Manuscrits àrabs i llengües orientals

La col·lecció de Manuscrits àrabs i llengües orientals és una col·lecció heterogènia de procedència diversa i en alguns casos desconeguda. La formen una vintena de manuscrits escrits en àrab, principalment de temàtica religiosa musulmana i devocionaris cristians, als quals s’afegeixen un ritual litúrgic de sepeli de sacerdots en armeni, un ritual cerimonial d’esposalles trilingüe copte, grec i àrab, un diwan poètic escrit en persa i un probable text de sira (biografia) profètica en turc otomà.  

El gruix més important dels manuscrits prové del Xam siri libanès. Són manuscrits sense data, probablement posteriors al segle XVI. Hi destaquen un vocabulari de butxaca amb frases i locucions d’àrab llevantí, un antidotari i receptari per a tractar malalties de l’ull i un recull de contes de les Mil i una nits.  

El segon gruix prové del Magrib. Barrejats amb textos de teologia i de dret islàmic, s’hi troben dos fragments extensos de l'Ajurrumiyya, un compendi de sintaxi del segle XIV amb molta difusió encara avui. En aquest grup destaquen dos Alcorans, un de complet i un segon abreujat, només amb les sures que es reciten en els funerals.  

La col·lecció allotja un tercer Alcorà que es va trobar a Ribera d’Ebre cap al 1680 amagat darrere de la paret d’una casa que s’estava enderrocant. Els medallons de marge, els motius de les sanefes i les indicacions de les parts de l’Alcorà i les prostracions el fan semblant als alcorans mudèjars del segle XV trobats a Terol. Els fulls de guarda anteriors mostren unes línies escrites en aljamiat català, que semblen un esbós de contracte de treball.  

La diversitat temàtica i els molts detalls d’interès codicològic que s’hi poden trobar fan del conjunt un llegat atractiu i singular.

Agraïm a Roser Puig el suport en la catalogació dels manuscrits àrabs, així com en l’elaboració d’aquesta explicació.