Edicions UB

El dijous 20 de febrer, a les 19:30 h, es presentarà a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona el darrer número de la col·lecció Consonantia, “Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos del siglo XIX: de la ópera al salón y el convento”. L’obra ha estat editada per Antonio Ezquerro Esteban, Oriol Brugarolas Bonet i Javier Artigas Pina, i en ella han col·laborat també la historiadora i arxivera Mercè Gras Casanovas i Neus Verger Arce, cap del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

El nou número de la col·lecció d’Edicions de la Universitat de Barcelona -que coedita amb la Universitat de Lleida- presenta l’edició crítica musical del manuscrit del CRAI Biblioteca de Fons Antic “Libro de sonatas de diferentes autores recogidas por Fr. Joaquín de J.M.J. Carmelita Descalzo” (Ms. 1378) en format de partitura moderna. L’obra reuneix 79 peces de diversos estils i tipologies musicals, pròpies de la literatura barcelonina per a tecla dels últims decennis del segle XVIII i primeríssims anys del XIX, d’autors com Carles Baguer (1768-1808), fra Joaquim de Jesús Maria i Josep (1778-1839), Domenico Cimarosa (1749-1801) o Joan Obradors (actiu entre 1798-1810). 

Després d’una breu introducció sobre la tasca de transcripció i edició crítica de partitures manuscrites, es presenten dos interessants estudis. El primer, d’Oriol Brugarolas i Antonio Ezquerro porta per títol “La recopilación de música para tecla en Barcelona a comienzos del siglo XIX. El cuaderno misceláneo Ms. 1378 de la Biblioteca de Fondo Antiguo de la Universidad de Barcelona”. Mercè Gras és l’autora del segon estudi, “Música conventual en Barcelona: el compositor i organista fray Joaquín de Jesús, María y José, Laposaria Alzina (1778-1839), carmelita descalzo”. 

A l’acte de presentació, es podrà gaudir de la interpretació en directe d’algunes de les obres musicals editades, amb Manuel Grande al pianoforte i Javier Artigas a l’orgue.

Enguany, el CRAI Biblioteca de Fons Antic es converteix novament en protagonista de l’agenda de la Universitat de Barcelona publicada per Edicions UB, ja que l’obra triada pertany a la seva col·lecció:  

Ordinacions per reformacio y perpetua fundacio de la Universitat del Studi General de la ciutat de Barcelona. En Barcelona : en casa de Iaume Cortey, 1560... [enllaç a catàleg] 

Amb aquestes ordinacions, l’Estudi General de Barcelona esdevé el centre d’ensenyament superior de la ciutat amb la representació de totes les seves facultats. Així és, l’any 1559 el Consell de Cent, la seva màxima autoritat, concedia plens poders als consellers per elaborar la primera normativa d’aquesta institució. Coincidint amb l’acabament de les obres de l’edifici de la Rambla, van ser promulgades el 22 de setembre d’aquest any, tot i que no van sortir publicades fins gairebé un any més tard, concretament el 18 de juliol del 1560. 

Consten de 30 capítols que assenyalen el govern de la institució, els deures i drets dels seus càrrecs, així com les disciplines i els seus continguts. Aquests eren els diferents ensenyaments, tal com apareixen al text: Grammatica, Rhetorica, Ars y philosophia, Theologia, Medicina i Canones y leys. També hi ha algun capítol dedicat a persones que no eren pròpiament estudiants però freqüentaven la universitat, com minyons o lectors aventurers. A la portada hi ha un gravat xilogràfic de Sant Lluc, patró de l’Estudi General, llegint un llibre, i l’escut de Barcelona. Al verso de la portada en trobem un altre de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat. 

El volum té una enquadernació de pergamí sobre cartró amb títol daurat al llom, del segle XX. A continuació de les Ordinacions hi ha relligats dos bans impresos del Consell de Cent sobre eleccions de càtedres de l’Estudi General dels anys 1563 i 1564, seguits de les actes manuscrites del Consell amb decisions del 5 de setembre del 1559, i del 14 i 25 d'agost i 25 de novembre del 1562 relatives a l’Estudi General, i, per últim, la transcripció manuscrita de la butlla de Pius IV de 1564 “In sacrosancta” que tracta sobre el nomenament de doctors i professors universitaris. A portada trobem anotacions manuscrites, probablement proves de ploma, i al llarg del text fistons i subratllats. 

Segons la consulta de diverses fonts bibliogràfiques, l’exemplar del CRAI de la Universitat de Barcelona seria l’única còpia supervivent d’aquesta edició. El volum es pot consultar complet a través del portal BiPaDi, dins la col·lecció Universitat de Barcelona: ordinacions i estatuts.