg de l’estiu, persones expertes en la fotografia, l’art i el disseny gràfic oferireixen la seva visió personal i molt particular sobre l’obra artística de Renau a un grup reduït de visitants.

Ens complau estar presents en una exposició tan important de Josep Renau.

Fa poc s'ha inaugurat a El Born Centre de Cultura i Memòria  l'exposició Una infància sota les bombes .

Comissariada per l’historiador Jordi Guixé, la mostra parteix dels bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona entre el 16 i el 18 de març de 1938. Vuitanta anys després d’aquell punt d’inflexió històric —en què es va permetre l’ús de la força aèria de manera indiscriminada contra la població civil— l'exposició permet reflexionar a partir del record i l’experiència dels infants que van sobreviure a aquelles jornades tan traumàtiques.

Així, ens apropa a les infanteses truncades per una guerra que va fer perdre el seu món a tantes nenes i tants nens obligats a participar-hi sense ús de raó. Potser precisament per això, va deixar cicatrius permanents, però no sempre visibles, en aquells que van aconseguir sobreviure.

La mostra està estructurada en tres àmbits. El primer evoca la Barcelona de 1938 i l’impacte dels bombardejos sobre la ciutat i les persones. El segon fa presents els nens i les nenes que van ser testimonis directes del conflicte bèl·lic, a través dels dibuixos on representaren allò que van veure i viure. El darrer àmbit penetra en l’univers dels adults que van patir els bombardejos quan eren infants i en els llenguatges que poden ser explorats al llarg de la vida per expressar, com una necessitat i un compromís, allò que es viu en haver escapat de les bombes.

Aquest fil discursiu permet connectar passat i present, i ens convida finalment, des de la contemporaneïtat, a reflexionar sobre un món en conflicte constant.

A més de l'exposició s'han programat una sèrie d'activitats molt interessants (xerrades, activitats educatives, cinema, etc.) i que us recomanem consultar en aquest dossier de premsa.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb el préstec del llibre editat l'any 1938: They still draw pictures! : with 60 illustrations of drawings made by Spanish children during de war.

La mostra es pot visitar fins al 31 de març de 2019.

El Born Centre de Cultura i Memòria  presenta l'exposició "Això em va passar. De tortures i d' impunitats (1960-1978), que es pot veure fins al 8 de gener de 2017 i que està dedicada a les tortures exercides per qüestions polítiques en comissaries i centres de detenció durant l'etapa final de la dictadura franquista i a la seva impunitat. L'equip del comissariat el formen Javier Tébar, César Lorenzo i Jordi Mir.

La tortura va ser una pràctica sistemàtica acceptada per les autoritats, expressió de la violència política del règim franquista, que es va seguint practicant durant els anys de la transició a la democràcia.

La mostra proposa un recorregut per una vintena de panells que marquen un itinerari que combina explicacions de caràcter històric, jurídic o social amb relats o descripcions de les pràctiques exercides per diversos cossos policials franquistes, també s'han recuperat testimonis  que van patir en primera persona aquest tipus de pràctiques.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi  col·labora amb la cessió de material divers com ara: diversos exemplars de la revista Fotos, una fotografia dels fets d'octubre de 1934, un cartell de Josep Morell o una fotografia en contra de la condemna a mort de Salvador Puig Antich.

Amb motiu de la Setmana de la Cultura Prohibida, que se celebra del 24 al 29 de maig al Born CCM, comissionada pel professor Lluís Agustí, el CRAI Biblioteca de Biblioteconomia i Documentació ha organitzat una mostra bibliogràfica amb llibres del seu fons modern i de reserva sobre la Censura a les biblioteques, als llibres i als mitjans de comunicació.

A més de gaudir de les obres més significatives de la matèria, la mostra permet experimentar amb la realitat augmentada.

La mostra bibliogràfica "La Censura a les biblioteques, ..." es podrà visitar des del 24 de maig fins al 3 de juny.  Us hi esperem!

Vegeu el programa de la Setmana de la Cultura Prohibida.