Castell de Montjuic

L'EUROM (European Observatory on Memories) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, participa en el projecte europeu "In search of Freedom" i, entre d'altres iniciatives, ha organitzat l'exposició, que serà itinerant, Cercant la llibertat: les protestes del 68 a Ljubljana, Varsòvia i Barcelona.

La mostra està comissariada per Karla Sirok, directora del Museu d’Història Contemporània d’Eslovènia i es pot visitar al Castell de Montjuïc (sales 18 i 19) fins al 31 de març del 2019.

L'objectiu de l’exposició és ampliar la comprensió històrica i contemporània de les protestes dels anys 60 i 70 a Europa, emfatitzant les particularitats de les lluites viscudes al territori espanyol, a Polònia i a l’antiga Iugoslàvia. El material seleccionat inclou 31 fotografies de fons catalans, espanyols, eslovens i polonesos, a més de reproduccions de diaris, pancartes i un document audiovisual que recull algunes de les manifestacions de l’època en els tres territoris.

Vegeu una presentació en Flickr de l'espai i de l'acte inaugural.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora novament amb l'EUROM amb la cessió d'una bona quantitat de materials diversos per a ser reproduïts, fulls volants, fotografies, portades de publicacions periòdiques i monografies i també adhesius com ara:

• ¡A por la amnistia ya! en Motor Ibérica
• Por qué han de suicidarse los presos para hacerse oir

Esperem que us agradi!

El passat 20 de novembre es va inaugurar al Castell de Montjuic l'exposició Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), que parteix de la recerca realitzada per al llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, publicat enguany per L’Avenç, la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona.

L'exposició pretén apropar a la ciutadania, mitjançant fotografies i documents de l'època, un episodi oblidat i força desconegut, de la història local: aquells anys quan una capital revolucionària va esdevenir una gran ciutat franquista. Una època en què nazis i feixistes podien formar part, amb total impunitat, de l'espai públic barceloní, des del 26 de gener de 1939 fins a la derrota de les potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial.

La caiguda de Barcelona a mans franquistes el 26 de gener de 1939 va posar punt i final a tres anys de Guerra Civil espanyola. L'ocupació de l'espai públic barceloní amb esvàstiques i actes feixistes s'explica gràcies a la complicitat evident de les autoritats locals i provincials, que van articular una xarxa de simpaties i reconeixements mutus entre els règims de Hitler, Mussolini i Franco. L'entusiasme per la nova Europa de l'Alemanya nazi i les promeses de futur del règim feixista italià es desplegaven amb una operació d'imatge contundent.

Heinrich Himmler, el gendre de Mussolini, el comte Galeazzo Ciano, i una llarga llista d'autoritats i delegacions italianes i alemanyes van visitar Barcelona i van ocupar simbòlicament els principals edificis de la ciutat: Ajuntament, Parlament de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Universitat de Barcelona, Teatre Tívoli, etc. Les activitats organitzades es posaren al servei del triomfalisme ideològic del règim: exhibicions esportives, actuacions musicals, conferències i exposicions. Barcelona havia entrat en el sistema europeu nazi-feixista com ho havia fet l'Espanya de Franco.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa amb la cessió de diversos exemplars de monografies iguals a les exposades al Paraninf de la Universitat de Barcelona el febrer de 1941 a l'Exposición del Libro Alemán.

La mostra l'organitza l'Institut de Cultura de Barcelona i està comissariada per Mireia Capdevila (Fundació Carles Pi i Sunyer) i Núria Iceta (L’Avenç).

Es podrà visitar fins al 12 de febrer de 2018.

L’exposició Montjuïc, 100 anys de cartellisme presenta els esdeveniments més significatius que han tingut lloc a la muntanya de Montjuïc, des del segle XX fins avui, a través dels cartells més emblemàtics i els artistes que els han realitzat.

La muntanya de Montjuïc ha estat testimoni i ressò de les grans transformacions que han anat configurant la ciutat de Barcelona. El comissari de l’exposició, Sebastià Duatis, ha seleccionat una vuitantena de cartells que conformen un segle d’esdeveniments a la muntanya. La selecció ha seguit els criteris que mostren les obres, corrents i autors més representatius del segle XX lligats a l’evolució del concepte i sentiment vers la muntanya.

L’exposició repassa el llenguatge gràfic d’un segle a través de l’exposició internacional del 29, els actes polítics durant la República, la Fira de Mostres, els refugis durant la guerra, la Barcelona olímpica, l’oci a la muntanya, l’esport i el món del motor, els concerts, els festivals culturals i les exposicions d’avui en dia. Un mosaic de corrents artístiques de la mà de pintors i dissenyadors més significatius del país, des dels fundadors del Sindicat de Dibuixants Professionals, a membres de Grafistes FAD i artistes actuals.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la reproducció de diversos cartells, com ara:  2ª Exposició de ràdio, cinema sonor, fono, discos i fotografia : 22 octubre a 6 novembre 1932 Barcelona; Diada de la Joventut : dia 21 de març a les 3 de la tarda a l'Estadi : gran festival militar esportiu : gran matx internacional... i alguns d'altres.

La mostra es pot visitar fins al 30 d'agost de 2017, consulteu horaris i preus.